L’autofluorescència cutània en el diagnòstic de risc cardiovascular i diabètic en diverses poblacions humanes (Biofísica mediterrània, 38/2017)

El passat mes de novembre, amb motiu d’una recerca de Chilelli et al. sobre extractes vegetals parlàvem dels productes de glucosilació avançada (AGE en l’acrònim anglès) com a indicadors d’estrès oxidatiu. En aquella recerca, Chilelli et al. mesuraven els nivells

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Manifest de la comunitat universitària i de recerca de Catalunya en relació a l’1 d’octubre

Uns 1.800 membres de les institucions universitàries i de recerca de Catalunya s’han pronunciat i han expressat la seva opinió al respecte del referèndum de l’1 d’octubre, signant conjuntament el manifest següent: “La comunitat universitària i de recerca de Catalunya

Tagged with: , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia, Cultura i Societat

La dinàmica molecular de l’oleuropeïna (Química mediterrània, 37/2017)

En caracteritzar l’oli d’oliva hom centra l’atenció en els àcids grassos que, en forma de triglicèrids, constitueixen el 98% de la massa. Així ho veiem per exemple el novembre passat en comentar una recerca de Oğraş et al. sobre l’oli

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El mostreig fotogràfic en l’estimació de la biodiversitat de coves marines (Espeleologia mediterrània, 36/2017)

Fa un mes parlàvem d’una recerca de Lorite et al. (2017) que estimava l’impacte de l’escalada en les comunitats vegetals de penya-segats d’Andalusia a través de l’anàlisi fotogràfica. La fotografia, en efecte, permet un monitoratge ecològic no-destructiu. Per fer-ho, però,

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Olorar el camí de casa: com s’orienta la baldriga cendrosa mediterrània (Ornitologia mediterrània, 35/2017)

Sota el nom de baldriga, en català, o de shearwater, en anglès, es coneix un ample ventall d’ocells marins de la família dels procel·làrids. Tenen en comú un comportament pelàgic, i de fet tan sols abandonen la mar per tal

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Curso de lengua valenciana (1966), d’Enric Valor i Vives

El Curso de lengua valenciana fou la primera obra gramatical d’Enric Valor, editada gràcies al finançament del seu amic Joan Josep Senent, actiu valencianista que anys més tard també promogué la revista Gorg. Trobem el seu origen en el suggeriment

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Del nèctar a la mel: el paper de les metal·lotioneïnes en la retenció de metalls pesants (Bioquímica mediterrània, 34/2017)

Fa unes setmanes, amb motiu d’una recerca del grup de Theodora Petanidou, de Mitilene, parlàvem de les relacions que s’estableixen entre els insectes pol·linitzadors i les plantes que ells pol·linitzen. Aquestes plantes entomòfiles, tot sovint, produeixen nèctar, és a dir

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els efectes sobre la salut i l’ambient de reduir el consum de carn: estimacions d’un meta-estudi italià (Nutrició mediterrània, 33/2017)

En aquesta sèrie hem vist nombrosos estudis que ens parlaven de la “dieta mediterrània” o dels estils alimentaris associats a les comunitats tradicionals de la Conca Mediterrània. L’augment del consum de carn és un dels trets distintius que assenyalen com

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Què és la desacceleració voluntària

La desacceleració voluntària, en anglès “downshifting”,  és, segons el Termcat, un “procés que implica un canvi d’estil de vida en què es renuncia a la pressió d’una carrera professional accelerada en favor d’una vida més gratificant i de temps lliure.”

Tagged with: ,
Arxivat a Cultura i Societat

El paper de l’heterocromatina en la disploïdia del gènere d’asteràcies “Reichardia” (Genòmica mediterrània, 32/2017)

En el 1923, el citòleg nord-americà Theophilus Painter deixà establert el nombre de cromosomes en les cèl·lules humanes en 24 parells, basant-se en el comptatge de 24 cromosomes diferents en espermatòcits de talls histològics de testicles. Hom considerà després remarcable

Arxivat a Ciència i Tecnologia