Arxiu del Blog

Dieta, connectivitat i cognició (Neurologia mediterrània, 39/2022)

En diverses ocasions (20/2021, 02/2022) hem fet referència a la nutrició com a factor de la funció cognitiva. La salut cerebral és mesurada pels investigadors a través de components estructurals i funcionals, per bé que el més habitual és fer-ho

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Obesitat materna i macrosomia fetal: un estudi del Parc Taulí (Nutrició mediterrània, 38/2022)

Diversos estudis assenyalen una associació entre l’obesitat de les dones gestants i un augment de complicacions maternes i fetals durant l’embaràs, assenyaladament de la macrosomia fetal. La metge Montserrat Comas Rovira, juntament amb altres facultatius i investigadors de l’Hospital Universitari

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El contingut de la vitamina C de les maduixes depèn del color, la mida i la fermesa (Fitoquímica mediterrània, 36/2022)

Muhammad Nisar Ali i Sedat Serçe, del Departament d’Enginyeria Genètica Agrícola de la Facultat Ayhan Şahenk de Ciències i Tecnologies Agrícoles de la Universitat Ömer Halisdemir de Niğde són convençuts de les virtuts de la vitamina C, particularment pel que

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Detecció de plagues de ‘Bactrocera zonata’ amb CRISPR-Cas12a (Genètica mediterrània, 35/2022)

En alguna ocasió (44/2018) hem parlat de la mosca de l’oliva (Bactrocera oleae), però són diverses les espècies del gènere Bactrocera que poden adquirir rellevància com a plagues en la regió Mediterrània. Una d’aquestes espècies és B. zonata, coneguda com

Arxivat a Ciència i Tecnologia

‘Livoneca redmanii’, un isòpode en les brànquies del llobarro (Parasitologia mediterrània, 35/2022)

Ebtsam Sayed Hassan Abdallah, professora del Departament de Medicina i Gestió Animal Aquàtica de la Facultat de Medicina Veterinària de la Universitat d’Assiut, i Awatef Hamed Hamouda, professora del Departament de Salut i Malalties dels Peixos de la Facultat de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Troben fragments d’un crani de fa 60.000 anys a l’Abric Romaní de Capellades (Paleoantropologia mediterrània, 34/2022)

D’ençà del 1909, quan l’arqueòleg de Capellades Amador Romaní identificà les primeres restes prehistòriques a la Balma del Fossar Vell, hom hi ha trobat en successives excavacions una extensa indústria lítica que abasta un període que va de fa 70.000

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El genoma de la sàlvia (Botànica mediterrània, 33/2022)

Li Chen-Yi i Yang Lei, de Shanghai, encapçalen la llista d’autors de l’article de Cell Reports publicat aquesta setmana en el que es presenta el genoma a nivell cromosòmic de la Salvia officinalis. Aquesta investigació, que té a Chen Xiao-Ya

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Del mantell als Apenins (Geologia mediterrània, 32/2022)

En les representacions de la Terra l’element vertical, és a dir la successió de nucli, mantell i escorça, domina sobre les heterogeneïtats horitzontals que afecten cadascuna d’aquestes capes. L’excepció, és clar, és la de la pròpia escorça ja que a

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La gestió de riscos en inundacions i sequeres sense precedents (Meteorologia mediterrània, 31/2022)

Hom ha assenyalat de vegades l’aparent paradoxa que el canvi climàtic antropogènic promogui episodis més severs de sequeres i d’inundacions mentre que la capacitat tècnica que resulta de les mateixes causes permeti de fer-hi front en millors condicions. La gestió

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Guariment funcional després d’una primoinfecció greu del virus de la immunodeficiència humana (Virologia mediterrània, 30/2022)

Quan hem parlat del desenvolupament d’immunoteràpies contra el VIH/SIDA com les del programa HIVACAT (10/2021) hem dit que persegueixen assolir el control de la infecció, és a dir el guariment funcional. Amb diferents nivells, alguns pocs infectats pel virus de

Arxivat a Ciència i Tecnologia