La medicina a l’antic Egipte

Smith papyrusSegurament foren els coneixements del cos humà adquirits mercès a la momificació els que permeteren als egipcis de desenvolupar tècniques quirúrgiques des d’una època molt antiga. En efecte, la cirurgia egípcia és prou coneguda a causa del Papir Smith, còpia d’un original fet a l’Imperi Antic, entre 2600 i 2400 aC. És un veritable tractat de cirurgia òssia i de patologia en el qual hom examina quaranta-vuit casos.
Diversos tractaments indicats en el Papir Smith continuen aplicant-se avui dia. Els cirurgians egipcis sabien tancar les ferides per mitjà de punts de sutura i reduir les fractures mitjançant tauletes de fusta o de cartó. Finalment, de vegades deixaven actuar la natura.
L’examen de les mòmies ha permès de descobrir en alguns casos les empremtes de la tasca dels cirurgians, com el cas de la mandíbula de l’Imperi Antic que té dos forats fets per a drenar un tumor, o el del crani amb una fractura produïda per un cop de destral o d’espasa que fou dominada i el pacient guarit. D’altra banda, els dentistes feien emplomadures amb un ciment mineral, i en una mòmia ha estat trobat un intent de pròtesi (un fil d’or que unia dues dents bellugadisses).
Pel seu esperit de mètode, el Papir Smith demostra el domini adquirit pels cirurgians egipcis de l’època antiga. Un domini que, cal pensar-ho, fou transmès de metge a metge a Àfrica i a Àsia, així com a l’antiguitat clàssica, sobretot pels galens que sempre acompanyaven les expedicions egípcies a territori estranger. D’altra banda, se sap que alguns sobirans estrangers, com ara el príncep asiàtic Bakhtan, Bactrià o Cambises, mateix, cridaven metges d’Egipte, i que Hipòcrates tenia “accés a la biblioteca del temple d’Imhotep a Memfis”, i que d’altres metges grecs seguiren el seu exemple.
El coneixement de la medicina pot ser considerat com una de les contribucions més importants dels egipcis antics a la història de la humanitat. Els documents indiquen de manera detallada els títols dels galens d’Egipte i llurs diferents camps d’especialització. Les civilitzacions del Pròxim Orient de l’antiguitat i del món clàssic han reconegut les capacitats i la reputació dels egipcis antics en els camps de la medicina i de la farmacologia.
Entre les malalties conegudes i descrites clarament pels metges del país del Nil, i àdhuc tractades per ells, figuren: els trastorns gàstrics, la dilatació estomacal, els càncers cutanis, la coriza, la laringitis, l’angina de pit, la diabetis, l’encostipat, les afeccions del recte, la bronquitis, la retenció i la incontinència d’orina, la biliosi i les oftalmies.
En els tractaments els metges egipcis feien servir supositoris, ungüents, electuaris, pocions, uncions, massatges, ènemes, purgants, cataplasmes, i fins i tot les inhalacions que ensenyaren als grecs. La farmacopea comprèn molts “simples”, els noms dels quals dissortadament no sabem traduir. D’aquesta manera, mercès al mètode i als recursos de què disposava la farmacopea d’Egipte, podem comprendre el prestigi que gaudia en l’antiguitat la medicina d’aquell país, un prestigi el ressò del qual ens ha estat transmès per Heròdot.
Gràcies als textos, coneixem els noms de gairebé un centenar de metges egipcis antics. Entre ells hi ha oculistes i dentistes com ara Hesy-Re, que visqué sota la IV dinastia, cap al 2600 aC. També hi havia veterinaris.

Autors: Rashid El-Nadury i Jean Vercoutter

L’article anterior, Arts i oficis de l’Egipte faraònic, de Rashid El-Nadury i Jean Vercoutter, ens dóna a conèixer l’alt nivell de desenvolupament que va assolir la medicina a l’Antic Egipte. Va ser publicat al número 20 d’octubre de 1979 de la revista El Correu de la Unesco.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia, Cultura i Societat
2 comments on “La medicina a l’antic Egipte
  1. Tomàs ha dit:

    Si ens parem a pensar que de tot això en fa uns milers d’anys, no ens queda altre que treure’es el barret amb el que varen arribar a fer. En el cas d’existir, haguessin guanyat uns quants premis Nobel.

    • Oriol López ha dit:

      Sí, el cas de la medicina és una bona mostra de fins on va arribar el coneixement científic i tecnològic a l’Antic Egipte. Gràcies, Tomàs, pel teu comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: