Obro l’armari del temps, Surt una brisa. Suposo que és hivern, Tinc l’ànima freda, diuen que hi ha crisi, no m’atreveixo a sortir. A l’horitzó, on arriba la mirada, m’imagino com un cargol, que obra camí entre la pluja, quin riure! M’imagino cavalcant, Sobre una fulla, La fulla està en una branca, La branca en un […]
14 febrer 2013
Fa patir molt sentir que els ciutadans estan desemparats, i fa molta ràbia anar corrents per lluitar per un lloc de feina pensant que si no ho fas tu ho farà l’altre, o fer –li la pilota al teu cap per no acomiadar-te. és a dir, donar-li les gràcies a déu i a ell, i […]
17 desembre 2011
L’espelma d’aquest any està esgotant les últimes gotes de cera, i en poc temps tindrem altra matinada, i altre aire fresc que entra per qualsevol forat de la casa. Els raigs del sol desafiaran tots els obstacles i arribaran a tocar-nos les galtes. És un bon moment per aprendre paraules boniques, o més bé saber […]
6 desembre 2011
Antiguamente la vieja Chica vendía cola y jengibre y por la tarde lavaba la ropa del patrón importante y nosotros los chiquillos de la escuela le preguntábamos a la abuela Chica cuál era el motivo de aquella pobreza de aquel sufrimiento nuestro mira, niño, no hables de política no hables de política, […]
3 desembre 2011
Aquí esta tu barco Amarrado a su destino Lejos de los mares Tus piratas duermen En la borda Tus ratas del tiempo Se escoden Junto al polizón Aquí esta tu cuerpo Vestido de trapo Tu pecado, tu perdón Tu carne cruda Tu cartera Que late con dinero Aquí nace tu egoísmo I aquí muere tu […]
3 desembre 2011
Què farà el pastor d’estels? Aquesta nit fosca, a sobre A prop del Ramat. Potser pastora. Els somnis no tenen sexe. El cel no té portes. El Camps tampoc. El pastor volarà cometes, Lliurarà coloms per sempre. El, ho sap. Viure feliç ,és molta feina. Viure només. Només, qüestió de respirar. El no pot comptar […]
3 desembre 2011
No sabia fins que punt el meu Ajuntament de Torredembarra m’estima, fins que vaig trobar un avis de multa de radar en la bústia de la meva casa, quina casualitat!! precisament quan em sobraven els calés, ho dic irònicament donada la circumstància que no sóc ni banquer i broker… Però, em sap greu perquè no […]
3 desembre 2011
Hi ha en aquest temps un sentiment que s’anomena la por s’ha apoderat de tot i tots, i això no és un conte de princeses sinó la crua realitat. vivim connectats les 24 hores del dia a l’aparell del capitalisme, les seves ones WIFI no deixen ningú indiferent, mirem sempre la hora d’un rellotge aturat, […]
13 maig 2011
Tots els actors maquillen les seves cares de bons i beneïts, mentre assagen els seus rols, en un escenari en què es barreja l’art amb la mentida i apareix l’art de la mentida, la subhasta comença pels principis, a veure qui dóna més per la honestedat, cadascú puja per vendre els seus miratges, tots parlen en […]
13 maig 2011
Marcel Khalifa, és un cantant i poeta palestí. جواز سفر لم يعرفوني في الظلال التي تمتصُّ لوني في جواز السفرْ وكان جرحي عندهم معرضاً لسائح يعشق جمع الصور لم يعرفوني، آه… لا تتركي كفي بلا شمسٍ، لأن الشجر يعرفني… تعرفني كل أغاني المطر لا تتركيني شاحباً كالقمر! كلُّ العصافير التي لاحقتْ كفى على باب المطار […]
13 maig 2011
La nit vestida de foscor s’ajupia damunt de la mar, el cel desaparegut i els estels campen com fantasmes, un escenari idíl·lic per un paisatge hostil, un silenci que amaga els sorolls de les víctimes d’aquest estret de Gibraltar. Les batalles lliurades, els cadàvers compartits entre la mort i els peixos carronyers. Records inexorables del […]
27 octubre 2010
Em planto davant el mirall, Com es planta un cactus al desert Jo i les meves imatges. elles em parlen i riuen, i jo ploro. M’acompaniya un xafogor al cor, En el santuari de la foscor. I reso amb silenci, Oració d’un ateu. Penso en les meves imatges, penso que amb les seves paraules em […]
14 febrer 2013
2