La tortura no és cultura

Posted on 24 febrer 2012 by

3


Després de llegir aquesta notícia he arribat a una conclusió: el govern del PP del País Valencià mai ha vist un espectacle de dansa. Que els paquets dels ballarins tinguin la mateixa forma que els paquets dels toreros no significa que siguin dos espectacles iguals. Per començar, en cap muntatge d’aquest meravellós art que és la dansa, mai he vist que es maltracti a cap ballarí, ni se’l torturi. A l’espectador a vegades potser sí, però mai als ballarins.

Tot i així, m’he adonat que si agafes el text i canvies unes poques paraules aconsegueixes definir un munt d’activitats. Anem a comprovar-ho:

 

“El que en el seu origen va ser una cerimònia per a la construcció d’una taula, ha acabat sent un acte creatiu i sempre interessant, en el qual l’home, el fuster, gràcies al total domini d’una tècnica específica, sotmet la força bruta i crea una obra d’art –una espècie de ballet en què la possibilitat de la tragèdia real (picar-se un dit) plana durant tota la seua execució”.

 

“El que en el seu origen va ser una cerimònia per a la preparació d’un ou ferrat, ha acabat sent un acte gastronòmic i sempre agraït, en el qual l’home, el cuiner, gràcies al total domini d’una tècnica específica, sotmet la força bruta i crea una obra d’art culinària–una espècie de ballet en què la possibilitat de la tragèdia real (que es trenqui l’ou) plana durant tota la seua execució”.

 

“El que en el seu origen va ser una cerimònia per a un joc col·lectiu, ha acabat sent un acte festiu i sempre multitudinari, en el qual l’home, el futbolista, gràcies al total domini d’una tècnica específica, sotmet la força bruta i crea una obra d’art en moviment –una espècie de ballet en què la possibilitat de la tragèdia real (fallar el penal) plana durant tota la seua execució”.

 

“El que en el seu origen va ser una cerimònia per a un joc sexual, ha acabat sent un acte festiu i algunes vegades multitudinari, en el qual l’home, l’actor porno, gràcies al total domini d’una tècnica específica, sotmet la força bruta i crea una obra d’art en moviment–una espècie de ballet en què la possibilitat de la tragèdia real (poseu-li imaginació) plana durant tota la seua execució”.

 

M’encanta que l’art no tingui límits!!! O potser sí: la tortura no és cultura.

Àlex Ribes

http://alexribes.wordpress.com/

 

Posted in: Cultura i Societat