Open access, accés obert a la recerca científica

El moviment pel lliure accés a la informació científica o open access (OA) té com a objectiu aconseguir que els treballs de recerca de qualsevol disciplina siguin accessibles gratuïtament des de la xarxa. El moviment es basa en la idea que els resultats de la recerca finançada amb diners públics han de ser de domini públic.

Teaching Open Source Practices, Version 4.0

(Imatge: “Teaching Open Source Practices, Version 4.0″ by opensourceway)

La difusió de la producció científica en accés obert és una de les millors maneres de mostrar l’aprofitament dels recursos invertits en recerca i és un retorn a  la societat pel finançament que concedeix a universitats i centres de recerca. La necessitat de promoure la difusió de la recerca i la docència en el context de la societat del coneixement i les noves eines digitals d’edició han permès que sorgís i es consolidés aquest moviment, que advoca per fomentar l’accés permanent, gratuït i sense restriccions als continguts científics i acadèmics amb l’objectiu d’afavorir la visibilitat, difusió i socialització del coneixement.

La finalitat d’aquest moviment no ha passat desapercebuda a la majoria d’universitats i institucions de recerca d’arreu del món, ni tampoc a les administracions públiques. Com veurem més endavant, són especialment rellevants les recomanacions realitzades per la Comissió Europea, en què es destaca la importància d’establir polítiques que afavoreixin models sostenibles per a l’accés obert a la producció científica dels estats membres. En aquest article, a banda d’analitzar la situació de l’open access a casa nostra, esmentarem els acords de les universitats i els centres de recerca de la Comunitat de Madrid sobre aquesta matèria, així com la resolució del Principat d’Astúries per tal de difondre en accés obert els resultats de les recerques finançades amb recursos públics.

Els antecedents

El moviment d’accés obert s’inicia amb la carta oberta, publicada a la Public Library of Science (PLoS) i signada per més de 30.000 científics, que sol·licitava als editors acadèmics que publiquessin els articles en accés obert un cop transcorreguts sis mesos des de la seva publicació, i demanava als investigadors que no publiquessin en aquelles revistes que no subscrivissin la declaració.

Tres fites destacades en el desenvolupament del moviment són la Budapest Open Access Initiative (2002), la Bethesda Statement on Open Access Publishing (2003) i la Berlin Declaration on Open Access to Knowledge in the Sciences and Humanities (2003). La darrera és la més reconeguda i adoptada internacionalment de les tres (per exemple, va ser signada per l’antic DURSI  i cinc universitats catalanes).

Quant a les institucions comunitàries, cal esmentar una comunicació de l’any 2007 de la Comissió Europea (Communication from the Commission to the European Parliament, the Council and the European Economic and Social Committee on scientific information in the digital age: access, dissemination and preservation), que tenia per objectius assenyalar la importància de l’accés i la difusió de la informació científica, així com la seva preservació i, alhora, impulsar un programa d’actuacions per assolir-ho.

Especialment rellevant fou el document  European Research Council Scientific Council Guidelines for Open Access (17 de desembre de 2007), en el qual es fa una crida per tal que les publicacions sobre recerca siguin accessibles des d’un repositori d’accés obert pel cap alt sis mesos després de la seva publicació, així com les dades primàries en què es basa la recerca.

Quant al món acadèmic, l’Associació Europea d’Universitats (EUA) va crear el 2007 un grup de treball dedicat a l’accés obert que ha aprovat un seguit de recomanacions per afavorir la difusió en obert dels continguts que provenen de la recerca científica i acadèmica (creació de dipòsits digitals, incentivació del dipòsit dels resultats de la investigació, conscienciació de la importància de l’accés obert, etc.). Aquestes recomanacions, adreçades als rectors de cada universitat membre de l’associació, a les conferències de rectors de cada estat i a la pròpia EUA, van ser aprovades en el plenari de l’EUA que es va celebrar a Barcelona del 27 al 29 de març de 2008.

El cas de Catalunya

Pel que fa a l’impuls de l’OA a Catalunya, la primera actuació rellevant és l’acord del Ple de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) de 8 d’octubre de 2008, on es demanava a les universitats de Catalunya l’adopció dels mecanismes necessaris per a la difusió de la producció científica en accés obert, i s’encarregava a la Comissió General de Política Universitària el seguiment i implementació de l’esmentat acord.

