El temible anonimat (ui, sí)

Darrerament he detectat un lleuger increment de titesfredes amb compte de Twitter sense cap altre objectiu a la vida que criticar els temibles usuaris anònims i/o usuàries anònimes que campen impunement per arreu.

Uns exemples (inventats, però molt i molt propers a la realitat):

@elbixo: Maleïts botiflers de #CiUFAIL que en lloc de lluitar pel país demanen molles en forma de pacte fiscal.
Missatge privat de @JosepPerezGarcia: Què fàcil criticar el govern des de l’anonimat!

@elbixo: Ens retallen fins i tot els pèls dels collons i a la puta Església els perdonen l’IBI. Desgraciats.
Missatge privat de @ManelFerrandiz: Ets molt valent criticant l’Església des de l’anonimat.

@elbixo: Escoltin, jo l’#arroja me la passo pels collons deliberada i reiteradament.
Missatge privat de @JoanPontiTola: És clar, des de l’anonimat és molt fàcil.

@elbixo: Acabo de tornar de comprar mig quilo de patates.
Missatge privat de @LlucFernandez: Què valent anant a comprar patates des de l’anonimat.

El més curiós del cas és que, analitzant-ho fredament, hi ha personatges d’aquests tipus que són molt més anònims que jo mateix. De fet, si s’hi paren a rumiar-ho, es trobaran que l’únic detall que vostès desconeixen de mi és el nom; per contra, l’únic detall que es coneix (o que creiem conèixer) de molts d’aquests soldats anti-anonimat, és precisament el nom i —a tot estirar— una foto d’un careto mig borrós. De mi saben, tanmateix, que sóc de Collblanc, que sóc culer i vegetarià, per exemple, així com coneixeran de sobres —si llegeixen habitualment aquest bloc o em segueixen al Twitter— les meves fílies i les meves fòbies polítiques. Canviaria molt la cosa si els digués que em dic Jordi Serra Garcia? O Josep Torres Ruiz? O Andreu Llopis Fernández? Deixaria de ser anònim si m’invento un nom qualsevol i el foto al meu perfil? Em sembla que la resposta és evident. A la Xarxa tothom és anònim perquè, que jo sàpiga, cap web ni cap xarxa social requereix signatura electrònica per donar-s’hi d’alta. Així doncs, em sap greu, benvolgudes i benvolguts, però si volen abandonar l’anonimat hauran d’aportar alguna prova fiable com ara el carnet de conduir, el (qué pone en tu) DNI (catalufo?) o el passaport, i una autoritat competent haurà de certificar que els mencionats documents no han estat manipulats. Si no és així, vostès continuaran essent tan anònims i anònimes com el meu barret i el meu bigoti. O més.

Bixo
http://elblocdelbixo.blogspot.com