Després de Bonet, ara és l’hora de Ridao

Era a principis de juliol quan vaig escriure un article en què acabava demanant a Carles Bonet que es retirés de la cursa per la Presidència d’ERC. Entenia que al partit no li convenien noves conteses internes, ni que sigui emprant els mecanismes legals establerts per a la presentació de candidatures. Per a una bona renovació i recuperació d’ERC calia donar una nova imatge d’engrescament i d’il•lusió per un projecte comú, en lloc de reiterar-nos en les habituals lluites internes pel poder. I posava a Carles Bonet l’exemple de Ridao que havia renunciat a presentar-s’hi. Ara em toca insistir-hi, però amb les tornes canviades.

Està clar que tothom té dret a presentar-se com a candidat per a aquells càrrecs o candidatures que cregui oportú. Però, en les actuals circumstàncies, unes primàries per a escollir candidat a les eleccions generals seran negatives, tant per a la candidatura en sí que es veurà debilitada com per al partit en general. Sembla clar que una majoria del partit ha optat per la via de la renovació, deixant via lliure a Oriol Junqueras perquè presideixi el partit i constitueixi un nou equip de direcció. Però també és cert que Joan Ridao és un personatge que controla els ressorts del partit i, fins i tot encara que una majoria opini que cal una renovació, pot aconseguir un bon nombre de suports, sobretot de gent que li deu favors. Si, en lloc de presentar-se com a segon darrere de l’Alfred Bosc presenta batalla en unes primàries serà molt més difícil fer després el tàndem; i de ben segur que aconseguirà que, guanyi qui guanyi, hi hagi un sector del partit que se senti derrotat i per tant poc implicat en la candidatura. És difícil imaginar que, un mateix dia, una majoria de militants doni suport al nou President d’ERC i en canvi el desautoritzi en la seva primera decisió d’optar per l’obertura del partit amb un candidat com l’Alfred Bosch.

Guanyi qui guanyi el dia 17 de setembre, si hi ha primàries, haurem perdut tots una altra vegada. La candidatura haurà començat amb mal peu, de fet és una de les raons per les quals no va acceptar un altre bon candidat com hauria estat Ferran Requejo. El partit tornarà a estar més dividit que mai; i això sense ni imaginar les conseqüències del que podria representar una derrota del candidat proposat pel flamant nou President d’ERC. Potser és demanar massa, tenint en compte el paper que ha tingut Joan Ridao obstinant-se en l’estratègia que ens ha portat al desastre, però gosaria demanar-li que reconsideri la seva actitud: que renunciï a presentar-se en aquestes properes eleccions i que deixi pas a la necessària renovació del partit.

Josep Romeu
http://blocdejosepromeu.blogspot.com/

Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “Després de Bonet, ara és l’hora de Ridao
  1. Oriol López ha dit:

    Desconec les diferents línies que defensa cada candidat dins d’ERC i, per tant, parlo des del desconeixement, i d’entrada demano disculpes per ficar-me en un tema en el que potser m’hauria d’inhibir, però penso que donar als militants/afiliats d’un partit, ERC o el que sigui, diverses opcions i que triïn aquella en la qual confiïn més, tan sols pot reforçar el partit, el contrari pot generar desafecció si la immensa majoria no estan d’acord amb la proposta oficial que, ja dic, desconec quin és el cas concret a ERC.

  2. Josep Romeu ha dit:

    El dilema d’ERC ara és saber si podrà o no recuperar la credibilitat perduda amb la política dels darrers anys. Bonet i Ridao defensarien l’immobilisme, la priorització d’una partit d’esquerres enfront d’un partit independentista. Les bases tenien força clar que calia una renovació a fons, i Junqueras podia ser l’esperança; el que passa és que Ridao controla els quadres del partit, que probablement li deuen molts favors (així és com funcionava l’Esquerra dels darrers temps). Les primàries, ara, signifiquen d’una banda trencar amb la il·lusió d’una ERC renovada, l’obertura de ferides perquè n’hi haurà que se sentiran perdedors, i sobretot el cas de guanyar Ridao, Junqueras i totes les esperances de renovació queden molt tocades.
    Les primàries són positives sempre que es vegin com dues opcions igualment vàlides per al conjunt del partit (d’aquest o de qualsevol altre partit), però no pas quan es tracta d’un intent de frenar una renovació o d’excloure un altre sector.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: