El passat dijous vaig dinar amb l’Elena i la Irene. Aquesta, ens va comentar que va veure unes fotos d’uns tal Sapeur del Congo i ens va explicar una mica de que anava tot plegat. Ara en faig un post del que he trobat al respecte.
Durant dècades, l’antic Congo ha estat sumit als dictadors i a les desigualtats socials. Els sapeur són uns homes que mostren la seva rebel·lia vestint bé. La SAPE – Societat d’Ambientadors i Persones Elegants – Del francés se saper: vestir-se.
Utilitzen la manera de vestir com una manera pacífica de reivindicar el seu dret a decidir sobre el seu destí i a lluitar per la seva felicitat.
Fem una mirada als inicis d’aquest moviment. Cap a 1920, el líder religiós i polític André G. Matsoua, que vivia a París des d’on va combatre el colonialisme va retornar al Congo, on va ser empresonat. Matsoua en tornar, ho va fer vestint a l’estil de París.
Per la seva resistència al colonialisme i la seva manera de vestir, se’l considera el precursor del moviment.
Cap a 1960 un nou dictador, en Mobutu Sese Seko, va imposar al seu poble una manera de vestir, el abacost, una mena de vestit estil maoista, amb la idea d’abolir tot el que recordés l’època colonial.
En aquells temps, el músic Papa Wemba va recuperar aquella manera “elegant” de vestir i es va constituir com un moviment de resistència i de protesta front les imposicions governamentals.
Els sapeur respecten uns codis. En el vestir, no poden combinar més de tres colors. En el comportament, han de mantenir uns hàbits correctes i un llenguatge elegant. Estan en contra de les drogues i de qualsevol tipus de violència.
No hi ha dos sapeur iguals. Cadascun d’ells procura trobar un look propi que el faci únic. Inclús en la manera de caminar. Un cigar pur (no sempre encès, perquè així els dura més temps) i un bastó són també elements habituals en la seva vestimenta.
El seu origen pot ser molt humil i fins i tot arribar a no poder menjar per poder-se comprar unes sabates de marca. Molts sapeurs procuren tenir més d’una feina per poder-se comprar una roba que està absolutament fora dels seus pressupostos.
Mitjançant una imatge que no es correspon amb la seva realitat, oculten el seu origen. És un missatge de rebuig a una pobresa a la qual se’ls vol confinar.
En els darrers anys hi ha hagut canvis en la SAPE, ara ja no només és París la referència. El 2003 va sorgir el grup Picadilly, que en fa de Londres la referència.
Altres canvis es venen notant en el fet que el que va començar com un moviment local, propi dels barris de Bacongo a Brazzaville (capital de la República del Congo, abans Zaire i abans Congo Belga) i Matongo a Kinshasa (capital de la República Democràtica del Congo, abans Congo Francès), poc a poc s’està veient en ciutats com Brussel·les i Londres.
És una manera molt curiosa i molt especial de resistir-se a ser engolits pels remolins socials i polítics dels seus països. És posar una nota de color, d’alegria i de fantasia a una realitat depressiva.
Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com
Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.
Des de la Mediterrània 
Una forma pacífica, original i creativa de resistència.
Ignoro encara el perquè no et vaig retornar el comentari.
Un dia dinant amb la Ire amb va explicar que havia vist un reportatge sobre els Sapeurs i em vaig quedar amb la idea.
Setmanes després vaig buscar informació i en va sortir un post del qual n’estic molt content perquè va significar tot un descobriment.
De vegades a mi també em passa, que vull contestar un comentari i passo a fer una altra cosa i després se me’n va del cap. Coses de la multitasca.
Ès que m’agrada donar resposta als comentaris que em fan. Per a mi forma part del post. De vegades els comentaris són el millor de tot.