Exploradors urbans a la recerca de llocs abandonats

Són persones que en solitari o en grups organitzats es dediquen a localitzar i després a explorar llocs que hagin quedat abandonats. És igual que sigui un hospital, un club esportiu, una discoteca o un castell.

Gran saló abandonat

El que es busca és allò que solament es pot trobar en llocs com aquests. Imatges congelades en el temps.

Fa uns mesos vaig llegir una crònica a l’espai de Gent Corrent de El Periódico sobre l’existència de persones que en feien d’això una afició.

Hi ha Clubs organitzats que aglutinen persones amb aquesta afició. Un dels més famosos és el Club de Exploradores de Lugares Abandonados (C.E.L.A.), que neix a l’any 2005. S’organitzen sortides a llocs i fins i tot hi ha Euroquedades.

Per pertànyer a aquest Club un s’ha de comprometre a seguir unes normes a l’hora d’explorar, tant en sortides en grup, com en activitats lliures.

Les normes pretenen assegurar la conservació dels llocs que són visitats, així com la seguretat dels exploradors. Les principals són:

Quiròfan abandonat

No fer soroll i procurar no ser vistos per ningú.

No trencar res, ni saquejar el lloc visitat. Qualsevol lloc és una mena de museu preservat pel temps. S’ha de respectar tot el que s’ha trobat.

No revelar informació a tercers. Evitar que la informació arribi a persones de les quals es desconeixen les intencions pot salvar, si més no per un temps, que el lloc sigui descobert, saquejat i destruït.

Fa unes setmanes vaig tenir la oportunitat de visitar una gran fàbrica abandonada a prop de Barcelona i en puc donar fe del que passa quan un lloc abandonat és saquejat. Parlant amb els vigilants de seguretat em deien que el lloc és tant gran que els era impossible assegurar el lloc de manera eficient. Feia pena veure portes i finestres forçades per entrar. Mobiliari trencat, cablatges arrancats, tot tirat pel terra…

Fàbrica abandonada

Les normes abans explicades procuren si més no assegurar que l’espai restarà en un estat el més idèntic possible després de la visita respecte de com estava abans d’aquesta. De fet, aquestes activitats no deixen de ser il·legals ja que s’està entrant en propietats privades.

Procuren també mantenir una bona imatge vers la seva afició i de respecte cap al lloc de visita.

Important és també el tema de la seguretat. No és gens recomanable anar als llocs abandonats tot sol. Són espais deteriorats pel pas del temps, que acostumen a no tenir llum, on una escala  pot caure o un sostre col·lapsar.

Així, els explorador segueixen unes pautes de seguretat per a les sortides:

Si hi ha algú del grup que coneix el lloc on es va, és aquest qui guiarà a la resta.

La roba i el calçat han de ser els adequats per a l’exploració. Depenent del lloc, es portarà llanterna, botes de muntanya, sabatilles esportives, frontals, roba tèrmica…

Avió abandonat

Una de les actituds que més m’ha cridat l’atenció és que a més d’intentar deixar-ho tot com ho han trobat, si per accedir al lloc abandonat solament hi ha possibilitat de fer-ho trencant o forçant algun accés, no ho faran i la visita es suspendrà.

Si existeix un entrada que es pugui obrir netament sense trencar res es podrà fer però en sortir, l’accés es tornarà a tancar i a deixar tal i com es va trobar.

Hi ha clubs d’aquesta mena arreu del món. Us deixo l’enllaç del que ha inspirat aquest post, a la seva pàgina Web podreu visitar el fòrum, veure l’arxiu de fotografies i els vídeos de les sortides en el seu canal de TV.  http://www.clubcela.com

Aquesta cura en preservar allò trobat ja abandonat i en alguns casos fins i tot oblidat, em sembla que hi aporta un plus de qualitat a aquestes persones que practiquen amb responsabilitat una afició poc comú.

Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com

About these ads
Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Exploradors urbans a la recerca de llocs abandonats
  1. Oriol López escrigué:

    Una afició ben curiosa. No ho hagués dit mai, i menys que hi hagués clubs organitzats d’aficionats.

  2. Tomàs escrigué:

    Doncs si, i s’organitzen trobades a nivell europeu i tot.

    Està més estès del que podria semblar.

I tu, què en penses? Deixa'ns el teu comentari!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 4.383 other followers

%d bloggers like this: