La rebel·lió de les plantes

La intel·ligència de les flors, MaeterlinckAquest món vegetal que ens sembla tan pacient i resignat, on tot sembla acceptació, silenci, obediència i recolliment, és, pel contrari, el món on la revolta contra el destí és més vehement i més obstinada. L’òrgan essencial, l’òrgan nodridor de la planta, l’arrel, l’aferra indissolublement al sòl. Si és difícil de descobrir, entre les grans lleis que ens governen, quina és la que més afeixuga les nostres espatlles, en tractar-se de la planta el dubte no hi cap: és la llei que la condemna a la immobilitat des de la naixença a la mort. Per això sap més bé que nosaltres que dispersem els nostres esforços, contra qui d’antuvi s’ha de revoltar. I l’energia de la seva idea fixa, que munta de les tenebres de les seves arrels per a organitzar-se i esbadellar-se la llum de la seva flor, és un espectacle incomparable. La planta tendeix tota ella a realitzar un sol designi: fugir, per dalt, de la fatalitat de baix; eludir i violar la terrible i ombrívola llei; alliberar-se, trencar l’estreta esfera, inventar o invocar ales; evadir-se el més lluny possible; vèncer l’espai on l’ha reclosa el destí; apropar-se a un altre regne, penetrar en un món mobible i animat… Quan ho assoleix, ¿no és per ventura cosa tan sorprenent com si nosaltres reeixíssim a viure fora del temps que un altre destí ens assigna, o a introduir-nos en un univers alliberat de les lleis més pesants de la matèria? Ja veurem com la flor dóna a l’home un prodigiós exemple d’insubmissió, d’ardidesa, de perseverància i d’enginy. Si haguéssim esmerçat per a combatre diverses necessitats que ens aclaparen, com per exemple el dolor, la vellesa i la mort, la meitat només de l’energia que ha desplegat una floreta dels nostres jardins, ens serà permès de creure que el nostre destí seria molt distint del que ara és.

[…]

Contràriament a allò que passa en el regne animal i a causa de la terrible llei de la immobilitat absoluta, el primer i pitjor enemic de la llavor és la soca paternal. Ens trobem en un món estrany, on els pares, incapaços de canviar de lloc, saben que estan condemnats a fer morir de gana o a matar llurs plançons. Tota llavor que cau al peu de l’arbre o de la planta, si no és perduda germinarà en la misèria. D’aquí ve l’immens esforç per a rompre el jou i conquerir l’espai. D’aquí vénen els meravellosos sistemes de disseminació, de propulsió, d’aviació que trobem arreu, en el bosc i en la plana; entre altres, per a esmentar-ne només, tot passant, els més curiosos: l’hèlix aèria o sàmara de l’auró, la màquina de planejar de l’escardot, de l’esclafidor, del salsifí; els ressorts detonadors de l’euforbi, l’extraordinària pera ruixadora del cogombre amarg, els gafets de llana de les eriòfiles i mil altres mecanismes inesperats i astoradors, car no hi ha, per dir-ho així, cap llavor que no hagi inventat per complet tot un procediment original per a evadir-se de l’ombra materna.

Maeterlinck

Els fragments de Maeterlinck citats pertanyen al seu llibre La intel·ligència de les flors en el qual explica diverses estratègies que utilitzen les plantes per aconseguir sobreviure i escampar-se per tot el planeta.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “La rebel·lió de les plantes
  1. didaclopez ha dit:

    El text complet original el podeu llegir a http://wikilivres.ca/wiki/L%E2%80%99Intelligence_des_fleurs

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: