Tots hem sentit a parlar de l’existència de camps de concentració a l’alemanya de Hitler, n’hem llegit històries i ho hem vist en pel·lícules, però s’ha parlat molt poc, fins al punt que és un fet que molta gent desconeix, de l’existència de camps de concentració a Espanya durant el franquisme. Al treball “Prisioneros del miedo y control social: El campo de concentración de Castuera”, de José Ramón González Cortés, s’estudia el cas del camp de concentració de Castuera (Extremadura). El resum que l’encapçala, a tall de presentació, explica que:
“Al finalizar la Guerra Civil las autoridades franquistas establecieron un campo de concentración en la población extremeña de Castuera. Dicho campo funcionó como espacio de internamiento y clasificación de prisioneros de guerra y centro de represión comarcal. Y en él, la dictadura franquista, aplicó a los prisioneros un proceso sistemático de brutalidad física y psíquica que conllevó la eliminación selectiva de los individuos más significados con el régimen republicano. Tanto fue su impacto sobre el entorno más próximo, que el campo y su recuerdo actuaron durante mucho tiempo como detonante de un miedo que cercenó la disidencia y favoreció, en numerosos casos, la identificación con los valores del nuevo Estado.”
Aquest treball, forma part d’un dossier que recull molts altres treballs interessants, “Generaciones y memoria de la represión franquista: un balance de los movimientos por la memoria”, coordinat per Sergio Gálvez, i que acompanya el número 6 de 2006 de la revista d’història contemporània “Hispania nova”
Especialment interessant és també el documental que es va fer a TV2 sobre l’esmentat camp de concentració de Castuera i que podeu veure a continuació:
Oriol López

josep112
3 agost 2012
Jo us recomano també el llibre “D’un temps sense esperança” de Ramón Gasch (co-autor de “Bon cop de falç”). El llibre és un estudi de les vivències del pare de l’autor, fill de Santa María de Palautordera (Palau), a la presó de San Marcos (León)
Oriol López
3 agost 2012
Gràcies per aquesta aportació, Josep.
Maria Boix
5 agost 2012
És vergonyós que no s’hagin buscat tots aquests cadàvers ni s’hagin jutjat tots aquests crims. Ja tenien raó els que deien que la vida dóna moltes voltes, tornem a tenir els assassins governant i no han evolucionat gaire. Quant trigarà a tornar a començar el malson?
Oriol López
5 agost 2012
El fet que els crims quedin impunes, anima els criminals a repetir-los. Totalment d’acord amb tu: és vergonyós. Gràcies pel teu comentari, Maria.
Maria Boix
6 agost 2012
De res, és un tema que m’indigna pel perill que correm. Si s’hagués fet, ara aquesta gent no crec que fos al govern, el que no entenc és com la gent ha oblidat tan ràpidament tot el que va passar. Gràcies a tu pels blocs.
josep112
6 agost 2012
Maria: a propòsit del que comentes, hi ha una frase de George Santayana, (poeta i filòsof nascut a Espanya, però educat i format als Estats Units) que seria bo que tothom (i quan dic tothom vull dir tothom) recordés: “Aquells que volen oblidar els errors de la història, estan condemnats a repetir-los”
Oriol López
6 agost 2012
Totalment d’acord amb el que diu aquesta frase, Josep.
Maria Boix
7 agost 2012
Gràcies Josep. Des que vaig fer la primera classe d’història que no he entès de què servia veient com han les coses al llarg dels segles. Per a mi, no es tracta d’oblidar errors, crec que seria millor tenir-los ben presents i fer correccions per no tornar-hi a caure. Deu ser la condició humana que és destructiva…
Núria
27 agost 2012
No tan sols a Castuera, el meu avi va estar en tres camps de concentració: un prop de Saragossa que era un campament i no sempre estava al mateix lloc, després el van portar més amunt de Pamplona on allà si que ja era de construcció i, per últim, va passar-ne per un molt més al nord. Sento no poder posar els llocs exactes, no recordo com es deien, fa molts anys que m’ho va explicar.
La gent ha de saber això, tot el que realment va passar en aquella guerra i obrir els ulls.
Oriol López
28 agost 2012
Sí, efectivament, Núria, tal i com dius, Castuera tan sols n’era un dels molts camps de concentració franquistes. Moltes gràcies per la teva aportació i per comentar.