Quan vaig anar per primera vegada a l’institut Abat Oliba de Ripoll per seguir el curs d’allò que abans se’n deia cinquè de batxillerat, no coneixia res de la cançó francesa i com que el professor que ens hauria de castigar amb conjugacions i Le Petit Bescherel poques setmanes més tard encara no havia arribat, […]
abril 12, 2013 per Oriol López
Pactisme només vol dir que aquell que mana pot donar-te més ració d’userda; tu, a canvi, encara et fas i et sents més mula, i has d’estirar el carro molt més fort. Lluís Llach El fragment anterior explica en clau d’humor això que sovint anomenen pactisme i pertany a la cançó La mula sàvia, del […]
febrer 14, 2013 per Hossain Mechaal Aouriaghel
Obro l’armari del temps, Surt una brisa. Suposo que és hivern, Tinc l’ànima freda, diuen que hi ha crisi, no m’atreveixo a sortir. A l’horitzó, on arriba la mirada, m’imagino com un cargol, que obra camí entre la pluja, quin riure! M’imagino cavalcant, Sobre una fulla, La fulla està en una branca, La branca en un […]
gener 9, 2013 per xavieraliaga
Ull al dato, robatori sense recato, face de metacrilato, ladys and gentleman, Rodrigo (amigo) Rato, confessor, assessor, de Telefònica, corrupció agònica, indignació afònica, retall, badall, mirall, xandall, t’has engreixat, xaval, pels dolços de Nadal, que també és premi, i proemi, i tenista de gran slam, cagada televisada, precarització, insonorització, becaris i fills de Sadam, xonis suggerint pitram, en Gandia Shore, pronuncieu -or, per rimar amb coentor, calor, cremor, […]
desembre 28, 2012 per jordicaballeria
No voldria despertar-te, però m’agradaria dir-te que t’estimo diu el primer vers la cançó Pinky d’Elton John. Recordo a la perfecció i amb tot detall el dia de pluja remot que la vaig escoltar per primera vegada sense entendre’n res de res, però també recordo que em va agradar de seguida i tant que encara m’agrada perquè, […]
desembre 21, 2012 per Oriol López
Us heu preguntat mai de què riuen els ministres? Molts cops he tingut la sensació que es riuen de tots nosaltres. Vosaltres també? El que és segur és que no he estat el primer a pensar-ho. Així ho deia l’escriptor uruguaià Mario Benedetti (1920-2009) al seu poema ¿De qué se ríe?. El podeu escoltar cantat […]
desembre 20, 2012 per Oriol López
Tu també hi aniràs. No sents el ritme acompassat, de passos que s’acosten? Mira, ja són aquí. No veus els rostres que s’han tancat, servant una mirada que els acompanyarà dies i dies? Has de marxar. Tota la teva força tan jove, tan viril, has d’enfrontar-la contra la mort que volta seva presa. Contra l’inconegut… […]
novembre 24, 2012 per Oriol López
“Que por mayo era, por mayo, cuando hace la calor, cuando los trigos encañan y están los campos en flor, cuando canta la calandria y responde el ruiseñor, cuando los enamorados van a servir al amor; sino yo, triste, cuitado, que vivo en esta prisión; que ni sé cuándo es de día ni cuándo las […]
novembre 19, 2012 per Oriol López
“Aquel hombre no tuvo nunca historia, Pero tenía Historia como todos Los hombres. Cierta crisis… Le apenaba Recordar. Una vez habló, sereno. Evoco mi prisión, no «mis prisiones». Fue muy breve mi paso por la cárcel. Cárcel en horas de mortal peligro. Nos rodeaban sólo fratricidas. «¿Hoy la suerte común será mi suerte: Que sin […]
novembre 11, 2012 per Oriol López
Asseguda en un bancal hi ha una dona que m’espera. Un dia la vaig deixar perquè em cridaven les veles i la nau blanca i la mar encesa com una verge. Un dia la vaig deixar sota els pins de la ribera. Em va sorprendre l’encís malastruc de les sirenes. Per guarir-me aquest encís hi […]
novembre 10, 2012 per Oriol López
[....] “Si vino la primavera, volad a las flores; no chupéis cera.” [....] Antonio Machado Aquests dies estic rellegint alguns poemes d’Antonio Machado (1875-1939). Els versos anteriors, en els quals convidava a triar el gaudi de la vida, en lloc del constrenyiment de la religió, formen part de “Provervios y cantares”. Oriol López
novembre 9, 2012 per Oriol López
Estic tornant a escoltar “High Hopes” de l’àlbum “The Division Bell” (1994) del mític grup britànic Pink Floyd. El vídeo, oníric, ple de simbolisme, i la música excel·lent. Us el deixo a continuació, espero que també us agradi i que en gaudiu: Us recomano també especialment el vídeo següent de la interpretació que en van […]
