L’origen dels dietaris populars

Volum I d'una edició del dietari de Miquel ParetsL’origen del dietari més popular el podem trobar en l’anomenat llibre de comptes. La població pagesa i menestral tenia certa familiaritat amb l’escriptura per raons econòmiques, de comptabilitat. De vegades, els registres comptables s’amplien amb notes d’esdeveniments familiars o personals i acaben desembocant en un dietari personal. De vegades són diaris del mas, en el sentit que hi ha una continuïtat familiar en les anotacions que de vegades ocupa segles, com les memòries del mas Bellsolell, a Arenys de Munt, al llarg de cinc generacions (entre el 1666 i el 1838).
Entre els més populars, se’n poden destacar alguns per raó de l’interès del text, o per l’extensió, etc. Així s’esdevé amb Miquel Parets (assaonador barceloní, s. XVII), Francesc Gelat (pagès de Santa Susagna, s. XVII-XVIII), Maties Mut (esparter de Llucmajor, s. XVII-XVIII), Sebastià Casanoves (pagès de Palau-Saverdera, s. XVIII), Pau Porcet (pagès de Sant Boi de Llobregat, s. XVIII-XIX), etc.

Pep Salobre i Albert Rossich

El fragment anterior sobre l’origen dels dietaris populars està extret del llibre Literatura i cultura catalanes (segles XVII-XVIII) de Pep Salobre i Albert Rossich, un llibre fonamental per a comprendre aquest període de la nostra literatura.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “L’origen dels dietaris populars
  1. mariaboix ha dit:

    Gràcies a aquests dietaris podem saber com era la vida a pagès en cada època.

    • Oriol López ha dit:

      Sí, són una bona font d’informació d’aspectes de la vida de cada dia que no apareixen a les cròniques oficials. Gràcies pel teu comentari, Maria.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: