L’enterramorts

Gravedigger, de Christian Kadluba, al Flickr

Us convido a escoltar el monòleg L’enterramorts del nostre gran humorista i monologuista Joan Capri (1917-2000) al vídeo següent:

Aprofito per recomanar-vos el llibre-homenatge Capri t’estimem (1998), coordinat per Salvador Escamilla, en el qual apareixen transcrits alguns dels seus millors monòlegs, així com el doble CD recopilatori El millor de Joan Capri (1997).

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
13 comments on “L’enterramorts
  1. Tomàs ha dit:

    És curiós sentir els monòlegs d’en Capri, justament quan des de fa uns pocs anys el aquest gènere a renascut amb gran èxit.

    També m’ha causat sorpresa quan en Capri parla de Crisi en el seu monòleg. Un altre lligam amb el present.

    Capri tenia una gràcia molt personal.

    • Oriol López ha dit:

      Sí, el “cuento” de la crisi ja fa anys que els que remenen les cireres el fan servir per fer-nos combregar amb rodes de molí quan els convé.

  2. Maria Boix ha dit:

    Era un home genial. El dia 10, ve en Joan Pera amb el seu espectacle Joan Pera, Capri, ja tinc ganes de veure’l.

    Diu que no es va al cementiri, jo, de petita vaig visitar-ne molts, era una afició de mon pare, serà perquè els vaig avorrir que ara no hi vaig si no és estrictament necessari.

    La situació ha empitjorat, la crisi actual sí que afecta a la mort. Ahir, als matins de TV3 varen dir això: “Creix la venda de panteons i el desnonament de nínxols per culpa de la crisi.”

    • Oriol López ha dit:

      Caram, Maria, això que dius al darrer paràgraf, on estem arribant!

      • Maria Boix ha dit:

        Oriol, té la seva lògica, si tu no tens diners per pagar-te una vivenda i el menjar, per més que et dolgui no podràs pagar el manteniment dels teus morts. Hi ha famílies que quan un no pot pagar, paga un altre, però, actualment, són famílies senceres les que estan en aquesta situació. A mi, em va passar fa molts anys, sóc titular d’un nínxol i trobava desesperant no tenir on viure però sí on morir.

        • Oriol López ha dit:

          Sí, un viure digne i, si es pot, també un llit per poder-hi morir dignament.

          • Maria Boix ha dit:

            Jo, vist l’embolic de morts que tenim a la meva família, vull que m’incinerin, de les cendres, que en facin el que vulguin, tant me fa, el comentari que acostumo a fer, és massa fort per escriure’l, us escandalitzaria.

            Imagina’t la situació, si el viure, cada dia és menys digne, què ens oferirà la mort? No vull pensar-hi!

            • Oriol López ha dit:

              A mi el tema de la incineració i que en llencin les cendres també em sedueix; un cop mort, fora noses per als que quedin.

              • Maria Boix ha dit:

                Un cop morts, no devem notar res. I sí, t’ho dic per experiència, que els morts seguits, són un bon embolic. A més, això d’estar tancada tota l’eternitat, no m’atrau. Si et cremen, són unes hores…

  3. yeagov ha dit:

    Capri explicava coses que ens resultaven familiars i els seus monòlegs tenen molta vigència.

  4. Maria Boix ha dit:

    Parlava de les coses quotidianes amb aquella visió tan especial que el caracteritzava. És curiosa la minsa evolució d’Espanya.

    • Oriol López ha dit:

      Sí, alguns dels temes que tractava eren una mica intemporals, d’altres, amb el temps, ja s’haurien d’haver resolt, però no tan sols no ho han fet, sinó que, en alguns casos, fins i tot han empitjorat.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: