Arxiu del Blog

Simulen el creixement de rouredes i fagedes del darrer terç del segle XXI (Silvicultura mediterrània, 48/2021)

En el decurs de les darreres setmanes s’han anat avançant els continguts del número de febrer del 2022 de la revista Science of The Total Environment. Entre els treballs inclosos hi ha l’article que corona la tesi doctoral de Louis

Arxivat a Ciència i Tecnologia

‘Brachinecta ferox’ i ‘Branchinecta orientalis’: diferenciació pleistocènica i superposició holocènica de dos crustacis (Zoologia mediterrània, 47/2021)

El cicle de períodes glacials i interglacials ha marcat la distribució de nombroses espècies de la regió Paleàrtica (l’hemisferi nord del Vell Món en termes biogeogràfics). En molts casos, durant una glaciació es produeix una restricció del rang de distribució,

Arxivat a Ciència i Tecnologia

50 coses que cal saber sobre física

La física Joanne Baker descriu en el seu llibre 50 cosas que hay que saber sobre física el descobriment, la importància i el funcionament de les lleis, els principis i les teories que regeixen el nostre univers físic. Es tracta

Tagged with: , , , , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Factors de risc de la síndrome de l’ull sec (Oftalmologia mediterrània, 46/2021)

La inflamació simultània de la còrnia (queratitis) i de la conjuntiva (conjuntivitis) rep el nom de queratoconjuntivitis. La forma més freqüent de queratoconjuntivitis és la queratoconjuntivitis seca o síndrome de l’ull sec, en la qual hi ha inestabilitat en la

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Sis anys de dades de leishmaniosi cutània a Barcelona (Dermatologia mediterrània, 45/2021)

Una trentena d’espècies de Leishmania, gènere de protozous del grup dels tripanosomes, poden provocar en humans lesions cutànies, però a Espanya l’única espècie endèmica és L. (L.) infantum. En tot cas, les leishmànies són transmeses a humans per la picada

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Un simbiont fixador de nitrogen en les arrels de posidònia (Ecologia mediterrània, 44/2021)

Com a norma general, el nitrogen atmosfèric en forma diatòmica (N2), que és el component majoritari (78%) de l’atmosfera terrestre, no és aprofitable per les plantes superiors. La primera excepció que se’ns ve el cap són les lleguminoses, amb nodes

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Beneficis cardiovasculars d’una paleodieta en una cohort navarresa (Nutrició mediterrània, 42/2021)

El projecte “Seguimiento Universidad de Navarra” (SUN), del Departamento de Medicina Preventiva y Salud Pública de la Universidad de Navarra, és una cohort prospectiva dinàmica de graduats universitaris que té com a objectiu l’avaluació de les associacions entre nutrició i

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Un terç dels estudiants de la Universitat del Màrmara presenten risc cardiovascular (Medicina mediterrània, 41/2021)

Estils de vida com el sedentarisme, una alimentació poc o gens saludable i l’abús de drogues augmenten els riscos cardiovasculars i metabòlics. El cardiòleg Ali Serdar Fak ha coordinat una avaluació del coneixement, attituds i comportaments d’estudiants de grau de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Una intervenció per a la prevenció del dolor musculoesquelètic en personal d’infermeria (Ergonomia mediterrània, 40/2021)

Iniciat en el 2016, el projecte INTEVAL_Spain consisteix en una avaluació d’una intervenció multifactorial en el lloc de treball per a la prevenció de trastorns musculoesquelètics en personal d’infermeria. L’investigador és Antoni Merelles, del Departament d’Infermeria de la Universitat de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La base genètica de la diversitat en l’eficiència hídrica de la garnatxa (Agronomia mediterrània, 39/2021)

El material bàsic de la selecció artificial en agronomia és la variabilitat heretable de trets d’interès. De fet, fou la selecció artificial d’agricultors i ramaders la que inspirà la teoria de la selecció natural de Darwin i Wallace. De retruc,

Arxivat a Ciència i Tecnologia