15M i 11S

15 de maig de 2011 i 11 de setembre de 2012. Prop d’un any i mig separen aquestes dates que personalment considero com a dos punts d’inflexió en la vida política i social. Molts hi veuran diferències abismals, d’altres hi veuran moltes similituds. Jo m’incloc entre els que hi veu una mica de totes dues coses. Penso que és absurd buscar un paral·lelisme total perquè són moviments amb orígens i motivacions diferents. Però alhora també considero injust contraposar-los com a moviments oposats i incompatibles, perquè també tenen alguns punts en comú. Sí, l’un està centrat en l’eix social i l’altre en l’eix més nacional, que són precisament els dos eixos en què sempre s’ha mogut la societat catalana i que mai han estat excloents entre ells. Tampoc té gaire sentit comparar-los quantitativament perquè un va ser d’origen estatal i repartit per diferents ciutats, i l’altre ha estat a nivell català i concentrat a Barcelona ciutat.

No he amagat mai (o això crec) la meva simpatia i apropament a tots dos esdeveniments com tampoc m’he amagat mai de distanciar-me d’alguns dels seus aspectes. Per exemple, no comparteixo el caràcter anticapitalista (o en alguns casos, el caràcter antitot) d’una part dels moviments sorgits després del 15-M, com tampoc l’antiespanyolisme visceral d’una part de l’independentisme.

Però per a mi tots dos esdeveniments han estat transversals (sí, aquesta paraula està de moda i potser se n’abusa massa d’ella, però ara mateix és la que veig més adient) i d’espectre ampli (si fos el contrari no haurien estat tan multitudinàries). I això fa que precisament hi hagi comptabilitats i incompatibilitats alhora. I a més aquestes no tenen perquè ser les mateixes per a tothom.

I parlant de transversalitat, és en aquest punt podran sorgir les primeres discrepàncies. Molts asseguraran que les manifestacions del 15-M o la del 11-S, o totes dues, no poden ser definides com a transversals.

 

11 setembre 2012

En el primer cas, el 15-M, et podran dir que si no ets anticapitalista i no vas a totes les protestes contra les retallades, els desnonaments, els rescats bancaris, etc. és que manifestacions és que en realitat no formes part del 15-M, cosa que veig absurda. Aquí hi hauria responsabilitat compartida entre molts dels que s’han autoproclamat portaveus de les protestes, entre estaments polítics que de forma conscient o inconscient han ajudat a aquesta deriva, i entre mitjans de comunicació que, també de forma conscient o inconscient, no n’han aprofundit prou. I per últim, però no menys important, la ciutadania en general per la seva manca d’esperit crític (o en alguns casos el seu excés).

A títol personal assumeixo la meva petita part de responsabilitat per no haver sabut expressar suficientment la meva preocupació pel desmantellament de l’Estat del Benestar, l’augment de les desigualtats socials, els descontent i el populisme, el col·lapse d’un sistema polític hermètic, opac i allunyat de la població, la impunitat dels casos cada cop més estesos d’incompetència i corrupció, etc. Per denunciar tot això no cal recórrer als tòpics de culpar dels mals del món (o a vegades del contrari, d’idolatrar) a qualsevol paraula acabada en –isme. Però alhora no podem quedar-nos de braços plegats mentre els responsables de torn se’n renten les mans.

Per l’altra banda, altres podrien dir que la manifestació de l’11-S no pot ser considerada transversal perquè ha estat majoritàriament independentista. Doncs precisament crec que l’independentisme per ell mateix és transversal per definició. És la resposta a una pregunta, a si volem que Catalunya sigui un estat propi. N’hi haurà que diran que sí per raons nacionals, culturals, econòmiques, socials, per emprenyament, per pragmatisme, per comoditat, per totes elles, etc. Com també n’hi haurà que diran que no pels mateixos motius o per altres. Personalment les meves motivacions per al sí són alliberar-me d’un aparell estatal homogeneïtzador, espoliador, autoritari i intolerant que ha viscut sempre d’esquenes a una realitat plurinacional i una diversitat cultural, tenir l’oportunitat de crear des de zero un sistema social i polític del segle XXI, i assolir la normalitat cultural i lingüística sense haver de demanar disculpes a algú que viu a centenars de quilòmetres de distància. No tinc cap problema a reconèixer que també tinc motivacions cap al no, tot i que en aquests moments queden clarament en minoria. Però independentment de les motivacions cap al sí o cap al no de cadascú, per a mi el dret a l’autodeterminació i l’acceptació dels seu resultat -sigui quin sigui- és inqüestionable. I no cal que digui qui són els que s’oposen a qualsevol tipus de consulta.

Per a mi el 15-M i el 11-S són dues respostes a una part de les meves inquietuds socials i polítiques. No sóc tan ingenu com per a pensar que són la solució utòpica a tots els problemes. Hi hagi o no hi hagi reforma política i social, hi hagi o no hi hagi independència, seguiré tenint problemes quotidians, seguiré tenint governs intervencionistes, liberals, de dretes, d’esquerres, etc. bons i dolents. Seguiré cohabitant amb el populisme, la xenofòbia, la intolerància, l’egoisme i la falta de respecte. Però també seguiré convivint i confiant en la bondat, humanitat, sentit comú i bona fe de la majoria de gent, i les seves ganes de no renunciar a treballar -amb més o menys encert-, per un futur millor, o com a mínim pel que jo crec que és més just. I aquestes dues dates són exemples d’això.

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “15M i 11S
  1. Oriol López ha dit:

    Efectivament, cada cop hi ha més gent que veu clar que no es pot resoldre cap problema real de la ciutadania catalana si no es té ni cap possibilitat real de legislar, ni tampoc la clau del nostre propi moneder. La independència ens donarà això, la possibilitat de gestionar els propis recursos d’acord a les necessitats dels que vivim a Catalunya.

  2. Jaume M ha dit:

    Jo ho veig claríssim, si amb 30 anys de democràcia ens ha portat a aquesta situació d’espoli fiscal, no ens han deixat cap més opció que independència.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: