Torno a viure

No hi ha bons moments per a les males notícies. Puc dir sense miraments que el pitjor moment de la meva vida ha estat quan, fa uns dies, em van donar el diagnòstic de la meva malaltia, i no exagero quan dic que no ho desitjo a ningú, malgrat que sóc conscient que ni de lluny sóc l’únic que hi ha passat, ni seré el darrer. I sé que algunes situacions personals poden resultar fins i tot més angoixoses que la meva. Però no sóc un heroi ni sóc insensible, no sóc tan fred ni tan valent com per a no tenir por. En tinc i en tindré fins que hagi superat tot això. Altra cosa és que em resigni fàcilment a perdre aquesta cursa, que ja he decidit córrer fins al final.

Francament, no sé si és el més indicat abocar tot això que em passa pel cap en un espai que sempre he dedicat a parlar dels demès i no del que és més personal, però crec que ho he de dir. Tinc càncer, em preocupa, tinc por, però penso lluitar i me’n penso sortir. No és que m’ho degui a mi mateix, que també, sinó que principalment ho dec a la meva extraordinària família, que malgrat que petita és el millor que tinc i el que més estimo, i als meus fantàstics amics que no em mereixo. I això vull que ho sàpiguen fins i tot les persones a les que no conec però que em llegeixen de quan en quan. He decidit lluitar perquè no hi ha alternativa raonable. El fracàs és possible, però la rendició és inconcebible. El que hagi de passar que passi, però a aquest enemic no se li ha de posar fàcil. Jo penso així, ara mateix, i espero continuar pensant-ho. M’agradaria que tots aquells que es troben com jo també pensin que sols hi ha un camí i cal seguir-lo sense dubtes: lluitar amb totes les forces i no defallir. Tinc una gran sort: com he dit, la millor família del món i els millors amics que puc desitjar. Creieu-me, això sol ja és una gran ajuda. La resta, imprescindible, és la pròpia voluntat.

Les meves aportacions a aquest portal han estat inactives des de mitjans de desembre. El dolor i la incertesa m’han tingut estabornit massa temps. He perdut l’interès pels afers que em són aliens, he perdut el gust per la lectura, per l’escriptura i fins i tot per la conversa, i paradoxalment els he recuperat, en certa mesura, quan he tingut la seguretat del que em passava. Ara que sé per on van les coses, prometo més interès i no oblidar-me dels afers mundans. Torno a viure.

Octavi Rodin

octavirodin@gmail.com

http://nodeixodepensar.blogspot.com/

Arxivat a Salut i Benestar
19 comments on “Torno a viure
  1. Rebeca Torres escrigué:

    Estic impactada amb el teu valor i força per seguir endavant, veuràs que aviat sanaràs i amb el suport dels éssers meravellosos que t’envolten, ho vas a aconseguir.
    No deixis de publicar al bloc, si us plau, les teves aportacions són interessants i ens agraden. Et respecte i suport també en aquests moments.

  2. Olga escrigué:

    Fa poc q llegeixo el vostre bloc però m’agraden les històries q escriviu tots plegats de temes diversos i particulars. Les històries de cadascú ajuden i ensenyen a tots.
    La teva valentia en escriure sobre la teva malaltia enfortirà a altres com tu i als altres ens dónes un exemple inigualable i força per animar als q ens necessitin.

    Escriu-nos i lluita! Perquè la teva energia interior derrotarà qualsevol enemic. Una forta abraçada!

  3. Oriol López escrigué:

    Octavi, conec dues persones que han passat per aquesta malaltia. Ara ja l’han superada. Pensa tu també que aviat serà aigua passada. Ànims i cuida’t.

  4. Sophia Blasco escrigué:

    La teva valentia serà una de les millors medicines per vèncer el càncer.
    D’altra banda, el fet de compartir la situació que estàs vivint i les emocions que et genera tenen també un gran poder curatiu. El Dr. Hamer defensa que en l’origen del càncer sol haver un xoc emocional, greu, sobtat, dramàtic i viscut en solitud que ni comuniquem ni compartim.
    Comunicar i compartir aquest garbell d’emocions ens ajudarà a entendre la naturalesa de les nostres reaccions i a superar la malaltia.
    Una abraçada. forta, forta!

