El Pla de corts

Benvolguts lectors i lectores de Des de la Mediterrània,

Després del meu article de presentació, us deixo amb aquesta petita historieta que vaig escriure fa uns mesos sobre el Pla de corts, una zona natural del Baix Pallars, que pretén enviar un missatge conservacionista de la zona i fer que el lector pugui estar-hi mitjançant la lectura i la imaginació. Tot això forma part de la màgia que ara descobrireu:

El Pla de corts, el nostre Pla de corts. Quants records i bons moments em porten al cap aquestes tres paraules. Sovint no ens adonem del que tenim al costat de casa, i quan ens n’adonem, veiem que tenim un tresor a tocar. Els seus prats de farratge, verds apunt de segar. Els de blat i civada. Refugi de molts invertebrats i aliment per ocells granívors. Els boscos de roures, alzines i pins. Amb uns camins empedrats d’anys endarrere que t’estan dient que hi entris amb cada mirada que fas. Us portaré a fer una volta, diu el camí.

El sol s’aixeca ben d’hora al matí. El poble sembla mort, tothom dorm. Tens la sensació de que estàs sol, però en aquesta hora el Pla de corts és un esclat de vida. El camí ens porta fins una font. La de Sant Cristòfol. On hi raja una aigua fresca i clara. En aquest petit trajecte, molts ocells ens saluden mentre van a corre-cuita a buscar menjar pels seus petits. Les Mallerengues, els Pardals, les Orenetes, els Pinsans… Davant mateix tenim una gran catifa verda, on s’hi barregen alguns pollancres i esbarzers que fan de tanca natural. Algun voltor matiner ja volta per la zona. Comença a sortir el sol i ja il.lumina el vessant d’una muntanya que m’ensenya una barreja de colors que mai havia vist. Rèptils detecten la meva presència i ràpidament desapareixen entre els murs de pedra, molt presents a la zona.

Seguim el camí. El bestiar de les granges de bestiar oví, boví i porcí ja arranquen motors. I el camí em condueix cap els boscos de la creu de Terme. Alzinar i roureda. Els botànics el defineixen com el bosc mediterrani. Alguna perdiu, llebre o conill podem veure. Difícil, però meravellós alhora. I ara si que un cop hem passat pel bosc mediterrani i alguns prats dispersos del poble de Pujol, arribem a una de les zona més salvatges del Pla de corts. On hi ha més vida salvatge i menys influència humana. Els boscos de Canals i Corscastell que apareixen en els llibres de botànica del Pallars. Els seus roures centenaris fan de casa a molts ocells. I els seus fruits, d’aliment a la gran població de senglar. Tenim la geganta a tocar. Voltors i més voltors veiem des de el mig del bosc sense abandonar el nostre camí. Crits de l’Àguila marcenca que ja busca serps mentre les copes dels arbres s’omplen de cants i més cants. Ara ja no em sento sol.

El bosc segueix, i jo segueixo el meu camí que per ell em porta. La calor ja comença a treure el cap però la densitat del bosc fa que vagi per  zona obaga durant un bon tros. Jo de mentre, segueixo gaudint. Ja som a punt d’arribar al llac. Hem pogut veure el poble de Corscastell i l’Església de Santa Anna. El bosc, cada vegada ens dóna més sorpreses. Ja som a Montcortès. Un petit poble que creix,  però no per la seva població el coneixem, sinó pel seu estany. L’estany de Montcortès. I el camí em deixa en un prat verd on a cada pas que faig un grup de llagostes avancen amb mi. El camí ha acabat. Però el que tinc davant, gairebé no es pot explicar en paraules… A primera vista observo el canyissar. Refugi de tants ocells, amfibis i insectes aquàtics. I darrere s’hi amaga una gran extensió d’aigua plena de vida. Peixos, plantes, capgrossos i altres bèsties s’amaguen en aquelles aigües tranquil·les. Punt d’atracció de moltes aus migratòries i turistes que hi venen a passar el dia. Mentre m’entretenc amb els peixos, amb la seva gran quantitat d’ocells i amb la seva bellesa, aprofit-ho per dir-vos que tot això és el Pla de corts. Descrit dins d’una història. D’una història que es repeteix cada dia, dins d’una història que entre tots hem de fer que no tingui final i que duri i duri, per sempre més.

Jan Martínez i Alonso.

http://www.mirantceliterra.wordpress.com