Voyager 1, la nau espacial que es troba més distant de la Terra, va arribar a un punt important en el seu esforç per abandonar el Sistema Solar, en detectar que es troba a prop d’entrar a l’espai interestel·lar.
Ara que està a 17.400 milions de quilòmetres de casa, la sonda ha detectat un canvi notori en el flux de partícules que l’envolten, el "vent solar"
Aquestes partícules, que emanen del Sol, ja no viatgen cap a fora, sinó que es desplacen lateralment.
El que vol dir que la Voyager ha d’estar molt a prop de creuar la barrera cap a l’espai interestel·lar.
Edward Stone, científic del projecte, va lloar la fascinant informació científica que la nau segueix produint 33 anys després del seu llançament.
«Quan vam llançar la Voyager, l’era espacial amb prou feines tenia 20 anys així que no hi havia cap manera de saber que la sonda duraria tant” digué a la BBC.
“No sabíem quant havia de viatjar per sortir del Sistema Solar”.
“Ara sabem que més o menys en cinc anys, haurem sortit per primera vegada”.
La sonda Voyager 1 va ser llançada el 5 de setembre de 1977. L’objectiu inicial d’aquesta nau i del seu projecte germà, Voyager II, era explorar els planetes Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, una tasca que es va completar el 1989.
D’aquí es van dirigir cap a l’espai exterior, cap al centre de la nostra galàxia, la Via Làctia.
Amb les seves bateries nuclears, els instruments de la sonda segueixen funcionant bé i envien dades a la Terra, encara que per compte de l’enorme distància, un missatge de ràdio inverteix fins a 16 hores en arribar-nos.
La més recent observació ve d’un instrument a bord del Voyager que controla la velocitat del vent solar. Aquest flux de partícules carregades forma una bombolla al voltant del sistema solar, coneguda com "l’heliosfera"
“Arribem al punt en què el vent solar, que fins ara sempre fluïa en direcció cap a fora del sistema solar, ja no ho fa”, assenyala Stone.
El fenomen és el resultat del vent solar enfrontant-se a matèria provinent d’altres estrelles, a altres heliosferes!
Aquesta frontera és el límit “oficial” del Sistema Solar. La llunyana "heliopausa"
Un cop el Voyager la travessi, s’endinsarà de forma solitària en l’espai profund, el reialme dels estels… i qui sap si un dia potser torni a casa com planteja el clàssic de la ciència ficció "Star Trek"…
Rafael Balaguer.
Prehistoriador i astrònom amateur, especialment interessat i compromès amb la divulgació científica, em centro en la tasca de comunicació de l'Astronomia i de la Paleoantropologia impartint cursos i conferències, en les què destaquen els suports audiovisuals, així com realitzant observacions astronòmiques públiques, especialment amb Astrogirona, Associació Astronòmica de Girona, de la què en sóc president. Fruit de la meva vocació integradora de l'Astronomia amb altres ciències, actualment estic realitzant una investigació totalment pionera en el camp de l'Arqueoastronomia que estudia la relació entre la ubicació i l'orientació dels monuments megalítics amb el camp magnètic de la Terra.
Des de la Mediterrània 
Fascinant viatge a través de la informació que el Voyager ens està fent arribar.
Oriol López
Tot depèn de com definim “Sistema Solar”. El Voyager 1 ja ha creuat alguns límits del Sistema Solar, i encara n’haurà de creuar uns quants. En certa mesura, però, jo no el consideraria fora del Sistema Solar fins que la força gravitatòria del Sol damunt del Voyager 1 sigui inferior a la d’un altre estel. Per això, naturalment, hauran de passar encara molts segles. Què quedarà llavors de la humanitat més que unes poques runes?
Interessant reflexió. La frontera gravitatòria del Sol la marquen els cometes atrapats al núvol d’Oort, on habiten els autèntics fòssils de la formació del nostre sistema. L’heliopausa s’estén més enllà de la regió cometària.
Efectivament la humanitat un dia s’extingirà, la norma en l’evolució de les espècies és l’extinció i no la supervivència! Malgrat tot hem de ser optimistes! Sempre que penso en l’heliopausa em ve al cap l’esfera de Dyson, aquesta sí que seria una heliopausa efectiva i ben delimitada! http://es.wikipedia.org/wiki/Esfera_de_Dyson
Potser algun dia els humans arribem a construir quelcom similar, qui ho sap?