  5. Jordi Bonastre escrigué:

    Molts ànims i endavant!!!

  6. xavieraliaga escrigué:

    Molta força d’ànim i d’esperit. Ma mare acaba de superar un càncer. Amb lluita i bon ànim com el que demostres és possible. Una abraçada per a tu i per als teus.

  7. Xènia Santigosa escrigué:

    Molta força i molts ànims Octavi! Són molts els que han superat aquesta malaltia, i estic segura que tu també. Recolza’t molt amb la família i amb els amics i no deixis mai de lluitar.

  8. Antoni Alcázar escrigué:

    Permet-me dir-ho amb imatges: http://www.youtube.com/watch_popup?v=PBJK-dnHULE&vq=medium
    Més que mai, salut, company!

  9. Tomàs escrigué:

    Hola Octavi. Gràcies per compartir un tema tant personal.

    És incomiable el teu esperit, aquest que t’ha retornat les ganes de lluitar. Aquesta malaltia té estacions per les quals hauràs d’anar passant, però pel que ens has explicat, en totes elles trobaràs persones que t’estimen.

    Molts ànims. Tomàs

  10. jardinatural escrigué:

    Hola! Octavi m’alegra saber que tens ganes d’escriure els teus apunts altre cop, sempre m’han agradat molt i m’estranyava que darrerament no publicaves gaire, ara ho entenc.
    Un gran valent de compartir amb tots nosaltres la teva malaltia i la de decidir lluitar. La lluita ha curat a la majoria de persones que conec que hi han passat. Endavant amic, esperem els teus escrits i ànims. Una abraçada. Teresa.

  11. voro monjo escrigué:

    Marcel Proust deia que: “De vegades estem massa disposats a creure que el present es el únic estat possible de les coses”. Obviament no es així perquè, en tal cas, no existiria la literatura, ni les arts, ni els somnis…

  12. el sorro-contrapunt escrigué:

    Ànims Octavi, segur que amb aquest esperit de lluita que demostres te’n sortiràs.
    Tots els blocaires estem amb tu. Una abraçada

  13. elbixo escrigué:

    Hom no sap pas que dir, com actuar, davant notícies així. És evident que se’n sortirà, senyor Rodin. El món, ara mateix, no pot permetre’s de perdre algú amb uns collons tan ben posats com els seus.

    Ens llegim, company. Molta força i molta llum.

  14. Hossain Mechaal Aouriaghel escrigué:

    compnay octavi,
    Aquests dies estic llegint un llibre que posa a la seva contraportada aquesta reflexió (no podem canviar les cartes que se’ns reparteixen,però sí que podem decidir com juguem la partida…) tots els comentaris que tens aqui són les flors que tu splantat en algun momemt al jardi de la teva vida, pot seguir sembrant i compartint els teus sentiments , i aviat tendràs la teva primavera.
    força,força i força…

  15. MadeByMiki escrigué:

    Una abraçada i molta força, a tornar a viure encara amb més força.

  16. Octavi, aquesta nova actitud per encarar la malaltia ja és un pas endavant molt important. Tens tot el meu suport, molts ànims. Una abraçada.

  17. Octavi Rodin escrigué:

    Moltes gràcies pel vostre suport. En moments com aquest un s’adona que no està sol.

  18. Albert escrigué:

    Molta força, Octavi. Endavant!

  19. Maria Boix escrigué:

    Gaudeix de la teva família i amics, deixa’t cuidar i alhora, cuida’ls. Lluita amb totes les teves forces i molt d’ànim. Si et manquen forces, te les enviarem.Te’n sortiràs!

Els comentaris estan tancats.

Escriu la teva adreça de correu i rebràs les novetats al teu correu.

Catalanitzador per al Windows
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 4.431 other followers

%d bloggers like this: