Sandro Rosell, una vegada més, ha tornat a estacar-la fins al mànec, i així ja en suma una més a la llarga llista de cagades des que va arribar a la presidència. Aquesta vegada ha sigut una roda de premsa d’aquelles tant peculiars que acostuma a fer. En fa poques, però només veient-les ja podem constatar què va votar el soci del Barça: una ànima en pena i molt poc intel·ligent.
Joan Laporta va escriure un article al diari El País on defensava la seva gestió al club i explicava d’on sortien i com es pagaven aquelles “despeses innecessàries”. Però això no és tot, i a l’article també va aprofitar per impugnar i embrutar una miqueta més la imatge de l’actual president del Barça (res comparat amb la campanya anti Laporta que ha fet Sandro). Va dir, com tots sabem en aquest país, que Sandro està acusat d’uns negocis a Brasil que han sigut fins i tot destapats per la revista The Economist que la majoria de la premsa catalana, o més ben dit els dos grans diaris godoistes, amaguen i tapen com poden. Vaja, res que no sabéssim.
Potser es va equivocar en fer aquestes declaracions, o potser realment calien. Però la cagada una vegada més l’ha fet Sandro Rosell, i és que ja podem veure que Joan Laporta és bastant més llest i se sap defensar una mica millor que aquest president que tenim ara. Rosell, a la roda de premsa que he esmentat abans, només va contestar làconicament: “Jo no contesto polítics”. Podria ser una bona manera de fugir una vegada més d’estudi i es podria tornar a disculpar si ens trobéssim en una situació menys greu. Però aquesta vegada no es pot deixar passar, després de les greus acusacions que se li han fet, i la seva reacció hauria d’haver sigut una mica més intel.ligent.
Si fos un bon president i tingués, com a ell li agrada tant de dir, “una miqueta d’ètica”, hauria contestat les acusacions d’una manera seriosa i sense brometes. Tot plegat és massa seriós per fer-ne broma. S’hauria d’haver explicat, i si realment és cert que l’estan investigant, hauria d’haver plegat. Un president no pot embrutar tota la imatge d’un club. Una mica de serietat, sisplau, que parlem del club més gran del món.

Tomàs
7 novembre 2011
No soc soci, només afeccionat al Barça i com a tal faig aquest comentari.
Em sap greu que en una de les millors èpoques, o la millor, d’aquesta entitat, tinguem que estar aguantant una lluita d’egos entre presidents.
Si hi ha alguna cosa a recriminar o a denunciar que es faci i que la justícia actuí. Una altra solució és que el club renti la seva roba bruta dins el propi club. Que ho decideixin els socis. En tot cas, tots plegats, haurien de pensar més en el club i menys en aquesta guerra personal.
Oriol López
7 novembre 2011
Jo no segueixo gaire el món del futbol, però la resposta del president del Barça em sembla que, realment, no ha estat a l’altura de les circumstàncies.