Avui, com cada dia, han marxat cap a Espanya 60 milions d’euros, que ja no tornaran a Catalunya!
Les raons per defensar la Independència de Catalunya creixen sense aturador cada dia que passa:
– Els 60 milions d’euros que cada dia surten cap a Espanya i mai tornaran a Catalunya.
– Les agressions a l’ús del català a cop de sentència, des de la sentència del Tribunal Constitucional d’Espanya anorreant l’Estatut, no han fet més que començar.
– L’absència de poder per decidir qüestions rellevants a casa nostra és absoluta.
– Els greuges comparatius, en creixement permanent.
– La impossibilitat d’exercir amb llibertat el nostre dret a ser qui som i a fer allò que ens convingui. Ara tenim una capacitat de decidir igual a zero.
– La criminalització i l’insult des de determinats mitjans de comunicació és diària.
– I un llarg etcètera.
La imperiosa necessitat de defensar la Independència de Catalunya ja no es circumscriu a raons identitàries, hem passat la ratlla del llindar de la supervivència. David García, al seu article “Un mal negocio” ens fa algunes preguntes, entre les quals:
“¿Quién puede defender por razones identitarias que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?”
“¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?”
“¿Quién no querría ver aumentada por meras cuestiones identitarias la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?”
“¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?”
“¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno?”
“¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?”
Com diu el David Garcia al seu article, la relació que avui tenim amb Espanya és un molt mal negoci, sobretot a nivell econòmic. Espanya tracta a Catalunya com una colònia i cada any ha anat augmentat el saqueig. El Cercle Català de Negocis ens ho presenta, fil per randa, magistralment.
D’altra banda, com diu en Jan Laporta, defensar la Independència avui en dia ens surt a molt bon preu. Tan sols cal votar a les formacions que defensen la declaració Unilateral d’Independència; i amb 68 diputats ja fem.
La Independència és un molt bon negoci per a Catalunya!
Fem possible la Independència!
Transformem l’esperit i la força del 10 de juliol en diputats al Parlament declarant la Independència de Catalunya!
Som-hi!
Sophia Blasco Castell
–––––––––––––––––––––––––––––––-
Enllaços d’interès:
L’actual situació d’espoliació que pateix Catalunya explicada magistralment pel Cercle Català de Negocis:
1a. Part http://bit.ly/8XacYu
2a. Part http://bit.ly/bKpPye
3a. Part http://bit.ly/aX05bf
Arguments polítics i legals que evidencien que el ‘concert’, que defensa CiU, o el ‘Referèndum’, que proposa ERC, són inconstitucionals i inviables en el nou marc definit per la sentència del Tribunal Constitucional, que ha representat un reforma Constitucional de fet. http://www.youtube.com/watch?v=h_wqNfAcGEA
El New York Times, amb una editorial, posà l’exèrcit espanyol al seu lloc!!!
http://www.youtube.com/watch?v=5gtXWLQCsVg
L’article “Un mal negocio” proporciona arguments per explicar, a qualsevol persona, la necessitat de declarar la Independència de Catalunya: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100803/53976618206.html
Coach personal
Des de la Mediterrània 
Totalment d’acord: el millor per a tots els catalans i les catalanes és la Independència. I, per aconseguir-la, cal que la demanem, amb el nostre vot, aquest 28 de novembre.
Oriol López
De lectura obligada per els/les que creieu amb una Catalunya Independent.
Subscric totalment aquest escrit.
Recomano la seva difusió.
Tenim que lluitar per el que creiem.
Visca Catalunya
Gràcies Pere, fem-lo córrer!
No acabo d’entendre això dels 60 milions “diaris”… Com pot ser? Suposo que és una proporció diària de tot el que donem en un any, no? (O més ben dit, ens agafen!)
Sí, no ens ho recapten cada dia, per qüestions d’agilitat recaptatòria, és el que surt de mitjana diària. T’imagines tot el que es podria fer amb aquests diners? Se’ns haurien acabat la crisi i les retallades.
És la proporció diària de l’espoli que patim!
Ai, vale! És que no em sortien els comptes perquè m’havia deixat un dígit… XDDD
Un dígit són molts €!