Homenatge a Eduard Fontserè, el pare de la meteorologia professional a Catalunya

Meteoròleg, astrònom, sismòleg i doctor en ciències fisicomatemàtiques, Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1870-1970) va establir les bases de la professionalització científica i acadèmica de la meteorologia catalana, i va dirigir institucions tan prestigioses com ara l’Ateneu Barcelonès, la Societat

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

La Vall del Jordà de fa 38.000 anys (Arqueologia mediterrània, 42/2020)

La cultura “ahmariana” fou definida en els anys 1980 a partir del jaciment d’Erq al-Ahmar, al desert de Judea, com a coincident amb la “fase II del Paleolític Superior” del llevant mediterrani. Com a unitat tecno-cultural, l’ahmarià primerenc cobriria un

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La supervivència al càncer infantil a Egipte (Oncologia mediterrània, 40/2020)

En la secció d’epidemiologia del International Journal of Cancer apareixia aquesta setmana un gran estudi retrospectiu amb dades de 14.808 pacients de l’Hospital Oncològic Infantil d’Egipte, a El Caire. L’article al IJC és encapçalat per Ranin Soliman, que és la

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La morfometria testicular del porc bísaro mostra una pubertat precoç a 15-19 setmanes (Zootècnia mediterrània, 39/2020)

El porc bísaro és una raça autòctona del nord de Portugal, que ha estat objecte d’un intens programa de recuperació, amb explotacions a la regió de Tras-os-Montes, però també algunes d’escampades per les regions del Minho, Douro Litoral i Beria

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els al·lergògens responsables de la reacció anafilàctica a la picada de la vespa velutina (Al·lergologia mediterrània, 38/2020)

En el llenguatge popular, el nom de vespa s’estén a tot un ventall d’insectes himenòpters apòcrits. Hom entén principalment les espècies eusocials que construeixen vespers i que tenen una coloració aposemàtica negre i groga que s’acompanya d’un fibló. Les més

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Microplàstics superficials a la Badia de Bizerta (Ecologia mediterrània, 37/2020)

Encara que sovint se li diu “llac” (بحيرة بنزرت), la Badia de Bizerta comunica amb la Mar Mediterrània per un canal de 7 quilòmetres, mentre que també ho fa amb el llac Ichkeul pel canal de l’oued Tinja. Com que

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’efecte de la identitat de veïnat en el creixement i supervivència vegetals a sequeres recurrents (Ecologia mediterrània, 36/2020)

La setmana passada comentàvem fins a quin punt l’herba de llunetes Biscutella didyma pot adaptar-se a una restricció severa de la pluja d’acord amb un experiment de 10 anys de Katja Tielbörger. Per bé que en aquest experiment, el subjecte

Arxivat a Ciència i Tecnologia

‘Des de la Mediterrània’ fa 10 anys!

  Des que aquest blog col·lectiu va iniciar el seu rodatge a la plataforma actual el setembre de 2010, han estat moltes estones barrinant i escrivint, i també moltes satisfaccions quan hem vist la bona acollida que els articles han

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Un experiment de deu anys sobre la capacitat d’adaptació de ‘Biscutella didyma’ a la sequera (Botànica mediterrània, 35/2020)

Deu anys de recerca és un període certament llarg si atenem a la durada de la majoria de projectes. En aquestes planes hem vist alguna vegada experiments agronòmics de durada oberta, que ja compten amb més d’un parell de dècades.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Canvi climàtic i fragmentació fluvial en la dispersió d’espècies invasores de peixos al riu Ebre (Ictiologia mediterrània, 34/2020)

Possiblement el canvi més substancial que ha viscut el riu Ebre en el darrer segle ha estat la pèrdua de connectivitat o fragmentació arran de la construcció de grans embassaments i altres infrastructures. Un altre canvi és representat per tota

Arxivat a Ciència i Tecnologia