octubre 27, 2012 per Oriol López
Avui, tornant a escoltar la cançó “Corason loco” de La Trinca en el vídeo següent, corresponent a una actuació de l’any 1980, no puc deixar de pensar en l’actualitat de la seva temàtica quan parla de la “pàtria” espanyola, de l’espoli, “em fiscalitza, m’inspecciona, em fa la guitza i em té el jornal controlat i […]
octubre 18, 2012 per Oriol López
Acabada la Guerra Civil espanyola que seguí al cop d’estat militar del general Franco del 1936 i havent triomfat els colpistes, molta gent hagué de marxar per escapar a la repressió franquista. En Pere Quart (Joan Oliver, 1899-1986) ens narra aquesta sortida cap a l’exili al poema Corrandes d’exili: Una nit de lluna plena tramuntàrem […]
octubre 17, 2012 per MadeByMiki
Quan escolto “i fum d’una espeuma apagada…” recordo aquella manera de parlar del Montsià, allà sovint també canvien alguna “l” per una “u” a certes paraules. Aquestes vacances, al sopar de germanor de Godall tot parlant de la fira d’artesania de la pauma del Mas de Barberans vaig adonar-me que al parlar dels margallons (la […]
setembre 24, 2012 per Oriol López
La despertarà el vent d’un cop als finestrons. És tan llarg i ample el llit… I són freds els llençols… Amb els ulls mig tancats, buscarà una altra mà sense trobar ningú, com ahir, com demà. La seva soledat és el fidel amant que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam… Escoltarà […]
setembre 21, 2012 per Oriol López
Com un record d’infantesa sempre recordaré a la Teresa, ballant el vals. Potser fou l’últim fet amb algú que estimés abans que un bombardeig la tornés boja. Tots els xiquets la seguíem i en un solar apartat ens instruíem al seu voltant. Mig descabellonada ens mostrava les cuixes i ens donava lliçons d’anatomia. Ella ens […]
setembre 19, 2012 per Oriol López
De vora vós, amic, m’ha tret la mort, llei fatal que ens allunya als humans. Si m’ha tocat d’anar-hi a mi primer, un dia, potser prompte, vindreu vós. Per vida vostra i pel meu somni dolç: no fou un goig el nostre viure ardent? Pregueu per mi, qui passeu per ma tomba, i a l’amistat […]
setembre 5, 2012 per Oriol López
Si ens besem pels carrers trontollaran les cases, les dones del raval ho contaran al batlle, vindran guàrdies civils empunyant simitarres, dos frares del Remei i el sometent amb arma. Convictes de mant crim ens penjaran a plaça, quan ja siguem penjats repicaran campanes, acudirà la gent, proclamaran l’alarma i el batlle, modestet, dirà quatre […]
agost 31, 2012 per Oriol López
Valencians, quin goig el vostre! Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres. L’evitern paradís és a ca vostra. De donar-me a triar, meu el faria. Viviu-lo. No penseu en l’infern. Del paradís al foc no s’hi va mai. Autor: Ibn Khafaja d’Alzira Del poema anterior, Paradís, una traducció al català de Josep Piera d’un […]
agost 29, 2012 per Oriol López
Els mestres eren vigilats de molt a prop durant el franquisme pels poders que temien que el que ensenyaven pogués fer perillar una determinada visió del món i els seus privilegis. De fet, una de les primeres mesures del franquisme va ser la depuració dels mestres per eliminar d’aquesta funció tots els que no eren […]
juliol 31, 2012 per Oriol López
Què veiem quan ens mirem al mirall? Com ens hi veiem? Així es veia en Miquel Martí i Pol quan va escriure el seu poema Els dies, pertanyent a Temps d’interluni (1986-1988): Els dies (fragment) [....] …………………………….L’home que em mira cada matí des del mirall, ¿qui és? Ell, com jo, té un vel lúcid de […]
juliol 7, 2012 per Oriol López
Desert de béns, d’amics e de senyor … Amb aquestes paraules comença el conegut poema de Jordi de Sant Jordi (1395?-1424). És molt diferent llegir aquest poema en el moment en que va ser escrit o en l’actualitat. El temps canvia el context cultural i el significat dels mots i així, poden passar-nos desapercebuts determinats […]
juny 25, 2012 per xavieraliaga
L’estiu debuta sense variacions rellevants de temperatura. Futbol apàtrida en la butaca d’un hospital, quan la vida abeura d’un joc cronològic previsible. I algú, ubicat al centre del tauler, fa la vetlla i reparteix les fitxes mentre el rellotge marca les hores de baix cap a dalt, apressant els ànims, modulant pensaments calbs, estèrils. La […]
