“El viaje”, d’Eduardo Galeano

“Oriol Valls, que se ocupa de los recién nacidos en un hospital de Barcelona, dice que el primer gesto humano es el abrazo. Después de salir al mundo, al principio de sus días, los bebés manotean, como buscando a alguien.

Otros médicos, que se ocupan de los ya vividos, dicen que los viejos, al fin de sus días, mueren queriendo alzar los brazos.

Y así es la cosa, por muchas vueltas que le demos al asunto, y por muchas palabras que le pongamos. A eso, así de simple, se reduce todo: entre dos aleteos, sin más explicación, transcurre el viaje.”

Autor: Eduardo Galeano

El text anterior d’Eduardo Galeano porta per títol “El viaje” i pertany al seu llibre “Bocas del tiempo” (2004).

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on ““El viaje”, d’Eduardo Galeano
  1. Maria Boix ha dit:

    Una abraçada pot fer molt més que milions de paraules…

  2. ramonpitroig ha dit:

    És el contacte lo que busquem tots. La comunicació a nivell corporal, una de les grans prohibicions i tabús que encara es mantenen ben vius. Lo vital està prohibit precisament perquè és alliberador amb una força que escapa als poders. Si no , digueu-me, quin sentit té el gran tabú sexual que tots continuem arrossegant, inclús els joves que en semblen lliures, i que les esglésies i els governs apuntalen com poden. Negar el cos és el gran secret del poder.

  3. Oriol López ha dit:

    Una abraçada virtual als dos, Maria i Ramon. Gràcies pels vostres comentaris.

  4. Maria Boix ha dit:

    Gràcies, Oriol! Una altra per a tu. L’Església, és qui més hauria de callar! No té res de dolent una abraçada i el sexe, tampoc, sempre que sigui consentit.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: