Entendre com hem arribat fins aquí: el camí a la crisi

Entendre com hem arribat fins aquí. Comprendre com, què i qui ens ha portat a una situació tan extrema. Volia saber-ho. Ara que més o menys ho entenc, encara em sento més indignada, més impotent. Em pregunto com determinats polítics i empresaris van tenir la sang freda d’ocultar les dades que apuntaven a la creació d’una bombolla immobiliària, aquelles dades que eren la premonició d’un desastre anunciat.  Uns personatges que, per cert, ara viuen amb la impunitat total mentre els altres treballem de valent per aixecar allò que ells van ensorrar.

Una dada que cal destacar. Entre 1980 i 2001, el preu de la vivenda a Espanya va créixer un 124%. A la resta de països, la mitjana estava en el 19%. Sobren els comentaris.

Ara toca recollir les llavors mal sembrades per plantar-ne de noves i començar a créixer de nou. Però, aquesta vegada, de forma més sana, natural i productiva. Deixar enrere l’època en què el preu de la vivenda a Espanya no podia baixar i en la qual pagar una hipoteca era millor  que pagar un lloguer, ja que, al final, l’habitatge és la teva propietat. No ho dubto: ens en sortirem. Millor o pitjor, però tirarem endavant. Ara, l’efecte pèndol està en contra nostra, però ens l’acabarem posant a favor.

Segurament, aquells que es van carregar el sistema són molt pocs en comparació amb aquells qui l’hem d’aixecar de nou. Sí, es van cometre molts errors en el passat, la majoria dels quals han quedat impunes. D’aquells errors que, en el fons, se’t fiquen dins el cos i se’t mengen de ràbia. Però és hora de caminar endavant amb el passat present per un motiu: no cometre els mateixos errors. Endavant, sempre endavant.