Totes les ciutats guarden semblances. Són una i la mateixa. Totes les ciutats tracen fronteres, dibuixen carrers obscurs i contaminen l’aire de somnis que jeuen en qualsevol vorera. Les ciutats són testimonis de pactes silenciosos que dissenyen futurs tancats en monstres de formigó. Són rius d’asfalt on ofegar velles promeses. I són gàbies il·luminades per […]
juny 9, 2012 per Sophia Blasco
El divendres, 8 de juny d’enguany, el Palau Sant Jordi ha acollit el concert ‘Les nostres cançons contra la sida‘, un concert en benefici de la Fundació Lluita contra la Sida, per recaptar fons per investigar contra la SIDA. El concert comptà amb 19 artistes i grups destacats de la música en català. Lluis Llach, […]
maig 11, 2012 per xavieraliaga
Eduard Carmona (Deltebre, 1982), pertany a una nodrida generació de poetes en llengua catalana que, amb els seus encerts i vacil·lacions, amb els seus erros i glorioses troballes, està contribuint a eixamplar la poesia, a convertir el fet poètic un gojós element de vitalitat i socialització, segrestant els versos de la solitud de la cambra […]
maig 8, 2012 per jardinatural
La Lluna, la pruna, vestida de dol; son pare la crida, sa mare la vol. La lluna, la pruna i el sol matiner; son pare la crida, sa maré també. La noia petita remena els coixins; sa mare la renya davant dels fadrins. http://www.unjardipermenjarsel.blogspot.com
abril 15, 2012 per Oriol López
El meu poble i jo Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uní per sempre: el meu poble i jo. Senyor, servidor? Som indestriables el […]
abril 13, 2012 per Oriol López
Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda en els ulls de la dona que s’apropa i em besa, en […]
abril 11, 2012 per Oriol López
Voldria ser mariner i dur-te a la meva vora; la vela iria pel mar com un cavall blanc que corre, el vent posaria olor de fonoll entre les cordes i l’ona es faria enllà deixant el camí a la proa. Passarien els vaixells fent voleiar les banderes. -Mariners, cap on aneu, cap on aneu tan […]
març 23, 2012 per MadeByMiki
Cada vegada és més difícil gaudir de la música sense artificis o guarniments innecessaris. Al escoltar qualsevol ràdio musical ens en podem adonar que estris com el “vocoder”, son presents en gran part de les cançons que escoltem a diari. Amb la música passa com amb la cirurgia estètica o amb el “Photoshop”, tot s’unifica, […]
març 11, 2012 per Oriol López
“…Y yo me iré. Y se quedarán los pájaros cantando; y se quedará mi huerto, con su verde árbol, y con su pozo blanco. Todas las tardes, el cielo será azul y plácido; y tocarán, como esta tarde están tocando, las campanas del campanario. Se morirán aquellos que me amaron; y el pueblo se hará […]
març 9, 2012 per Oriol López
Embolcallem en el silenci la vella saviesa de les paraules, la veritable història d’hiverns passats, drames ja coneguts, la injustícia, la fam. Només el vent, de vegades, ens llença al rostre cops de memòria, mentre aus furioses picotegen les roques. Autor: Joaquim Horta En el poema anterior, Homes sense memòria, pertanyent al seu llibre Home […]
març 7, 2012 per Oriol López
“Son pocos. La primavera está muy prestigiada, pero es mejor el verano. Y también esas grietas que el otoño forma al interceder con los domingos en algunas ciudades ya de por sí amarillas como plátanos. El invierno elimina muchos sitios: quicios de puertas orientadas al norte, orillas de los ríos, bancos públicos. Los contrafuertes exteriores […]
març 6, 2012 per xavieraliaga
Hi ha obres artístiques que són com un moment congelat en el temps, que tenen la virtualitat de captar un fragment temporal únic i no repetible. Hi ha discos en la història de la música, com ara Jo, la donya i el gripau (Edigsa, 1971), de Pau Riba, reeditat fa uns mesos de manera luxosa i sucosa per […]
març 5, 2012 per Oriol López
No culpeu de no publicar en editorials importants els poetes que podríeu entendre. Són els jurats dels premis qui n’escullen d’inintel·ligibles a canvi d’una cervesa, d’un pròleg, de quatre magarrufes o d’una ressenya al suplement de cultura. Així estableixen el cànon de la lírica mentre lamenten, sense tristesa, que no hi hagi lectors de poesia. […]
març 3, 2012 per Oriol López
L’art només interessa, surt del propi clos, quan és expressió d’una poètica personal. Poètica personal que es produeix sempre en un lloc i un temps determinats. Les poètiques són múltiples. Tantes com possibilitats de saltar, de pas, d’allò incidental a allò que perdura -o vol perdurar-. Però aquest salt no és possible sense un lloc […]
març 1, 2012 per Oriol López
A tot arreu sóc nou vingut i em paren cambra a les escales o bé em malmeto la salut dormint al ras i no tinc ales.Sóc fugitiu de no sé on i he perdut nord i vent i guia de tant romandre fora món amb mi mateix per companyia. Ja no tinc res, només la […]
febrer 27, 2012 per Oriol López
“Yo voy soñando caminos de la tarde. ¡Las colinas doradas, los verdes pinos, las polvorientas encinas!… ¿Adónde el camino irá? Yo voy cantando, viajero a lo largo del sendero… - La tarde cayendo está-. «En el corazón tenía la espina de una pasión; logré arrancármela un día: ya no siento el corazón». Y todo el […]
febrer 25, 2012 per Oriol López
Els esclaus? Foren gent d’altres èpoques: [....] Ara, en canvi, en els temps que correm, després de tantes guerres salvadores l’home és lliure! Pot pensar allò que vol i si s ‘ho calla és lliure. Pot creure en el que vol en silenci i serà lliure. L’home mut cec i sord, en l’amplitud immensa de […]
febrer 21, 2012 per Oriol López
Els llençols blancs parlen al vent i s’assolellen, tot recordant la teva pell. Esperen, amarats de blancor i olor d’espígol, libat per les abelles, fregar el teu cos de nou, helíacs i embriacs testimonis d’amor. Autora: M. Victòria Secall i De Fermentino El poema anterior, Testimonis d’amor, de M. Victòria Secall i De Fermentino, pertany […]
febrer 20, 2012 per Oriol López
Egun batez ijitoak etorri ziren gure bailara ezkutura bere karromato zarpail eta zakur tropelaz. Un dia llegaron los gitanos a nuestra aldea escondida con sus viejos carromatos y su infinidad de perros. Irria ekarri ziguten, eta urrezko bitxiak, eta gosea, eta turuta handi bat, eta amets goxoak egiteko esperantza. Nos trajeron la risa, y joyas […]
febrer 20, 2012 per Oriol López
Ets qui m’ha fet més petons a la vida. I m’agrada que subtilment tinguis aquest sentit de competitivitat, que mai no deixis atrapar-te, que tothora lluitis per una victòria que tens segura per endavant. Autor: Amadeu Vidal i Bonafont El poema anterior, “Le mari de la coiffeuse “, d’Amadeu Vidal i Bonafont, pertany a Projeccions […]
febrer 19, 2012 per Oriol López
Als cafès dels barris alts, bevent whisky, si són joves, prenent te, si són madures, s’avorreixen les senyores. Per la lluita contra el càncer i els tuberculosos pobres, reparteixen banderetes, fan col·lectes les senyores. Fan visites al suburbi, van a festes, lunchs i còctels, organitzen conferències i obres pies les senyores. Carregades d’indulgències, amb capell, […]
febrer 18, 2012 per Oriol López
“El hombre de estos campos que incendia los pinares y su despojo aguarda como botín de guerra, antaño hubo raído los negros encinares, talado los robustos robledos de la sierra. Hoy ve a sus pobres hijos huyendo de sus lares; la tempestad llevarse los limos de la tierra por los sagrados ríos hacia los anchos […]
febrer 17, 2012 per Oriol López
La següent defensa de les dones, encara que avui la podem trobar masclista, no deixa de tenir el seu valor, si pensem que la fa l’autor, en Bernat Etxepare, el 1545, en ple segle XVI: No parleu malament de les dones, pel meu amor; si els homes les deixessin en pau, no cometrien faltes. Molts […]
febrer 14, 2012 per Oriol López
Lassa, mais m’hagra valgut que fos maridada, o cortès amic hagut que quan sui monjada. Monjada fui a mon dan, pecat gran han fait, segons mon albir; mas cells qui mesa m’hi han, en mal an los meta Déus e els aïr. Car si jo hagués sabut, mas fui un poc fada, qui em donàs […]
febrer 13, 2012 per Oriol López
El meu amor ha d’ésser lliure com lliures són les ales de l’àliga quan plana damunt la terra i el mar i pertot. No vull entenebrir el meu esguard dins d’aquest teu recer, no vull abandonar el meu cel ni la lluna de les nits. No siguis el brell de l’ocellaire que em priva de […]
maig 23, 2013 per jordicaballeria
1