Aquesta comissió acordà crear una subcomissió promotora de mesures afavoridores de l’accés obert que treballà al llarg del curs 2008-09 per elaborar un informe sobre l’establiment d’una política en favor de l’accés obert a la producció científica. L’informe d’aquesta subcomissió, aprovat en el Ple de la Junta del CIC de 22 de juny de 2009, tracta sobre el concepte d’accés obert i els objectius que persegueix, les declaracions i  manifestos a favor, aclareix alguns dels malentesos al voltant d’aquest concepte, estableix les mesures polítiques de suport que es poden dur a terme i detalla un pla d’actuacions que l’aleshores Comissionat d’Universitats i Recerca i les universitats catalanes haurien de seguir per tal d’actuar en aquest àmbit.

El 8 de març de 2010 es va celebrar a Barcelona el Seminari per articular mandats d’Accés Obert a les universitats de Catalunya, convocat per la secretaria del CIC, en el qual  es va acordar redactar una proposta de text per a l’elaboració de mandats institucionals per fomentar l’accés obert que han de ser aprovats per les universitats de Catalunya. L’1 de juliol de 2010, la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya va aprovar el document marc del mandat d’accés obert de la recerca de les universitats de Catalunya. Fonamentalment, el text:

- Disposa que els membres de la comunitat acadèmica de la universitat  signant han de dipositar les seves publicacions acadèmiques (articles de revista, tesis, ponències, comunicacions, documents científicotècnics, llibres, etc.) en el repositori institucional de la universitat o en el repositori del sistema universitari de Catalunya RECERCAT.

- Encoratja la universitat a recomanar a la comunitat acadèmica la publicació, quan sigui possible, en revistes d’accés obert.

- Disposa que la universitat signant adoptarà les mesures d’incentivació que consideri adients —incidència en el finançament dels departaments; consideració en les convocatòries d’ajuts i en els concursos interns de la universitat, etc.— orientades al compliment del present mandat a partir de l’1 de gener de 2012.

- Recull els compromisos de la universitat signant quant als documents de la comunitat universitària dipositats en repositoris d’accés obert en els quals participi (vetllar pel respecte als drets d’autor, propietat intel·lectual i confidencialitat; seguir normatives i criteris internacionals per al repositori; eximir el personal docent i investigador de la referència i lliurament de la documentació dipositada en el repositori institucional de la universitat, etc. )

Algunes convocatòries de l’AGAUR ja estableixen una referència al fet d’emmagatzemar el resultat de la recerca en un repositori:

- Des de fa tres anys, en els ajuts relacionats amb projectes (ARAFI, ACOM, etc.) les bases estableixen que el fet de participar en aquesta convocatòria implica que les entitats beneficiàries dels ajuts consenten tàcitament que la memòria justificativa presentada en el format establert a la base X d’aquesta convocatòria sigui introduïda al dipòsit digital RECERCAT del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), d’acord amb els termes especificats en la llicència Creative Commons de reconeixement, no comercial i sense obra derivada. És l’AGAUR qui, d’ofici, s’encarrega d’introduir els documents al repositori.

- La convocatòria destinada a personal investigador novell (FI) estableix que en el cas de lectura i defensa de la tesi doctoral durant el temps de gaudi de l’ajut o en els sis mesos posteriors, no cal presentar la memòria, sempre que la tesi estigui publicada al Dipòsit de tesis doctorals en xarxa (TdX) i se n’hagi comunicat la lectura a l’AGAUR. També en un article posterior s’estableix que en cas que del projecte de recerca derivi una tesi doctoral durant el període de gaudi de l’ajut o en els sis mesos posteriors, l’autor o autora l’ha d’incloure al TdX, gestionat pel CBUC i el Centre de Supercomputació de Catalunya. L’acreditació d’aquest tràmit dóna dret a un ajut addicional de 3.000,00 euros per a l’autor o autora de la tesi doctoral amb una qualificació mínima de notable i de 1.000,00 euros per al grup de recerca en concepte de despeses generals del grup receptor.

- La convocatòria d’ajuts per a tesis doctorals en català (TDCAT) estableix que, per tal de poder presentar-s’hi, cal que les tesis doctorals objecte d’aquesta sol·licitud hagin estat incorporades al Dipòsit de tesis doctorals en xarxa (TdX), gestionat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i el Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA).

La situació a les universitats catalanes

Actualment només quatre universitats membres del CBUC han aprovat ja la seva política institucional d’accés obert (la Universitat Politècnica de Catalunya -2009-, la Universitat Oberta de Catalunya -2010-, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona -2011-). La resta d’universitats hi estan treballant. Amb la finalitat de recollir aquestes polítiques s’ha creat un nou apartat en el web del CBUC. A la Universitat Autònoma de Barcelona el mandat es troba en curs d’aprovació imminent.

Propostes d’actuació concretes per afavorir l’OA

Segons el CIC, l’establiment d’una política en favor de l’accés obert a la producció científica d’una institució comprèn un ampli ventall de mecanismes d’intervenció, que van des del mandat institucional (l’acció més efectiva), fins a les mesures d’incentivació econòmica, passant per la creació d’infraestructures i serveis de suport a l’accés obert o la necessària coordinació institucional. Ens centrarem en les dues primeres tipologies.

a) Mandat institucional i altres mesures de reglamentació

El mandat es concreta en l’obligació de dipositar les publicacions de la comunitat acadèmica (auto-arxiu) en algun repositori, respectant les condicions dels contractes signats pels autor(s) amb les editorials. Està demostrat que el requeriment del dipòsit és l’única manera d’aconseguir un augment significatiu dels resultats, és a dir, del nombre de documents dipositats o d’articles en revistes OA. Segons Peter Suber, expert en l’estudi de l’OA (suggereixo la lectura de les seves recomanacions sobre OA adreçades als governs) hi ha 31 mandats d’agències (en 14 països) i 26 mandats d’universitats (en 16 països).

L’obligació de dipositar publicacions derivades de convocatòries pròpies és de moment la situació més freqüent. L’obligació afecta només a les publicacions derivades de projectes subvencionats per les convocatòries de recerca d’una institució. A Catalunya, segons el CIC es podria incloure a les normes de beques i ajuts de l’AGAUR i a les normes editorials de la Generalitat. A l’apartat anterior hem vist com en algunes convocatòries ja s’estipula que s’introduirà la memòria de l’ajut en el repositori RECERCAT (ho fa l’AGAUR d’ofici), mentre que en d’altres hi ha una bonificació econòmica si ho fa la persona beneficiària (FI) o com a  condició sine qua non per rebre l’ajut (TDCAT).

b) Mesures d’incentivació econòmica

Es refereix a la transferència de fons d’acord amb l’obtenció d’uns determinats objectius, com ara assignacions pressupostàries a departaments, instituts de recerca, etc. segons els objectius d’accés obert (per exemple, el nombre de documents en repositoris), o a ajudes directes per a l’auto-arxiu en repositoris.

Casos d’èxit en l’àmbit estatal

El cas de la Comunitat de Madrid és el més remarcable dintre de l’Estat espanyol pel que fa als acords de les universitats i centres de recerca per tal de difondre en accés obert els resultats de les recerques finançades amb recursos públics. Entre les principals actuacions cal esmentar la subscripció de les polítiques i recomanacions de la Unió Europea quant a suport a l’accés obert i als dipòsits institucionals, l’obligació de publicar els resultats de recerca en dipòsits institucionals i el fet que en totes les seves convocatòries de recerca on participen les universitats i centres de recerca de la comunitat hi ha el requisit que les publicacions derivades dels projectes finançats s’hagin de dipositar en algun repositori institucional (vegeu l’aticle 4, punt 3, de la convocatoria para solicitar ayudas de apoyo a líneas de I+D de grupos de  investigación del CSIC y que cofinancia la Comunidad de Madrid (BOCM Nº 119, del 20 de mayo de 2008, p. 119-126). S’hi han adherit el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i les universitats Carlos III, Complutense i Rey Juan Carlos.

També el Principat d’Astúries va decidir impulsar l’any 2009, per acord del Consell de Govern de la Comunitat, una política clara respecte de la producció científica derivada dels projectes que el Principat finança:

En las bases de ayudas y subvenciones financiadas con fondos públicos, otorgadas o gestionadas por la Administración del Principado de Asturias y cuyo objeto sea fomentar la investigación, se incluirá una cláusula por la cual la persona beneficiaria se compromete a depositar mediante su autoarchivo los resultados de la investigación en el Repositorio Institucional del Principado de Asturias (RIA), con el fin de permitir la difusión de la obra entre la comunidad científica con fines de estudio e investigación. En el caso de que los trabajos sean objeto de publicación, el Gobierno del Principado de Asturias respetará, siempre que sea necesario, un período de embargo no superior a los 6 meses antes de proceder a su divulgación a través del Repositorio Institucional del Principado de Asturias (RIA).

Open access i Ley de la Ciencia  

Recentment s’ha produït una important i recent novetat legislativa, la publicació en el BOE de 2 de juny de 2011, núm. 131, de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación (LCTC). Una de les novetats de la llei és la previsió que estableix sobre publicació en accés obert, que disposa que tots els investigadors, l’activitat dels quals hagi estat finançada majoritàriament amb els pressupostos generals de l’Estat, estan obligats a publicar en accés obert una versió electrònica dels continguts acceptats per a publicació en publicacions de recerca. Per al seu desenvolupament, s’encomana als agents del sistema l’establiment de dipòsits institucionals d’accés obert.

