Aquesta matinada a les 5:10 hores ha començat la tardor amb l’equinocci i s’allargarà fins el 21 de desembre amb el solstici d’hivern. Una de les estacions on la natura canvia d’un dia per altre: la llum, les fulles, els núvols, la fresqueta, els bolets i els fruits omplen els dies de tardor. Aquí us deixo una poesia d’Isabel Barriel; podreu trobar més informació al seu bloc ‘Poesiaula’
Poema de tardor
Patina per l’aire,
rellisca, ja és vent,
arriba i és lladre
del sol estiuenc.
Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s’amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.
Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta els seus mots
el poema de tardor.
Autora: Isabel Barriel
Teresa
Des de la Mediterrània 
Sí, ja es nota que no som a l’estiu; jo m’he posat ja màniga llarga. Un bon moment per passejar per la natura, sense passar calor.
Oriol López