I²C (Inter-Integrated Circuit) és un bus de comunicacions sèrie que va desenvolupar Philips el 1982 per a les comunicacions entre els seus circuits integrats i que, més tard, va ser revisat i ampliat en diverses ocasions i adoptat per molts d’altres fabricants.
Utilitza tan sols dues línies per a les comunicacions, una per a la transmissió en sèrie de les dades i una altra per a la sincronització.
I²C distingeix entre dos tipus d’interlocutors en la comunicació, el circuit integrat que anomena master i que inicia el procés de comunicació, en qualsevol dels sentits (emissió o recepció), el sincronitza i finalitza; i els circuits integrats que anomena slaves i que responen als requeriments del primer.
Hi pot haver diversos dispositius amb la capacitat d’actuar, en un moment donat, com a master, per la qual cosa incorpora un protocol de resolució de conflictes en el cas que dos o més dispositius vulguin iniciar alhora un procés de comunicació.
Oriol López
Per a saber-ne més: Protocol I2C
Hola, Oriol!
Em sembla molt interessant la llavor que hi fas. Si necessites quelcom o vols cap mena de col·laboració amb es articles, posa’t en contacte amb mi al correu xafarranxera @gmail.com. Sóc un jove Enginyer Industrial en electrònica i automàtica del País Valencià.
Sort!
Gràcies, Vicent. Ara t’envio un correu per parlar-ne.