Borinot, de Jordi Hernández, Flickr
Tots coneixem el paper que tenen els insectes en la pol·linització de les plantes; el que és sovint més desconegut és que algunes plantes i alguns insectes han evolucionat conjuntament de manera que la planta depèn d’un insecte molt específic per a la seva pol·linització. És el cas de plantes amb flors amb pistils especialment llargs, de manera que tan sols els insectes amb trompes molt llargues poden arribar al seu nèctar.
Quin avantatge representa aquesta adaptació, que l’ha perpetuada al llarg del temps?
Per a l’insecte en qüestió pot representar l’absència de competència pel nèctar d’aquesta planta per part dels insectes d’altres espècies, amb trompes més curtes que fan que no puguin arribar al nèctar.
Però, i quin és l’avantatge per a la planta de reduir el ventall de les espècies dels insectes que poden participar en la pol·linització?
L’avantatge per a la planta està en que aquests insectes estan especialitzats en aquestes plantes i, per tant, hi haurà més garanties que no aniran a plantes d’altres espècies, de manera que el pol·len no es desaprofitarà anant a parar a la planta equivocada.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
L’especialització, en conseqüència, és atractiva, i la coevolució condueix a parelles molt específiques entre pol·linitzat/pol·linitzador. Però, alhora, l’especialització condueix a atzucacs evolutius, a plantes que queden orfes per la desaparició de l’insecte que les pol·linitzava i a l’inrevés.
Efectivament, Dídac, aquest alt grau d’interdependència de la flor i l’insecte té avantatges però també, com bé dius, té els seus riscs. Gràcies per aquesta aportació.