He rebut una llista molt llarga de productes catalans de tota mena i la seva alternativa espanyola. Un any més, des dels sectors nacionalistes espanyols, criden al boicot contra Catalunya. Tot plegat ho promou enguany un mitjà de comunicació madrileny de la ultradreta força conegut: «mientras al comprar los productos de la segunda columna, ese dinero se puede reinvertir en un hospital en Sevilla, un colegio en Valladolid, una carretera en Cantabria o un centro de acogida en Murcia, al comprar los de la primera columna, ese dinero se lo quedarán exclusivamente en Cataluña.» A Catalunya, pel que es veu, no necessitem hospitals, ni carreteres ni centres d’acollida. També es pot deduir que, a poc a poc, més enllà de l’Ebre van assumint que una cosa és Catalunya i una altra les comunitats autònomes espanyoles.
De tot plegat podem extreure algunes conclusions força interessants. La primera és que a Espanya segueixen, un mes i mig després de l’11-S, sense entendre res. ¿De debò creuen que el foment dels boicots ens farà canviar d’opinió? ¿Potser és així com intenten convèncer-nos que ens estimen i que no volen que marxem d’Espanya? ¿Aquests arguments tan antics (a començament del segle XX ja promovien a Espanya aquesta mena de boicots contra Catalunya), cal afegir-los a la interminable llista d’amenaces? ¿És que Espanya no té absolutament res a oferir a Catalunya que no sigui violència social i econòmica?
Aquests boicots també són molt interessants per confirmar la supèrbia d’alguns. El món evoluciona i el nacionalisme espanyol no ha superat l’estructura mental dels mercats del segle passat, basada en el proteccionisme. Espanya no és ni el centre del món ni el major consumidor de productes de l’univers. En plena crisi, l’any 2011 Catalunya va augmentar les seves exportacions fora de l’Estat en un 14,26%. De fet, més del 25% de les exportacions que es fan a l’Estat espanyol, les fa Catalunya. Tant és així, que els catalans ja venem més productes fora d’Espanya que a dins (des de fa uns anys, això ja es tendència). I, alerta, perquè el consum de productes catalans a Espanya és gairebé equivalent al consum de productes espanyols a Catalunya: ens consumeixen pràcticament el mateix que nosaltres els hi consumim.
Això és per la suma de dos factors: primer, per la crisi econòmica que afecta especialment a Espanya, la qual cosa comporta una abaixada en el consum; i, segon, per l’obertura del mercat català a nous clients internacionals. El boicot al cava va significar un punt d’inflexió que ens va ensenyar que refiar-se d’un sol client mai no dóna bon resultat (si, a més, aquest client es diu Espanya, que des d’alguns sectors prioritza criteris patriòtics, per sobre de la qualitat i el preu, encara pitjor).
La pregunta, però, és què deuen pensar els catalans o residents a Catalunya que s’identifiquen amb la ideologia que promou el boicot als productes catalans. L’objectiu és l’asfixia econòmica de Catalunya i, per tant, de tots nosaltres —d’ells també— i dels nostres fills —dels seus també. El nacionalisme espanyol no fa distincions entre catalans independentistes i catalans espanyolistes. Volen enfonsar Catalunya: la seva gent i les seves empreses. Ser català o viure a Catalunya mereix un càstig. ¿Com es defensa això en un país civilitzat? ¿Com es defensa això —senyors unionistes— des de dins de Catalunya?
Per Jaume Pros
Des de la Mediterrània 
Bona pregunta la de l’últim paràfraf, caldria preguntar-li als dirigents del Partit Popular a Catalunya que n’opinen dels boicots promoguts per alguns dels seus correligionaris espanyols i per alguns mitjans afins al PP, especialment algun d’aquests que agrada tant de visitar a la senyora Sánchez Camacho.
Siguem realistes, estimar-nos, no ens han estimat mai; no ens ho diran, ans al contrari, segons ells ens mantenen, però només ens volen perquè som la gallina dels ous d’or. Que vagin amenaçant i insultant, a nosaltres ja ens va bé, hi ha molts espanyols que viuen a Catalunya que s’han afartat d’Espanya, a més, el boicot pot ser recíproc i, si nosaltres tenim l’empenta per buscar-nos la vida, com molt bé dius, ja vàrem fer, ells no crec que la tinguin.
Avui he llegit aquesta notícia:
http://www.naciodigital.cat/noticia/48096/intereconomia/tempteja/boicot/fundacio/carreras
Aquests que promouen el boicot, han pensat que algun conegut o familiar pot patir leucèmia? Què ha de fer a partir d’ara aquesta Fundació (estic segura que no ho farà) si és espanyol, no l’ajudo? Aquí demostren el poc seny que tenen i l’elevat odi que ens professen…
Amb el que preguntes al darrer paràgraf queda clar que aquesta gent NO PENSA abans de parlar ni actuar.
[…] He rebut una llista molt llarga de productes catalans de tota mena i la seva alternativa espanyola. Un any més, des dels sectors nacionalistes espanyols, criden al boicot contra Catalunya. Tot plegat ho promou enguany un … […]
Jo també trobo la pregunta del darrer paràgraf d’aquest article un molt bon motiu de reflexió per a tots aquells que encara defensen la continuïtat de la nostra pertinença a l’estat espanyol. Ja no queda cap raó per continuar dins de l’estat espanyol.
El PP es queixava l’altre dia que a Catalunya se’ls acusava d’haver promogut el boicot i que això formava part de l’adoctrinament que els catalans rebíem, desconec el nom de la persona que feia aquestes afirmacions però el cert és que quan va haver aquella campanya de mails amb llistats de productes catalans es va detectar que un dels mails procedia de la llavors alcaldessa de Peralta
http://www.noticiasdenavarra.com/2011/05/04/politica/navarra/la-nueva-diputada-de-upn-fue-reprobada-en-2005-por-promover-el-boicot-a-cataluna
Un ordinador del departament de presidència de la Diputació d’Alacant, també en mans del PP, va ser l’origen de correus amb llistats per promoure el boicot contra els productes catalans.
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2973_19_150714__ordenador-Diputacion-Alicante-envia-correos-pidiendo-boicot
No hi ha solució. No ho entenen, no ho volen i no els interessa.
Hi haurà boicot segur. Serà una mostra més de la pressió que estan exercint des de tots els àmbits.civils i militars. No dubtaran en engegar un boicot sistemàtic i transversal.
Prefereixen matar la gallina dels ous d’or (Catalunya) abans que deixar que aquesta s’independitzi.
En la pitjor de les situacions el boicot que ens farien no seria tan perjudicial com la situació actual. I de fet, si ara que Catalunya encara és part de l’Estat espanyol ens fan boicot, que se suma a l’expoli, crec que amb la independència només patirem el boicot.
Espanya és l’únic Estat del món on el principal partit de l’Estat i mitjans afins promouen el boicot contra la seva pròpia indústria (la catalana).
Potser no saben que nosaltres ja fa temps que sempre que anem a comprar mirem l’origen dels productes, i si són de terra endins… de les ejjpaññes… doncs el deixem i agafem un que sigui del país, del nostre país, faltaria més… que vagin fent propaganda del seu boicot i veuran com a poc a poc se’ls acumulen els excedents als seus magatzems. Visca Catalunya