…Si Mao aixequés el cap!

El Partit Comunista de Xina acaba de complir 90 anys d’història. En aquella època, el Partit tenia solament uns pocs seguidors, avui compta amb 80 milions de militants (quasi els habitants que té Alemanya).

El país ha canviat i molt en aquest 90 anys, a tret d’exemple:

• Hi ha 300 milions de xinesos que han sortit de la pobresa.
• Creix amb unes taxes properes al 10% des de fa una dècada.
• Estan preparant la seva pròpia estació espacial.
• Han inaugurat el pont sobre el mar més llarg del món.
• És el país amb més quilòmetres de trens d’alta velocitat.
• La Xina s’ha convertit en la segona economia del món. 

Però si el país ha canviat, també ha canviat el Partit Comunista.

Per a tots aquells i aquelles romàntics del comunisme, us deixo dos exemples que il·lustren quan de ràpid canvien les coses.

Primer exemple

El Comitè Central del Partit Comunista es composa de 300 membres.

Doncs bé, estan a punt d’acceptar com a membre al senyor Liang Wengen, que és ni més ni menys la fortuna més gran dela Xina. Demoment ja ha superat l’examen del Departament d’Organització i la decisió final es prendrà en el proper Congrés del Partit.

En el Comitè Central ja hi ha d’altres milionaris, però aquest és el primer que arriba des del sector privat (sector de la construcció).

Tot està canviant ala Xinai ho està fent a un ritme vertiginós. Des del tret de sortida de Deng Xiaoping quan durant l’obertura econòmica va dir que enriquir-se era gloriós. A quan el 2002, el seu seguidor, Jian Zemin, va obrir la porta del Partit als empresaris. 

La nostàlgia i les essències del Partit s’han guardat en un armari i s’ha tirat la clau.

Segon exemple

S’acaben d’instal·lar les primeres màquines dispensadores d’or. Cada caixer disposa de 320 barres d’or, a més de monedes.

El màxim que es pot treure en cada transacció són 2,5Kgr d’or (al preu d’uns 115.000 Euros). La cotització s’actualitza instantàniament i la informació arriba a la pantalla de la màquina expenedora.

La companyia instal·ladora té en previsió estendre una xarxa de 2.000 caixers com aquest.

Bé, tot això em fa pensar que no estic al dia de la velocitat a la que està canviantla Xina. M’he de posar al dia.

Si en a mi em costa saber al ritme que en allà estan canviant els valors i la manera de veure les coses, que no pensaria Mao si aixequés el cap?

En la propera neteja que faci de la llibreria potser que aprofiti per llençar “el libro rojo”, ja no serveix. Bé, potser només com a curiositat.

Tomàs Ramos –
http://trt2009.wordpress.com