L’origen de l’alfabet: del dibuix a la lletra

L’origen dels sistemes d’escriptura actual es troba en les representacions mitjançant dibuixos dels diferents objectes a què es volia fer referència; aquests dibuixos, amb el temps, van anar fent-se cada cop més esquemàtics, de manera que cada cop el traç es va anar allunyant més i més del dibuix original de l’objecte representat, convertint-se en ideogrames, com els actuals ideogrames xinesos. En algunes cultures, com va passar a l’antic Egipte, es va produir una evolució cap a l’ús de jeroglífics, de manera que enlloc de representar tots i cadascun dels objectes i idees individualment, se n’utilitzava un subconjunt menor, combinant els sons corresponents als objectes que es representaven per formar altres paraules; en els sil·labaris, cada símbol corresponia a una síl·laba, de manera que combinant els símbols i, per tant, les síl·labes, es construïen les diferents paraules, la qual cosa feia que amb un nombre molt reduït de símbols es poguessin construir totes les paraules. Alguns pobles van utilitzar els símbols per representar només els diferents sons consonàntics de les paraules, constituint un alfabet integrat només per consonants, que combinades formarien les paraules, les vocals de les quals no es representarien per escrit. Alguns alfabets afegiren també les vocals. En determinades cultures s’han fet servir sistemes mixtos; en el cas del japonès conviuen alhora: el kanji (ideogrames), el kana (sil·labaris) i, amb un ús molt menor i molt específic, el romaji (alfabet). El nostre alfabet actual, que inclou signes vocàlics i consonàntics, prové de l’alfabet llatí, i aquest del grec, i el grec del fenici, que només tenia consonants. L’alfabet llatí va sorgir aproximadament en el 700 a.C. com a descendent directe del grec arcaic. En adaptar-se l’alfabet grec als sons del llatí, algunes lletres de l’alfabet grec que no corresponien a cap so en llengua llatina foren eliminades, mentre que se n’afegiren de noves per representar aquells sons del llatí que no estaven presents en el grec; així, per exemple, l’any 250 a.C. apareix la G i desapareix la Z, quedant l’alfabet llatí format per 21 lletres: A, B, C, D, E, F, G, H, I, K, L, M, N, O, P, Q, P, S, T, V i X. Després de la conquesta de Grècia, l’apropiació de paraules gregues conduí a afegir dos lletres més d’aquest alfabet, la Y i la Z, mentre que la J (originada per la I), U i W (derivades de la V) foren agregades a l’alfabet a l’Edat Mitjana. L’alfabet llatí original tan sols tenia lletres majúscules; les lletres minúscules apareixerien amb posterioritat, durant el regnat de Carlemany, promogudes per aquest.

Font: La rebelión de los signos. El alma de la letra (2008), de Joan Costa i Daniel Raposo

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
6 comments on “L’origen de l’alfabet: del dibuix a la lletra
  1. Antoni Alcázar ha dit:

    En aquests temps que corren val la pena recordar que tots tenim molt de grec: el pensament, la democràcia i…escriure les vocals!

  2. didaclopez ha dit:

    Fet i fet, l’alfabet llatí, com l’alfabet cirílic, és simplement un subtipus de l’alfabet grec. Malgrat tot, hem de dir que, nosaltres, en escriure també fem servir ideogrames. Què són si no l’1, 2, 3, etc.? Són signes que representen una idea de numeralitat.

    • Oriol López ha dit:

      No hi havia reparat, però tens raó, els números són ideogrames. Tan a mà que els tenim i, en canvi, quan pensem en ideogrames, els primers que ens solen venir al cap són els ideogrames xinesos.

  3. Tomàs ha dit:

    Molt interessant, he aprés conceptes que tenia oblidats o que no coneixia.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: