Kali Zhou és una hepatòloga especialitzada en transplantaments que fa recerca en epidemiologia amb la voluntat de desenvolupar intervencions efectives, pragmàtiques i eficients en el tractament i prevenció de malalties del fetge. És la primera autora, i autora corresponsal, d’un article que apareix aquesta setmana a Alimentary Pharmacology and Therapeutics en el que sobre dades d’una cohort multiètnica s’estudia la modulació del risc de patir carcinoma hepatocel·lular per part de factors modificables de l’estil de vida. Zhou et al. fan una anàlisi prospectiu a nivell de població d’aquesta cohort en relació a l’historial de càncer. Posen atenció en factors de l’estil de vida com el consum de tabac, el consum d’alcohol, el nivell d’adhesió a la dieta mediterrània, el consum de cafè o l’activitat física, així com l’índex de massa corporal. La cohort estudiada inclou 181.346 participants, amb un seguiment medià de 23,1 anys. Entre aquests participants s’han identificat 753 casos de carcinoma hepatocel·lular. Troben un major risc de desenvolupar aquesta malaltia entre fumadors i exfumadors, entre consumidors d’alt nivell de begudes alcohòliques, entre persones amb una dieta de baixa qualitat, entre persones amb baix consum de cafè, i entre persones obeses. No troben, en canvi, que l’activitat física moduli el risc de patir carcinoma hepatocel·lular. Zhou et al. pensen que la modificació de factors d’estil de vida podrien ajudar a reduir l’impacte del carcinoma hepatocel·lular, i que caldria incorporar un assessorament adequat a les estratègies de prevenció.
Vista de Los Angeles des de Hollywood Hills
L’impacte del carcinoma hepatocel·lular
Kali Zhou és professora ajudant de medicina clínica a la Kech School of Medicine, de la University of Southern California de Los Angeles, i investigadora del Research Center for Liver Diseases d’aquesta institució. Ha liderat la concepció d’aquesta recerca, donat suport en l’obtenció de dades, participat en l’anàlisi formal i la investigació. També ha liderat la metodologia, la visualitzades de dades i la redacció.
Tiffany X. Lim és bioestatística de la Keck School of Medicine. Ha contribuït en l’obtenció de dades, l’anàlisi forma, la investigació, la metodologia i el programari.
Jennifer L. Dodge és professora ajudant al departament de medicina i al departament de ciències de la població i de la salut pública de la Keck School of Medicine, i del Research Center for Liver Diseases. Ha participat en l’obtenció de dades, l’anàlisi formal, la metodologia i en la redacció de l’article.
Norah Terrault és la catedràtica Neil Kaplowitz de malalties hepàtiques a la Keck. Ha donat suport a la concepció de la recerca, la supervisió i la redacció de l’article.
La bioestatística Lynne R. Wilkens és membre de l’Epidemiology Program del University of Hawaii Cancer Center, de Honolulu. Ha participat en la redacció de l’article.
Veronica Wendy Setiawan és la catedràtica Jane and Kris Popovich de recerca del càncer a la Keck. Ha participat en la concepció de la recerca, l’obtenció de dades, la investigació, la metodologia i al redacció, i ha liderat la supervisió del projecte.
La doctora Zhou reporta l’ajut institucional de Gilead Sciences. Terrault reporta el suport institucional de Gilead Sciences, GSK, Helio Health, Eiger Pharmaceuticals i Durect Corp. La investigació s’ha finançat amb els projectes NCI R01CA228589, U01CA164973 i P30DK048522.
Per part de la revista, l’editor de l’article ha estat el professor Gideon Hirschfield.
Zhou et al. recorden que el carcinoma hepatocel·lular és la tercera causa de morts per càncer al món. Malgrat els avenços en el tractament, el pronòstic és dolent en general. En la prevenció primària del càncer hepatocel·lular juga un paper important el control de malalties hepàtiques, particularment a través de la vaccinació contra virus hepàtics i del tractament d’hepatitis virals. Més complexa resulta la prevenció de malalties hepàtiques d’origen no-viral, tant si es tracta de malaltia hepàtica associada al consum d’alcohol com la malaltia no-alcohòlica de fetge gras. En aquests casos, la prevenció passaria per tractar factors com el tabaquisme, l’alcoholisme, la qualitat de la dieta, el consum de cafè, o el sobrepès.
Zhou et al. s’ocupen del risc atribuïble a nivell de població (PAR) del càncer hepatocel·lular. Per fer-ho utilitzen dades d’una cohort multiètnica i prospectiva de mida prou gran i amb una caracterització robusta de comportaments vinculats a estils de vida.
La cohort MEC
La MEC (Multi-Ethnic Cohort) és una cohort prospectiva integrada per més de 215.000 persones que hi entraren entre el 1993 i el 1996 amb edats situades entre els 45 i els 75 anys. Eren persones residents a Hawaii i Califòrnia, i participant al Comtat de Los Angeles. El disseny de la cohort volia incloure persones blanques, afro-americanes, hawaiianes nadiues, japaneses-americanes i llatines. En el moment d’entrar a l’estudi els participants completaven un qüestionari detallat de 26 pàgines amb informació demogràfica, d’estil de vida, i dades antropomètriques (altura, pes). La informació nutricional consistia en la declaració de la freqüència de consum i de racions de més de 180 articles alimentaris durant el darrer any.
En el moment del recrutament no es prengueren dades serològiques sobre virus hepàtics. Més endavant, però, s’han fet anàlisis serològiques del virus de l’hepatitis B (HBV) i del virus de l’hepatitis C (HCV) a persones de la cohort (un 15% dels que han desenvolupat carcinoma hepatocel·lular i un 0,5% dels que no ho han fet). A més, hi ha dades també del programa Medicare en aquest sentit.
La cohort MEC ha tingut un seguiment de més de 20 anys, i compta amb l’aprovació dels comitès ètics de la University of Southern California i la University of Hawaii.
En l’anàlisi de dades, Zhou et al. han exclòs 34.305 participants que, o bé no pertanyien a cap dels cinc grups ètnics principals, o que no tenien dades completes de dieta i estil de vida.
Els participants eren classificats de la següent forma:
– dividits entre els que no havien fumat mai, antics fumadors i fumadors actuals.
– dividits segons si el consum d’alcohol era nul, moderat (menys de 28 g/dia en homes i menys de 14 g/dia en dones) o fort.
– dividits segons si feien poca activitat física (menys de 0,357 hores diàries) o molta.
– dividits segons la puntuació de l’Alternate Mediterranean Diet (aMED), que va de 0 a 9.
– dividits segons si fan un consum diari de cafè de 0 tasses, 1 tassa o 2 o més tasses.
– dividits segons si tenen un índex de massa corporal superior a 30 kg/m3, i eren classificables com a obesos (en el cas de la població de japonesos-americans el llindar es posa en 27,5). Es consideraven persones magres si eren per sota de 25 (o de 23,5 per als d’origen asiàtics).
El casos de càncer hepatocel·lular eren identificats a través d’una consulta realitzada el 31 de desembre del 2017 a través dels registres de Surveillance, Epidemiologu and End Results Program de Hawaii i Califòrnia. La definició histològica seguia el codi C22.0 i la definició morfològica els codis 8170-8175.
Resultats basats en 181.346 participants
En total es tingueren en compte les dades de 181.346 participants. D’aquests 753 desenvoluparen carcinoma hepatocel·lular després d’un seguiment medià de 23,1 anys. L’edat mitjana d’entrada a la cohort dels 753 casos era de 61,7 ± 7,8, similar a la dels controls (60,2 ± 8,8). Mentre que el 68,1% dels 753 casos eren homes, només ho eren el 46,0% dels controls. L’edat mitjana del diagnòstic era de 74,1 ± 8,3 anys. Dels casos el 34,3% eren japonesos-americans, el 33,2% laltinos, el 12,7% blancs, el 12,0% africans-americans i el 7,8% nadius-hawaiians. La taxa de no-fumadors entre els casos era del 27,1% (i del 43,9% entre els controls). La taxa de forts bevedors entre els casos era del 23,1% (i del 14,8% entre els controls). No hi havia diferències entre casos i controls pel que fa a l’adhesió a la dieta mediterrània o l’activitat física. La taxa d’obesitat era del 33,1% entre els casos i del 22,7% entre els controls. Dels 115 casos dels qui es tenien dades serològiques, n’hi havia 6 de positius pel HBV, i 34 per l’HCV.
El 45,8% dels participants tenien sobrepès o obesitat. El fet d’haver estat fumador implicava un 65% de major risc de patir carcinoma hepatocel·lular, però el fet de continuar-hi ho augmentava en 191%. El consum moderat d’alcohol reduïa un 16% el risc de patir carcinoma hepatocel·lular respecte dels abstemis; no obstant, un consum fort d’alcohol augmentava el risc en un 23%.
En distribuir els participants en cinc quintils segons el seu nivell d’adhesió a la dieta mediterrània, Zhou et al. trobaven una diferència significativa entre els dos quintils d’extrems, de manera que el quintil superior reduïa en un 26% el risc de patir càncer hepatocel·lular respecte del quintil inferior.
El consum de 2 o més tasses diàries de cafè s’associava a una reducció del risc del 30% de patir càncer hepatocel·lular.
L’obesitat augmentava el risc de patir càncer hepatocel·lular en un 62%.
En considerar tota la cohort, els riscos associats a la població pel que fa al càncer hepatocel·lular eren, en aquest ordre, basats en el consum de cafè, el consum de tabac, l’obesitat i el consum d’alcohol. No eren significatius en aquest sentit ni l’activitat física ni la qualitat de la dieta.
En considerar únicament les persones magres, tan sols s’observaven associacions poblacionals pel que fa al consum de cafè i el consum de tabac.
En considerar únicament les persones amb sobrepès o obeses, els factors de risc que mostraven associacions significatives eren el consum de cafè, el consum de tabac i el consum d’alcohol.
En centrar l’anàlisi en els 105.282 participants en Medicare MEC-FFS (entre els quals hi hagué 377 casos de carcinoma hepatocel·lular), s’observa la importància de l’hepatitis viral. Mentre que el 30,8% dels casos tenien hepatitis virals, aquesta incidència era de l’1,5% entre els controls. L’efecte protector del cafè desapareixia en considerar la població amb hepatitis viral.
La importància de factors d’estil de vida en la incidència del carcinoma hepatocel·lular
A través d’aquest estudi, Zhou et al. estimen que fins a un 50% dels casos de carcinoma hepatocel·lular es poden atribuir a factors adversos d’estil de vida com ara fumar, fer un consum fort d’alcohol, seguir una dieta de baixa qualitat, fer un consum baix de cafè o patir obesitat. Aquest percentatge de casos és més elevat quan hom considera la població magra (on el 62% dels casos de carcinoma hepatocel·lular serien atribuïbles a factors adversos d’estil de vida) mentre que seria inferior en la població amb sobrepès (37%). Zhou et al. consideren que la promoció d’estils de vida saludable en aquests cinc àmbits podria conduir a una davallada apreciable de la incidència de carcinoma hepatocel·lular, particularment entre la població de més risc. L’eradicació de l’obesitat reduiria en un 15% aquesta incidència.
Zhou et al. troben que el consum de cafè seria un dels factors d’estil de vida més influents en la incidència de carcinoma hepatocel·lular. Altres estudis han remarcat que un consum de cafè té un efecte hepatoprotector, possiblement a través d’una inhibició de la síntesi d’àcids grassos esteatogènics, una depressió de les cel·lules estel·lades hepàtiques o un augment de la capacitat antioxidant hepàtica. L’efecte protector del cafè seria major per a la població magra.
Lligams:
– Population-attributable risk of modifiable lifestyle factors to hepatocellular carcinoma: The multi-ethnic cohort. Kali Zhou, Tiffany Lim, Jennifer L. Dodge, Norah A. Terrault, Lynne R. Wilkens, V. Wendy Setiawan. Aliment. Pharmacol. Ther. (2023).
Des de la Mediterrània 