El lideratge de l’independentisme i la seva alternativa

Continua el desconcert en l’àmbit de l’independentisme. Si la direcció d’ERC no hagués comès tants errors, no s’hauria produït ni l’escissió de Reagrupament ni hauria sorgit Solidaritat. Esquerra era indiscutiblement la força que liderava l’independentisme català, a banda de grups més alternatius com les CUP. Un cop una part important de la militància i de l’electorat va percebre la deriva republicana, era difícil que recuperés la confiança només amb unes promeses electorals, però sí que hauria preferit que els personalismes no haguessin impedit la presentació conjunta de SI i de Rcat. Però, això tampoc va ser possible.

Amb els darrers resultats electorals és evident que ERC continua essent la força central de l’independentisme, tot i que molt disminuïda i que hagi de comptar amb la competència de Solidaritat que, aprofitant la presència mediàtica que li dóna ser al Parlament, pot acabar consolidant-se. L’ideal seria pensar en una ERC que recuperés la credibilitat independentista, i que aquesta força aglutinés els diversos sectors que van deixar de confiar-hi en un determinat moment. Si els personalismes i l’orgull d’alguns líders va impedir que s’aliessin en un moment d’un cert engrescament, molt més difícil seria ara que algú hagués de reconèixer que es va equivocar. Però en tot cas, és evident que les converses precipitades per a presentar una candidatura unitària a les municipals no són el millor moment. Dóna la impressió d’una acció desesperada per evitar que la debacle del Parlament es reprodueixi ara a les municipals. Tant per a Esquerra com per a Solidaritat resultaria inexplicable que no lideressin ells la proposta: Esquerra perquè és la força majoritària de l’independentisme, i Solidaritat perquè el seu origen la seva raó de ser és la manca de credibilitat d’Esquerra. Després de com s’han desacreditat mútuament la coalició difícilment sumaria res; segur que hi hauria gent per ambdues bandes que ho trobaria injustificable.

Una aliança d’aquesta mena només pot interessar a Reagrupament, com a pas previ a reintegrar-se de nou a Esquerra, ja que l’alternativa és l’ostracisme fins a la desaparició definitiva. I per Reagrupament el seu principal adversari ara mateix és més Solidaritat que la mateixa Esquerra que en va motivar la creació. I no pas perquè sigui un adversari ideològic, sinó simplement perquè li ha pres l’electorat. Per tant, quan Carretero afirma que “ERC ha de ser el pal de paller de l’independentisme” no diu pas res de nou, perquè això és tan cert ara com ara fa un any. Simplement, és un reconeixement del seu fracàs: Va crear Reagrupament com a alternativa a Esquerra; però quan els ciutadans han considerat que no era ell qui liderava aquesta alternativa, ha deixat de tenir sentit per a Carretero.

Josep Romeu

http://blocdejosepromeu.blogspot.com/

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “El lideratge de l’independentisme i la seva alternativa
  1. Tomàs ha dit:

    Quan paro atenció al panorama independentista del meu País (Catalunya) no deixo de desesperar-me.

    En les darreres eleccions està clar que ha guanyat l’opció sobiranista que ha presentat CiU, qualitat que ha de demostrar en els propers mesos i anys.

    Pel que fa a les opcions independentistes, tot el que no sigui anar de la ma, en la meva opinió, és caminar cap al fracàs.

    En aquests moments, a tots els partits, hi ha massa egos i personalismes com per cercar unions estables. Em sap greu.

  2. Oriol López ha dit:

    Veurem quina és l’evolució del vot independentista a les properes eleccions, si es manté el que hem vist a les darreres eleccions, la caiguda d’ERC i l’auge de la nova formació Solidaritat (SI).

    Oriol López

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: