En l’actualitat no existeix prou evidència en favor d’una recomanació específica de dieta per millorar la qualitat de vida dels pacients amb esclerosi múltiple. Linda Snetselaar, professora d’epidemiologia de la University of Iowa, i els seus col·laboradors en una meta-anàlisi publicada a la revista Neurology, ho atribueixen a problemes metodològics dels assaigs clínics que s’han ocupat del tema.
La dieta mediterrània, visualitzada ací en la Piràmide de Harvard, és una de les intervencions que han estat contemplades en assaigs clínics sobre el maneig de pacients amb esclerosi múltiple.
Revisió i meta-anàlisi d’assaigs clínics aleatoritzats sobre dieta i esclerosi múltiple
Linda Snetselaar és membre del Department of Epidemiology del College of Public Health de la University of Iowa. Entre les assignatures hi ha la de recerca sobre assaigs clínics d’intervencions nutricionals.
Joshua J. Cheek i Sara Shuger Fox són membres del Department of Kinesiology del Central College de Pella (Iowa). Heather S. Healy treballa a la Hardin Library for the Health Sciences, adscrita a la University of Iowa. Marin L. Schweizer és metgessa del William S. Middleton Memorial Veterans Hospital. Wei Bao és professor de la Divisió d Ciències de la Vida i Medicina de la Universitat de Ciència i Tecnologia de Xina, amb seu a Hefei. John Kamholz és metge del Department of Neurology del Carver College of Medicine de la University of Iowa. Tyler J. Titcomb és nutricionista del Department of Epidemiology i del Department of Internal Medicine del Carver College of Medicine.
Aquests autors utilitzen una revisió sistemàtica de la literatura i en fan una meta-anàlisi en xarxa per avaluar l’eficàcia de diferents estratègies dietètiques per pal·liar la fatiga relacionada amb l’esclerosi múltiple i millorar la qualitat de vida dels pacients.
El maig del 2021 conduïren recerques en les bases de dades electrònics atenent a quatre criteris d’inclusió:
1) que fossin assaigs aleatoritzats amb intervenció en la dieta.
2) que els subjectes fossin adults amb un diagnòstic definitiu d’esclerosi múltiples d’acord amb els criteris de McDonald.
3) que fossin reportats els resultats pel que fa a la fatiga dels subjectes i/o la qualitat de vida.
4) que el període d’intervenció nutricional fos d’un mínim de 4 setmanes.
A partir dels estudis inclosos, Snetselaar et al. calcularen les diferències mitjanes estandarditzades en fatiga i/o qualitat de vida associades a la intervenció alimentària. Aquestes diferències foren incloses en els efectes aleatoris de la meta-anàlisi amb l’objectiu de determinar l’efecte conjunt de cada intervenció nutricional en relació a les altres intervencions. El protocol aplicat ha estat publicat en el registre prospectiu internacional de revisions sistemàtiques (PROSPERO).
Els resultats de dotze assaigs clínics amb vuit intervencions nutricionals
Snetselaar et al. identificaren dotze assaigs clínics que complien els quatre criteris d’inclusió.
Aquests 12 assaigs clínics contemplaven vuit intervencions nutricionals diferents:
– dieta baixa en greixos.
– dieta mediterrània.
– dieta cetogènica, és a dir alta en greixos i baixa en hidrats de carboni.
– dieta antiinflamatòria, és a dir una que promou el consum de fruites i verdures, mentre desencoratja aliments processats, carn vermella i begudes alcohòliques.
– dieta paleolítica, és a dir que inclou verdura, fruita, fruits secs, arrels i carn, bo i excloent productes làctics, grans, sucre, llegums, olis processats, sal, alcohol o cafè.
– dejuni.
– restricció calòrica.
– dieta control o habitual.
Aquests 12 assaigs clínics comptaven amb un agregat de 608 pacients. Tots ells foren inclosos en l’anàlisi primària.
Comparats amb el control, les dietes següents oferien una reducció superior en la fatiga dels participants:
– la dieta paleolítica mostrava una diferència mitjana estandarditzada de -1,27 (amb un interval de confiança del 95% entre -1,81 i -0,74).
– la dieta baixa en greixos mostrava una diferència mitjana estandarditzada de -0,90 (amb un interval de confiança el 95% entre -1,39 i -0,42).
– la dieta mediterrània mostrava una diferència mitjana estandarditzada de -0,89 (amb un interval de confiança del 95% entre -1,15 i -0,64).
Pel que fa a la millora de la qualitat de vida física els resultats més favorables eren:
– de la dieta paleolítica, amb una diferència mitjana estàndard de 1,01 (amb un interval de confiança del 95% entre 0,40 i 1,63).
– de la dieta mediterrània, amb una diferència mitjana estàndard de 0,47 (amb un interval de confiança del 95% entre 0,08 i 0,86).
Pel que fa a la millora de la qualitat de vida mental els resultats més favorables eren:
– de la dieta paleolítica, amb una diferència mitjana estàndard de 0,81 (amb un interval de confiança del 95% entre 0,26 i 1,37).
– de la dieta mediterrània, amb una diferència mitjana estàndard de 0,36 (amb un interval de confiança de 0,06 i 0,65).
La credibilitat d’aquesta evidència
L’aplicació del sistema de puntuació NutriGRADE a aquest conjunt d’estudis indica que la credibilitat de l’evidència derivada de totes les comparacions directes entre grups nutricionals de pacients és molt baixa. La raó és que la majoria dels 12 assaigs clínics tenen un risc moderat o alt de biaix i un baix nombre de participants. Però també és important el fet que tan sols s’hagin pogut considerar aquests 12 assaigs clínics amb poc més de 600 participants.
Els resultats indiquen que la dieta paleolítica i la dieta mediterrània podrien augmentar la qualitat de vida dels pacients amb esclerosi múltiple des del punt de mira físic i mental, alhora que hi redueixen la fatiga. No obstant caldran assaigs clínics aleatoritzats de major qualitat i de major mida mostral per poder confirmar-ho.
Des d’agost del 2021, Terry L. Wahls, de la University of Iowa, promou un assaig clínic obre l’eficàcia de dietes cetogèniques i paleolítiques en la millora de la qualitat de vida de pacients amb esclerosi múltiple. Properament començarà el recrutament de participants un assaig clínic semblant a la University of Alabama at Birmingham.
Lligams:
– Efficacy of Diet on Fatigue and Quality of Life in Multiple Sclerosis: A Systematic Review and Network Meta-analysis of Randomized Trials. Linda Snetselaar, Joshua J Cheek, Sara Shuger Fox, Heather S Healy, Marin L. Schweizer, Wei Bao, John Kamholz, J Titcomb. Neurology (2022).
– Impact of different dietary approaches on fatigue and quality of life in patients with multiple sclerosis: a protocol for a systematic review and network meta-analysis of randomized trials. Tyler Titcomb, Heather Healy, Sara Shuger Fox, Terry Wahls, Linda Snetselaar. International prospective register of systematic reviews.
– Efficacy of Diet on Quality of Life in Multiple Sclerosis (EDQ). ClinicalTrials.gov: NCT05007483
Des de la Mediterrània 