Sisme submarí i tsunami al Japó

Posted on 11 març 2011 per

5


Aquesta matinada s’ha produït un sisme a 130 km de les costes del Japó en el costat de l’oceà Pacific d’una intensitat extraordinària (magnitud 8,9 en l’escala de Richter) que ha tingut com a conseqüència un tsunami en les seves costes de fins a 10 m d’alçada. Les conseqüències en pèrdues materials i de vides humanes són extraordinàries, malgrat que encara no es coneixen del tot bé (a aquesta hora, les 20 h, diuen que poden ser més de 1000 morts).

Tota la premsa (Público, Ara, El país, etc) i les xarxes, així com l’Agència Nacional de l’Oceà i l’Atmosfera dels Estats Units (NOAA) estan seguint minut a minut la situació, no només del Japó, sinó del possibles efectes del tsunami en totes les costes continentals i illes del Pacífic.

El tsunami es desencadena per un sisme marí que provoca un desplaçament d’un gran volum d’aigua. Són precisament els sismes que es produeixen en les zones de subducció (on hi ha dues plaques tectòniques prement una contra una altra i introduint una sota l’altra), on més típicament es pot generar un tsunami. Això és el que ha passat en aquest cas, com es veu en el gràfic de la NOAA:

Una vegada que té lloc el tsunami, les ones es desplacen a una velocitat d’uns 500 a 1.000 quilòmetres per hora, com un avió comercial. Les seves onades poden arribar als 30 metres d’altura en arribar a la costa i són onades que, a diferència de les normals de mar, superficials, impliquen moviment de tota la columna d’aigua, fins al fons.

Normalment no hi ha només una, sinó que poden ser diverses, espaiades en el temps, passant diversos minuts (entre 5 i 10) minuts) entre una cresta d’ona i una altra, però de vegades pot trigar fins a una hora, de manera que la situació de perill per a la població costanera es manté durant força temps. La gent que torna a la costa una vegada que ha passat la primera onada corre un altíssim risc de trobar-se amb les següents. No sempre la primera que arriba és la més gran, sinó que de vegades és la segona o la tercera. És el que va passar al tsunami de Xile de l’any passat, on la major part dels ofegats ho van ser per la segona (la més forta, de més de 10 m) i tercera onada, quan part dels afectats van anar a rescatar a les víctimes de la primera.

En apropar-se el tsunami a la costa l’aigua pot retrocedir i tot seguit arribar l’embat de l’onada, com va passar en les costes d’Indonèsia en el tsunami de l’oceà Índic del 2004, el que va permetre adonar-se algunes persones i salvar la vida.

El tsunami no només viatja a gran velocitat, sinó que pot arribar a grans distàncies amb una pèrdua limitada d’energia, pel que pot travessar tot un oceà i colpejar en costes llunyanes amb enorme força, com està previs que passi en aquest cas:

 

En l’any 2004, després del tsunami de l’Índic, a partir d’una proposta d’Emilio Llorente, vaig elaborar el document La física del tsunami, on podeu aprofundir una mica en les equacions de la física que expliquen el comportament d’aquest tràgic fenomen.

En tot cas, que l’interès que puguem tenir per les qüestions científiques no ens faci perdre de vista la desgràcia que pateixen i patiran tantes famílies.

Lorenzo Ramírez

About these ads