Set moments estel·lars de la història de la música occidental, segons Ramon Cervera (III) – La Creació, de Joseph Haydn

Continuem el nostre periple, arrencat amb Monterverdi i Bach. Ramon Cervera afirma que Joseph Haydn és la baula del classicisme al romanticisme i tria especialment “La Creació” com a mostra de la inspiració simfònica de l’autor.

Joseph Haydn

Franz Joseph Haydn és considerat el “pare de la simfonia” i un dels màxims exponents de la música classicista.

Haydn va nàixer a Àustria el 31 de març del 1732, és a dir quan Bach tenia 37 anys. El seu pare, Mathias, d’ofici carrossaire, ocupà durant uns anys el càrrec de Marktrichter de la vila de Rohrau. La mare, Maria, havia treballat durant uns anys com a cuinera de la família comtal dels Harrach. Mathias Haydn tocava diversos instruments, destacadament l’arpa. Fou en la música popular que es forjà l’educació artística de Joseph Haydn. Els pares s’ocuparen de la formació musical més enlairada del fill i, als sis anys, l’enviaren a Hainburg, a fer d’aprenent a casa d’un parent, Johann Matthias Frankh, mestre d’escola i director de coral. Malgrat les estretors en les quals vivia el mestre Frankh, Haydn va aprendre a cantar en el cor de l’església, i a tocar el clavicèmbal i el violí. En una de les actuacions de la coral, el director de música de la Catedral de Sant Esteve de Viena, Georg von Reutter, de visita a Hainburg, s’interessà pel jove Haydn i, després d’un audició, fou convidat a viatjar a Viena. S’incorporà al Cor catedralici i, cinc anys més tard, un germà més petit, Michael, també hi ingressà. A Viena, Joseph Haydn seria un dels quatre nois del cor, tots ells vivint sota el sostre de la família Reutter. A banda de la formació musical (violí, teclat), va rebre una formació bàsica. La posició al cor catedralici era complementada amb actuacions privades.

Però aquesta posició tenia data de caducitat. Als 16 anys, el canvi de veu i diversos conflictes amb Reutter acabaren amb acomiadament. Acollit per Johann Michael Spangler, Haydn va haver de guanyar-se la vida com a mestre de música i músic de carrer. El 1752, entrà al servei del compositor Nicola Porpora, la qual cosa li obrí les portes a una formació com a creador musical. Les obres de Johann Joseph Fux i Carl Philipp Emanuel Bach foren també unes guies rellevants per ampliar la base. El 1753, va escriure una òpera, Der krumme Teufel, per encàrrec de l’actor Bernardon, que s’estrenà reeixidament. En aquests anys, també actuà en diverses ocasions com a músic de suport en balls organitzats per la cort a Viena, i també com a cantor en la Hofkapelle.

Aquestes actuacions i la fama d’algunes de les seves obres, li van servir per se contractat com a mestre de cant i de teclat per la comtessa Thun. El 1756, passà al servei del baró Carl Josef Fürnberg, traslladant-se a Weinzierl, on va fer les primeres composicions per a quartets de corda. El 1757, amb l’ajut de Fürnberg, fou contractat pel comte Morizin com a mestre de capella, i retornà a Viena.

Aquesta posició era relativament sòlida. A les tasques de direcció musical, també hi havia les de composició de noves obres (les primeres simfonies de Haydn). Haydn es casà en el 1760 amb Maria Keller, tres anys més gran que ell. En el 1761, Haydn passà al servei d’una família de l’alta aristocràcia, els Esterházy. El mestre de capella dels Esterházy, Gregor Werner, necessitava d’un ajudant, i Haydn cobrí aquesta posició fins a assumir la titularitat en morir-se Werner el 1766. La cort dels Esterházy era relativament mòbil, entre Àustria i Hongria, tot passant des del palau originari de Eisenstadt fins a Eszterháza, finca de nova construcció en el camp magiar. La potència dels Esterházy permeté Haydn de poder ocupar-se íntegrament de projectes musicals des de la composició fins a la posada en escena. També li arribaven encàrrecs de fora.

En el 1790, les coses canviaren entre els Esterházy. El nou hereu va desmantellar l’orquestra familiar. Amb 58 anys, Haydn quedà alliberat de les seves obligacions amb els Esterházy, tot conservant una pensió vitalícia. La fama de Haydn era notable. Johann Peter Salomon oferí a Haydn la possibilitat de fer una gira (1791-2) a Anglaterra, com a director d’orquestra, en la qual presentaria noves composicions simfòniques. Els concerts d’aquesta primera gira, així com els de la segona (1794-5) tingueren un notable èxit de públic i de crítica. Les estades a Anglaterra i, especialment, a Londres, foren també una oportunitat per composar noves obres.

