Noia de porcellana

"Bailarina", d'Andrea

“Bailarina”, d’Andrea

Noia de porcellana
buscava una ànima dintre teu
i això era com buscar
papallones blanques damunt la neu.

Noia de porcellana
la teva entranya és plena de vent,
una brisa de maig
amb pètals rosa és aire innocent.

Noia de porcellana
tot el teu cos és recipient,
a punt de ser omplert d’aigua
i posar-hi un lliri quan ve el bon temps.

Noia de porcellana
buscava força en el teu parlar,
i això era com buscar
papallones blaves damunt la mar.

Noia de porcellana
d’una mirada et van trencar el braç,
semblaves indignada
com una santa sense beats.

Noia de porcellana
tota ets fràgil que t’has tancat,
sota d’una campana
que sona dolça i és de cristall.

Noia de porcellana
buscava llum en la teva pell,
i això era com buscar
papallones d’aire allà on bufa el vent.

Noia de porcellana
tens la mirada ben transparent,
la pell de cel·lofana
i la carn translúcida i repel·lent.

Noia de porcellana
què vols que et donin no donant res,
ets freda i inhumana
et preocupes de cinc a set.

Pau Riba

Podem fer una doble lectura d’aquesta cançó de Pau Riba: la descripció de la típica noia “pija” sense substància, però també una crítica a la cultura elitista de gran bellesa i perfecció formal, però buida de contingut i sense cap compromís social.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Noia de porcellana
  1. MadeByMiki ha dit:

    Oriol, en Pau Riba és un dels meus mites musicals de sempre. Ara faré de iaio i et diré allò de “ja no es fan lletres com abans”. ..

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: