“Pompéia”, de Lucas Uyezu, Flickr
A mesura que es va anar redescobrint Pompeia, la ciutat italiana que va ser destruïda per una erupció del volcà Vesuvi l’any 79, quan es va netejar de la gruixuda capa de cendra volcànica, les cases aparegueren amb les parets literalment cobertes de pintades. Pel que sembla, doncs, els antics habitants de Pompeia ja eren afeccionats a aquest mitjà d’expressió i els murs eren testimonis de les preocupacions quotidianes: denúncies, malediccions, proclames electorals, política, amor, i expressions jocoses eren els temes habituals. Encara que també feien servir pintura, la majoria de les vegades, enlloc de pintar, el que feien era rascar la paret amb un punxó. El costum d’escriure a les parets era tan estès que hi havia la figura del “dealbator” (blanquejador) que, durant les nits, pintava les parets de blanc per a que poguessin rebre noves inscripcions.
Fragment adaptat de: “La rebelión de los signos. El alma de la letra” (2008), de Joan Costa i Daniel Raposo
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Reblogged this on Ciències Socials en WordPress.