Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.
Pere Calders
Calders ens plantejava al microconte anterior L’exprés, que podem trobar al seu llibre Invasió subtil i altres contes (1978), un problema ètic: Fins a quin punt ens seria lícit, per estalviar-li al protagonista una espera que preveiem llarga i infructuosa, desil·lusionar-lo, matar-li el somni del viatge?
Què faríeu vosaltres, li ho diríeu?
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