En el 1795, Haydn s’establí a Gumpendorf, prop de Viena. D’aquesta època són els oratoris ‘La Creació’ i ‘Les estacions’. El contacte amb els Eszterházy es restablí, i va escriure per encàrrec d’aquesta família, sis misses. El 1797, va escriure la peça Gott erhalte Franz den Kaiser, una cançó patriòtica pel nou emperador germànic (que també havia d’ésser el darrer del “Primer Reich”). El 1800, enviudà, i el 1802 la seva pròpia salut es deteriorà greument. Es va morir el maig del 1809, als 77 anys, en mig de les guerres napoleòniques.

La Creació

Ja hem dit que aquest oratori (Die Schöpfung) data de l’època posterior a la segona estada londinenca de Haydn. Concretament, es va escriure en diverses etapes entre l’octubre del 1796 i l’abril del 1798. Haydn havia quedat corprès pels oratoris de Handel (particularment, “Israel en Egipte”). “La Creació” havia d’ésser una obra sublim, una mostra de devoció envers el Creador. No hi va estalviar temps en l’obra, car justament volia que fos una composició perdurable.

La base de la composició era el poema The Creation of the World, que Salomon havia fet arribar a mans de Haydn els darrers dies de la segona estada a Anglaterra (1795). Es desconeix qui fou l’autor d’aquest poema. Sí que són òbvies les fonts literàries del text: el primer capítol del Gènesi, passatges dels Psalms i el “Paradís Perdut” de John Milton. Sembla que el text fou ofert a Handel, que el declinà degut a la longitud de l’obra (que exigia una composició de potser més de 4 hores). A Salomon, el llibret li havia arribat de mans de Thomas Linley Sr., per la qual cosa s’ha pensat que ell podria ser l’autor. Fos quin fos l’origen i autoria d’aquest text anglès, Haydn, ja a Viena, el lliurà al baron van Swieten, que el va traduir a l’alemany (Die Schöpfung). No obstant això, en la composició Haydn tingué tant en compte la traducció alemanya com l’original anglès, de forma que la peça es considerada a efectes pràctics com potencialment bilingüe.

Gairebé conclosa l’obra era qüestió d’estrenar-la. També fou necessari arribar a un acord amb Salomon, que es negava inicialment a donar permís (com a propietari del text anglès) per a la traducció. Això i altres aspectes endarreriren l’estrena, la qual cosa permeté Haydn de donar-hi encara uns retocs fins a Divendres Sant del 1798. El 29 d’abril tingué lloc el primer gran assaig abans de l’estrena, en el Palau Schwarzenberg. L’estrena oficial fou al Burgtheater de Viena, el 19 de març. El 1799, l’obra arribà per primera vegada, a Londres, en la versió anglesa. En vida de Haydn, “La Creació” fou interpretada públicament a Viena encara en 40 ocasions, la darrera el 27 de març del 1808, en el qual el compositor fou ovacionat. Llavors, l’obra s’havia dut per tot arreu, des de Rússia fins a Espanya, i fins els Estats Units.

L’obra té una durada aproximada de 105 minuts. Escrita per a orquestra clàssica, amb tres veus solistes (Gabriel, soprano; Uriel, tenor; Rafael, baix) i un cor de quatre veus (soprano, alto, tenor i baix).

“La Creació” de Haydn, doncs, inclou no tan sols els elements propis del primer capítol del Gènesi, sinó també nocions cosmogòniques clàssiques (la Teogonia, d’Hesiode) i elements de la mitologia hebrea, uns i altres recollits per Milton al Paradís Perdut. Després de la representació del caos, segueix la narració de la creació del Cel i de la Terra, la derrota de Satanàs, la creació del firmament, la separació de les aigües, el brot de l’herba, la creació del sol, la creació dels ocells, de les bèsties i de l’home. La darrera part de l’obra conclou amb el Paradís Terrenal, on hi ha Adam i Eva, que encara conserven la innocència originària.

En l’actualitat, fins i tot en les representacions als països de l’Anglosfera, es tendeix a preferir el text en alemany, com és el cas de la interpretació de la London Symphonic Orchestra, dirigida per Sir Colin Davis.

Dídac López

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Set moments estel·lars de la història de la música occidental, segons Ramon Cervera (III) – La Creació, de Joseph Haydn
  1. Oriol López ha dit:

    Llegint aquest article m’han vingut ganes de tornar a escoltar aquest clàssic. Ara el cerco al YouTube!

    Oriol López

  2. yeagov ha dit:

    Espectacular. A mi m’encanta el “Mesies” d’Haendl però afegiré a la llista de les meves obres preferides “La Creació” de Haydn

Els comentaris estan tancats.

A %d bloguers els agrada això: