Arxiu del Bloc

L’autofluorescència cutània en el diagnòstic de risc cardiovascular i diabètic en diverses poblacions humanes (Biofísica mediterrània, 38/2017)

El passat mes de novembre, amb motiu d’una recerca de Chilelli et al. sobre extractes vegetals parlàvem dels productes de glucosilació avançada (AGE en l’acrònim anglès) com a indicadors d’estrès oxidatiu. En aquella recerca, Chilelli et al. mesuraven els nivells

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Manifest de la comunitat universitària i de recerca de Catalunya en relació a l’1 d’octubre

Uns 1.800 membres de les institucions universitàries i de recerca de Catalunya s’han pronunciat i han expressat la seva opinió al respecte del referèndum de l’1 d’octubre, signant conjuntament el manifest següent: “La comunitat universitària i de recerca de Catalunya

Tagged with: , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia, Cultura i Societat

La dinàmica molecular de l’oleuropeïna (Química mediterrània, 37/2017)

En caracteritzar l’oli d’oliva hom centra l’atenció en els àcids grassos que, en forma de triglicèrids, constitueixen el 98% de la massa. Així ho veiem per exemple el novembre passat en comentar una recerca de Oğraş et al. sobre l’oli

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El mostreig fotogràfic en l’estimació de la biodiversitat de coves marines (Espeleologia mediterrània, 36/2017)

Fa un mes parlàvem d’una recerca de Lorite et al. (2017) que estimava l’impacte de l’escalada en les comunitats vegetals de penya-segats d’Andalusia a través de l’anàlisi fotogràfica. La fotografia, en efecte, permet un monitoratge ecològic no-destructiu. Per fer-ho, però,

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Olorar el camí de casa: com s’orienta la baldriga cendrosa mediterrània (Ornitologia mediterrània, 35/2017)

Sota el nom de baldriga, en català, o de shearwater, en anglès, es coneix un ample ventall d’ocells marins de la família dels procel·làrids. Tenen en comú un comportament pelàgic, i de fet tan sols abandonen la mar per tal

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Del nèctar a la mel: el paper de les metal·lotioneïnes en la retenció de metalls pesants (Bioquímica mediterrània, 34/2017)

Fa unes setmanes, amb motiu d’una recerca del grup de Theodora Petanidou, de Mitilene, parlàvem de les relacions que s’estableixen entre els insectes pol·linitzadors i les plantes que ells pol·linitzen. Aquestes plantes entomòfiles, tot sovint, produeixen nèctar, és a dir

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els efectes sobre la salut i l’ambient de reduir el consum de carn: estimacions d’un meta-estudi italià (Nutrició mediterrània, 33/2017)

En aquesta sèrie hem vist nombrosos estudis que ens parlaven de la “dieta mediterrània” o dels estils alimentaris associats a les comunitats tradicionals de la Conca Mediterrània. L’augment del consum de carn és un dels trets distintius que assenyalen com

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El paper de l’heterocromatina en la disploïdia del gènere d’asteràcies “Reichardia” (Genòmica mediterrània, 32/2017)

En el 1923, el citòleg nord-americà Theophilus Painter deixà establert el nombre de cromosomes en les cèl·lules humanes en 24 parells, basant-se en el comptatge de 24 cromosomes diferents en espermatòcits de talls histològics de testicles. Hom considerà després remarcable

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’electrificació de la llar (1929-1936)

A Catalunya el període comprés entre l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i l’inici de la Guerra Civil Espanyola el 1936 va ser especialment intens pel que fa la l’electrificació i la introducció dels electrodomèstics a les llars. L’Exposició seduïa

Tagged with: , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia, Cultura i Societat

L’impacte de l’escalada en la vegetació de penya-segats calcaris (Ecologia mediterrània, 31/2017)

A “Homo montserratinus”, film produït per Sa Muntanya Filmets, hom contrasta l’escalada clàssica amb l’escalada comercial en el context del Massís de Montserrat, a través de veus que hi han escalat en les darreres dècades. Les parets verticals, gràcies a

Arxivat a Ciència i Tecnologia