Article 37 de la LCTC sobre la difusió en accés obert:

1. Los agentes públicos del Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación impulsarán el desarrollo de repositorios, propios o compartidos, de acceso abierto a las publicaciones de su personal de investigación, y establecerán sistemas que permitan conectarlos con iniciativas similares de ámbito nacional e internacional.

2. El personal de investigación cuya actividad investigadora esté financiada mayoritariamente con fondos de los Presupuestos Generales del Estado hará pública una versión digital de la versión final de los contenidos que le hayan sido aceptados para publicación en publicaciones de investigación seriadas o periódicas, tan pronto como resulte posible, pero no más tarde de doce meses después de la fecha oficial de publicación.

3. La versión electrónica se hará pública en repositorios de acceso abierto reconocidos en el campo de conocimiento en el que se ha desarrollado la investigación, o en repositorios institucionales de acceso abierto.

4. La versión electrónica pública podrá ser empleada por las Administraciones Públicas en sus procesos de evaluación.

5. El Ministerio de Ciencia e Innovación facilitará el acceso centralizado a los repositorios, y su conexión con iniciativas similares nacionales e internacionales.

6. Lo anterior se entiende sin perjuicio de los acuerdos en virtud de los cuales se hayan podido atribuir o transferir a terceros los derechos sobre las publicaciones, y no será de aplicación cuando los derechos sobre los resultados de la actividad de investigación, desarrollo e innovación sean susceptibles de protección.


Open access a la Unió Europea: darreres informacions

A mitjan juny, la LERU (League of European Research Universities, una entitat que aplega 21 universitats europees, entre les quals es troba la de Barcelona), va presentar a Brussel·les el seu  full de ruta cap a l’accés obert. El document, de lectura molt recomanable, suggereix tot un seguit de mecanismes per tal que les universittats implementen polítiques d’accés obert, i esmenta exemples de bones pràctiques en el si de les institucions de la LERU.

D’altra banda, el 15 de juliol la Comissió Europea llançava una enquesta pública sobre accés i preservació de la informació sobre recerca científica (accés a la nota de premsa). L’enquesta demana el punt de vista de la persona enquestada sobre, entre d’altres qüestions,  com poden esdevenir més accessibles els articles científics al personal que fa recerca i a la societat en general, o com es poden reutilitzar les dades sobre recerca.  L’objectiu de tot plegat és que a finals de 2011 la Comissió europea publiqui una comunicació sobre accés i preservació de la informació científica, que anirà acompanyada d’una recomanació sobre accions que els estats membres de la Unió haurien d’adoptar per millorar l’accés a la informació científica.

Conclusions

Sota el meu punt de vista, a Catalunya caldria avançar cap a un model d’OA ambiciós, tot seguint el model d’altres indrets on hi ha establerta l’obligatorietat d’emmagatzemar els resultats de la recerca dels beneficiaris en repositoris d’OA (a Catalunya en alguns casos ho fa l’AGAUR d’ofici, i en d’altres només hi ha una bonificació econòmica). D’altra banda, des del CIC caldria continuar impulsant el mandat institucional per fomentar l’accés obert per tal que l’aprovessin les universitats de Catalunya que encara no l’han signat.

Les recomanacions de les entitats científiques internacionals i de la  Comissió Europea, que ja estan aplicant alguns governs del nostre entorn, han de ser tingudes en consideració per tal d’impulsar polítiques que afavoreixin l’accés obert i que caldria que fossin recollides a la futura Llei de la ciència de Catalunya.

Per ampliar informació sobre accés obert a la recerca i el coneixement, us faig tres recomanacions (dos documents i un vídeo):

1) Introducción al Open Acces (Escuela de Organización Industrial, 2010)

2) Academic knowledge, open access and democracy (informe de la fundació britànica Arcadia, març 2011)

3)  TED vídeo de Michael Nielson sobre Open science

(Recomanacions extretes de Ruth’s blog i El blog de Gredos, dos blocs, per cert, també molt recomanables)

Xavier Lasauca i Cisa

Bloc L’ase quàntic

Web 2.0, ciència, recerca, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data, eGov, oGov, Mediterrània i món àrab...

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia
4 comments on “Open access, accés obert a la recerca científica
  1. Oriol López escrigué:

    El coneixement que es comparteix es multiplica. Anem en la bona direcció.

  2. Certament, Oriol, però encara hi ha camp per córrer…

  3. […] Open access, accés obert a la recerca científica […]

I tu, què en penses? Deixa'ns el teu comentari!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 4.435 other followers

%d bloggers like this: