Vargas Llosa és imbècil

Perdonin, però trobo que algú ho havia de dir. Perquè aquest paio és un Premi Nobel, cert, però —ep!— Premi Nobel de Literatura! Què significa, això? Doncs que sap escriure bé. Refotudament bé, si ho volen. Però ja està, res més. No fotem. Algú hauria de fer-ho veure a tota l’estirp periodística que espera en candeletes que aquest idiota badi boca per treure’n el titular de lliçó moral, social i/o política. Però de què cony van, aquests desgraciats? Jo, sincerament, tot el que pugui dir aquest babau fora del seu camp professional —repeteixo: la literatura— m’ho passo pels collons deliberada i reiteradament. Suposo que això tindrà molt poca rellevància per a les senyores i els senyors d’abcs, mundos, razones i altres pamflets, però volia deixar-ho clar per evitar possibles confusions.

Sigui com sigui, no voldria pas semblar-los massa visceral. Que sàpiguen que tot això que he dit ho he reflexionat curosament de manera prèvia i ho he basat en observacions empíriques demostrables davant qualsevol persona amb un mínim de dos dits de front. Què? No s’ho creuen? Doncs vinga, donin-me la mà que anirem a fer un breu passeig (podria ser molt més llarg, creguin-me):

Primera parada:

Ui, sí, i tant, per descomptat. Mirin, quant d’amor, ignorants de merda:

Sé de bona tinta que les lectores i els lectors d’aquest humil bloc superen àmpliament el llistó dels dos dits de front esmentat abans, així que és obvi que no em cal dir res més per deixar ben palesa, en aquesta primera aturada del passeig, la imbecil·litat recalcitrant d’aquest erudit poca-solta.

Segona parada:

Ui, sí, i tant. Mirin quina imatge de modernitat donen les corrides:

Aquí tampoc caldria dir res més, trobo.

Tercera parada:

Bé, el Premi Nobel de coneixement de la Història no existeix, però ja poden pujar-hi de peus que si existís, segur, segur segur, que aquest ensumallufes no el guanyaria pas.

Quarta i última parada:

Aquí cal destacar, ja s’ho imaginaran, que l’il·lustre Premi Nobel està parlant de qualsevol nacionalisme que no sigui l’espanyol. El millor de tot plegat és que ell —Oh my Dog!— és peruà. El què? Que si parla quítxua? Ui, sí, i jo parlo suahili en la seva variant dialectal del Vinalopó sud. No, ara de debò, podent parlar i escriure l’idioma de la Madre Patria, qui collons ha de voler fer-ho en una llengua minoritària? Ignorants! Nacionalistes!

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com