Els dotze homes artificials del doctor Pericard (III) – Gamma o l’esperit comercial

El doctor Pericard als “Homes artificials” (1912), de Frederic Pujulà, es proposa dues tècniques alternatives per crear les gàmetes que produiran els embrions de la nova humanitat. Ja hem vist com, en el cas de l’òvul, Pericard tria la “producció química”. En el cas de l’espermatozoide, però, Pericard aplica “l’evolució mecànica a partir d’una espècie anterior”. Pujulà ha paït les idees de l’evolució biològica de manera similar a la dels seus col·legues progressistes, i la veuen com una mostra del “progrés”. Així doncs, és inevitable que faci servir nocions d’anterioritatposterioritat o d’inferioritatsuperioritat, i que sigui l’ésser humà qui coroni, no sense ironies, l’scala naturae. És curiós, doncs, que per construir l’esperma semi-sintètic, triï com a material de partida semen de foca. I com fer evolucionar aquest semen de foca en semen humà? Pericard aplica una tècnica d’acceleració dels processos biològics, basada en l’exposició a condicions augmentades de pressió i de temperatura. Així doncs, exposa semen de foca a unes condicions extremes de pressió i de temperatura, equivalents a la pressió i temperatura de diversos segles sumats. En inocular el semen tractat en una foca, obté una sirena: el doctor Pericard ja ha aconseguit el semen artificial humà que cercava.

Gamma

El tercer dels homes artificials generats pel doctor Pericard rep el nom, absolutament consegüent, de Gamma, la tercera lletra de l’alfabet grec.

Els homes artificial de Pericard són mantinguts en reclusió en la casa on han estat produïts. Malgrat ésser fets del mateix material, no són pas idèntics, i cadascun té unes virtuts (i vicis) peculiars. Gamma esdevé, en paraules de Pericard, “un comerciant de la pitjor espècie”.

Quan Gamma descobreix un dibuix fet Iota, decideix comprar-lo, com una inversió. És clar que Gamma té poc a oferir-hi a canvi. La transacció oferta a Iota és la següent: Gamma es queda el dibuix de Iota a canvi que Iota rebi la part del brou de sopar que correspon a Gamma. Quan Iota és a punt d’accedir-hi, s’interfereix Delta… Delta desconeix quina és la intenció de Gamma (revendre el dibuix a Zeta, home delitós d’aconseguir obres d’art que n’assenyalin l’estatus, pel doble del preu inicial), però s’afanya en blasmar la qualitat del dibuix fet per Iota. Pujulà caricaturitza el sector de l’art, on artistes famolencs (Iota) han d’heure-se-les amb crítics (Delta) i marxants (Gamma) per poder arribar als burgesos (Zeta) que alimenten la “indústria artística”. Iota, Delta i Gamma acaben esbatussats, pels triples interessos confrontats. Llavors apareix encara un cinquè element, Mi, que s’erigeix en “jutge” de la dispusta.

Valor d’ús i valor d’intercanvi

El doctor Pericard assisteix impotent al fet que la “nova humanitat” que ha creat mostri tots els vicis de la “vella humanitat”. Com és possible? No s’havia esforçat per tallar tota imprompta passada? Potser, no prou. Pericard atribueix la falera de mercar de Gamma potser al fet que, en el moment de l’engendrament artificial, entre la colla de savis convidats, hi havia el doctor Abraham Hirschel. Pericard, però, és conscient de la injustícia d’aquesta atribució, en tant que basada en un prejudici antisemita, i diu que, tant per tant, també pot haver estat Pericard, fill de la no pas menys comercial Barcelona, qui pot haver generat inconscientment la imprompta damunt Gamma.

Gamma, doncs, és d’una natura egoista i interessada. No pensa més que en mercadejar i aconseguir, en cada transacció, un marge favorable. La moneda de canvi són les racions que Pericard lliura als homes artificials. Gamma sap aprofitar les oportunitats, les oscil•lacions de valor que tenen béns i drets. Allà on els seus germans tan sols veuen un valor d’ús (una cosa de profit puntual), Gamma veu un valor d’intercanvi que pot perdre o guanyar força segons les circumstàncies. D’aquesta forma, Gamma inicia un procés d’acumulació, i es fa amb un total de 50 tasses de brou i un centenar de peces de fruita. Gamma, però, no frueix gaire d’aquesta acumulació. Lluny de consumir aquestes propietats, les intenta mantenir en circulació. La clau de la seva riquesa no és només la intel•ligència en les transaccions, sinó les privacions i dejunis. És justament la poca volada de les seves empreses comercials, la que fan arribar al doctor Pericard que ha estat la imprompta barcelonina i no la jueva l’originadora de l’esperit comercial d’en Gamma.

Pericard retreu a Gamma aquesta manera de viure. Gamma substitueix la satifacció de les necessitats presents per la satisfacció etèria de saber-se “creditor”. Per Pericard més valor ésser “malalt d’indigestió i ple de deutes” que “marcit i ple de drets”. Pericard fa veure a Gamma (la petita burgesia comercial) el seu caràcter subaltern envers Zeta (la burgesia comme il faut).

L’hereu escampa

Gamma, després d’aquesta sessió de diàleg amb Pericard, veu la futilitat dels seus esforços. D’un extrem a l’altre, Gamma canvia, tal com ho fan les famílies de la petita burgesia barcelonina que, després d’una generació d’acumulació a base d’abstinències, entren en la fase d’hereu-escampa. Així doncs, Gamma cancel·la els crèdits pendents, i reparteix les riqueses acumulades. A canvi, Gamma adopta un estil de vida de disbauxa i de despreocupació.

Dídac López

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: