Frederic Pujulà es casà per segona vegada el 1921. En aquella època era un dels col·laboradors de “El Diluvio”, diari popular i republicà en llengua castellana en el qual també col·laboraven altres històrics del modernisme com Jaume Brossa o Xavier Viura. El mateix any, Pujulà tornà a París, tot mantenint el vincle amb “El Diluvio” en tant que corresponsal a la capital francesa. També fou durant un temps secretari general de l’Associació de Periodistes Estrangers, malgrat que ell tingués també la ciutadania francesa. El 1933 tornà a Barcelona, esdevinguent després redactor en cap de “El Diluvio” durant els darrers anys de la República. L’avenç de les tropes franquistes provocà el tancament de la redacció el 25 de gener del 1939. Pujulà, de 62 anys, optà per restar a Barcelona. Detingut pel nou règim i ingressat a la Presó Model, fou sotmès a un consell de guerra i condemnat a mort. Aquesta condemna seria commutada per una de 20 anys. El març del 1941 sortia de la presó, però inhabilitat no tan sols com a periodista sinó també com a advocat. Precàriament suportat per amics no tan malaurats com ell i per traduccions del francès al castellà, Pujulà no trigà a actuar de nou en pro de les seves conviccions catalanistes, republicanes i esperantistes.
Lambda o la curiositat
Si Eta representa l’extrem de les masses abúliques, indecises, que no saben ni contesten, Lambda és l’altre extrem, el de les masses delitoses de novetats, d’informacions, de coneixements o d’entreteniments. “Si Eta i Lambda haguessin constituït tots dos una ciutat, Lambda hauria corregut en cerca de notícies, les hauria ampliades, detallades, comentades, inventades, arribat el cas, i n’hauria fet un diari, que Eta no haruai comprat ni llegit”. Aquesta complementarietat dels dos extrems farà que el doctor Pericard s’abstingui de fer-los cap xerrada admonitòria. Al capdavall, aquestes xerrades han fet que Alfa passés de l’autoconfiança a l’autocompassió, Beta de la filosofia pura a la pràctica suïcida, Gamma de la gaasiveria a l’escampament indiscriminat, Zeta de la burgesia bon vivant a la política, Theta de la ignorància religiosa al fanatisme nihilista, Iota de l’art hiperrealista a l’abstracció, Kappa de la violència sàdica al patiment masoquista… Així doncs, Pericard els deixa estar.
Quan Beta inicia el seu experiment analític a la recerca del propi Jo mitjançant el mètode de les mutilacions seriades, Lambda, curiós a tota novetat, l’ajuda en la comesa. Lambda segueix fil per randa les instruccions de Beta. Arreplega, de les restes de laboratori del doctor Pericard, uns quants instruments de cirurgia, rovellats per l’acció de l’aigua dels bombers quan apagaren el foc. Lambda idea el mètode pel qual s’han de fer les mutilacions programades per Beta, i ho fa entre l’instint i l’analogia.
De primer Beta ordena Lambda de tallar-li la cama dreta. Obtinguda la cama dreta, Lambda la fa a trossos i els enterra en un cossí ple de sorra en el qual prèviament Beta havia plantat una llavor. Resultat: Beta continua siguent Beta, però sense la cama dreta; i la llavor germina, hi surt un “petit caluix verd”, que es dicotomitza en “dos brots d’un verd esgrogueït”, que més tard esdevingueren fulles, és a dir els dos cotiledons.
Aquest procés es repeteix seqüencialment: la cama esquerra, les mans, els braços, el tou de les anques, la caixa toràcica amb pell, greix, carn, tendrums, òssos, costelles, espinada, etc. Totes aquestes peces són col·locades en el cossi, mentre que la planta, gràcies a aquest adob, creix progressivament.
Beta encara viu convertit “en un cap, encastat a l’escletxa d’una freixura flàccida, sobre un cor descompassat, sobre una budellada palpitant”. I, en tant que Beta, no se sent una planta, cal deduir que totes les parts substraïdes no eren components del Jo autèntic de Beta.
Lambda potser no ha entès ni ha estat capaç d’aprofundir en l’experiment filosoficopsicològic. Una qualsevol altra cosa el distreurà després, amb la mateixa intensitat. Assedegat de novetats, l’esperit de Lambda volarà aviat lluny, a la recerca d’una nova atracció.
Dídac López
Des de la Mediterrània 