No tot és culpa de la Crisi

La premsa, els telenotícies i les tertúlies parlen a diari de la Crisi. El bombardeig informatiu és de tal magnitud que podem arribar a pensar que tot és culpa de la Crisi.

Veiem alguns exemples de males pràctiques que no tenen a veure amb la Crisi.

Renovació Tribunal Constitucional (TC). Fa 4 anys, que va morir Roberto Garcia-Calvo, un dels seus membre, i encara no ha estat substituït. Altres tres membres haurien d’haver estat substituïts en haver superat en 18 mesos el període màxim de mandat.

La politització i les males pràctiques que caracteritzen el funcionament d’aquest (diuen) alt tribunal, no té res a veure amb la Crisi.

Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). Què el seu president Carlos Divar s’hagi marcat uns viatges a Marbella a costa de diners públics no és culpa de la Crisi. Les explicacions que ha donat són tristes i insuficients.

El TC i el CGPJ s’han guanyat ells sols el descrèdit.

Deute Clubs de Futbol. Què els clubs de futbol tinguin un deute de 5.000 milions d’Euros, dels quals, 1.000 milions són de deute amb Hisenda i la Seguretat Social, no té a veure amb la Crisi.

S’aplicaran el mateixos criteris d’austeritat en el futbol que en d’altres sectors? Quan escoltem que Rajoy demana a La Roja (fins i tot el nom està polititzat), que donin una alegria al poble, ja veiem que això no és més que “pan y circo”.

Taxa d’Atur. Si la Crisi fos l’única responsable, Grècia, Portugal i Itàlia, tindrien taxes d’atur més altes que Espanya, i no és així. Grècia amb un 21,7, Portugal amb un 15,2 i Itàlia amb un 10,2% tenen taxes més baixes que Espanya, amb un 24,3%.

800.000 pisos per vendre. Un país que depèn del turisme i de la construcció, és molt feble i inestable. Ningú va voler punxar la bombolla immobiliària. La Crisi no en té la culpa, solament ha despullat les grans debilitats del país.

Aeroports i AVE. Què Espanya tingui més quilòmetres d’AVE que Alemanya o França o que hi hagi Aeroports tancats no és culpa la Crisi, sinó de les males decisions.

És insostenible, amb Crisi i sense Crisi, voler tenir AVE i Aeroports a totes les ciutats espanyoles. No hi ha pressupost que ho suporti.

Banc, Caixes i Banc d’Espanya. ZP deia que el sistema financer espanyol era el més sòlid i fiable del món. O l’expresident mentia més que Pinotxo o la informació que li arribava del Banc d’Espanya era més que incorrecte.

Perquè s’han demorat les fusions i les intervencions fins fa pocs mesos?

Prima de Risc, Borsa i Fugida de Capitals. En el que va d’any, ha pujat la Prima de Risc fins els 540 punts (a nivells d’intervenció) i més de 90.000 milions d’Euros han “fugit” del País. Dos símptomes de la poca confiança que s’ofereix de cara a l’exterior.

La Borsa, que descompta per avançat el que preveu pot passar, ha perdut el 50% del seu valor de principis d’any.

Fa pocs mesos els nostres polítics ens deien que no estàvem en Crisi, es parlava de desceleració i de brots verds.

La merda ens arriba al coll. Hi ha moltes persones que ja no fan peu, i d’altres moltes que es mantenen de puntetes.

Un dels problemes més greus que tenim és que els polítics són els mateixos amb Crisi i sense Crisi. Del que si tenim una Crisi profunda és de grans polítics.

Tomàs Ramos

http://trt2009.wordpress.com