El gènere Maurolicus fou descrit per Anastasio Cocco en el 1838, a partir dels seus estudis sobre els peixos de les aigües més fondes de l’estret de Messina. Des de llavors s’han descrit fins a una quinzena d’espècies vives, a…
Arxiu del Blog
Filogeografia global de Maurolicus, un gènere de peixos mesopelàgics (Biogeografia mediterrània, 48/2020)
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La intel·ligència artificial i les microalgues al servei del benestar i la salut de les persones
La intel·ligència artificial i el cultiu de microalgues com a font alternativa de proteïnes, i les seves aplicacions per millorar la salut i el benestar de les persones, són els dos temes més destacats del número 161 de RECERCAT, el…
Tagged with: AI, centres, cerca, IA, innovació, intel·ligència artificial, IRTA, microalgues, professorat, recerca, RECERCAT, recursos, TERMCAT, universitats
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’efecte antiaterogènic de la liraglutida en un assaig clínic de pacients diabètics (Angiologia mediterrània, 47/2020)
La liraglutida és un agonista del receptor GLP-1 que, com a anàleg farmacològic de les hormones metabòliques conegudes com a incretines (GLP-1, GIP, etc.), té un efecte hipoglucemiant, en estimular l’alliberament d’insulina per les cèl·lules beta dels illots de Langerhans…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Detecten per primera vegada al sud de Califòrnia l’alga bruna ‘Dictyota cyanoloma’ (Ficologia mediterrània, 46/2020)
Un dels pares de la ficologia fou Jean Vincent Félix Lamouroux (1779-1825), a qui devem la descripció d’un bon nombre de gèneres d’algues. En el 1809 publicà al Journal de Botanique, des de Desvaux, una exposició dels caràcters del gènere…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’Estudi de Lípids i Glucosa de Teheran: l’efecte cardioprotector de l’activitat física (Epidemiologia mediterrània, 45/2020)
En el 1996, s’establia a Iran la Xarxa Nacional de Prevenció i Gestió de Diabetis. Era el primer projecte d’Iran adreçat a la prevenció i control d’una malaltia no-transmissible. L’any següent, el Centre de Recerca Endocrina començava a dissenyar un…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Descriuen la presència del nematode ‘Cucullanus carettae’ en tortugues babaues de la Mar Adriàtica (Parasitologia mediterrània, 44/2020)
La tortuga careta o tortuga babaua (Caretta caretta Linnaeus, 1758) és una espècie de distribució cosmopolita. És una espècie vulnerable, no tant per la pressió de la caça (antigament molt elevada), com per la destrucció de platges verges, la pesca…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Com serà el finançament de l’R+D a la UE l’any 2030? Un paisatge policromàtic.
La Comissió Europea ha publicat l’informe Aiming for more: R&D investment scenarios for the next decade, un document que analitza quatre possibles escenaris de despesa en R+D durant la propera dècada, i quantifica els esforços dels governs estatals i del…
Tagged with: Comissió Europea, finançament, prospectiva, R+D, recerca
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’efecte de la temperatura sobre l’eficiència de producció forestal (Ecologia mediterrània, 43/2020)
La producció forestal pot mesurar-se en producció de biomassa, és a dir en la massa dels òrgans vegetals, o bé en producció primària neta, és a dir de la matèria orgànica. L’eficiència de producció forestal pot fer referència a totes…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Homenatge a Eduard Fontserè, el pare de la meteorologia professional a Catalunya
Meteoròleg, astrònom, sismòleg i doctor en ciències fisicomatemàtiques, Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1870-1970) va establir les bases de la professionalització científica i acadèmica de la meteorologia catalana, i va dirigir institucions tan prestigioses com ara l’Ateneu Barcelonès, la Societat…
Tagged with: Any Fontserè, Fontserè, història de la ciència, meteorologia, recerca, RECERCAT
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La Vall del Jordà de fa 38.000 anys (Arqueologia mediterrània, 42/2020)
La cultura “ahmariana” fou definida en els anys 1980 a partir del jaciment d’Erq al-Ahmar, al desert de Judea, com a coincident amb la “fase II del Paleolític Superior” del llevant mediterrani. Com a unitat tecno-cultural, l’ahmarià primerenc cobriria un…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
