Elaboració de l’orxata de xufla

La passió valenciana per les begudes fredes existeix des de temps immemorials. Des de l’època medieval, els pous de neu brindaven les collites de gel de l’hivern a les ciutats del litoral perquè les gents pogueren refredar els beuratges. I, entre tots, el més remarcable és, sens dubte, l’orxata de xufla. La xufla, un tubercle que només es conrea a setze pobles de la comarca de l’Horta Nord, dipositaris de la Denominació d’Origen del producte, és l’ingredient principal de l’orxata. A moltes geladeries i orxateries típiques valencianes, fins i tot al mateix carrer a les parades ambulants, es pot gaudir d’una bona orxata de xufla. No és pas complicat d’elaborar-la, però vol temps. L’orxata és tan simple com una barreja de xufles aixafades, aigua i sucre. Les xufles s’han de deixar a remulla entre 8 hores i 12; durant aquest temps cal remenar-les i canviar-ne l’aigua unes quantes vegades. Després cal trinxar-les, a l’hora que s’afegeix aigua (aproximadament tres litres per quilo de xufla) i es deixen macerar. La maceració dependrà del temps que les xufles hagin estat a remulla. El primer extret s’obté per premsatge. Després es tamisa. El residu del premsatge i el del tamís es mesclen i s’hi torna a afegir aigua (dos litres per quilo de xufla). Es torna a premsar, es tamisa i se n’obté un segon extret, que s’afegeix a l’anterior. Aquest és l’extret final. El procés es completa dissolent la proporció desitjada de sucre (de 100 grams a 150 per litre d’extret) i es tamisa novament. S’ha de servir molt freda, és clar.

El Temps

Aquest interessant article sobre l’elaboració de l’orxata de xufla va ser publicat al suplement del número 1202 de la revista El Temps. No s’hi especificava l’autor.

Oriol López

Quant a Oriol López

M'agrada llegir i el món de la tecnologia