Conten que Thomas Alva Edison (1847-1931), inventor de la bombeta, per aconseguir-ho, realitzà més de mil intents. Un dels seus col·laboradors li preguntà si no es desanimava amb tant de fracàs; i aquí entra en joc la qüestió de la percepció del fracàs, Edison li respongué:
Fracàs? En cada experiència que no ha resultat he descobert un motiu pel qual la bombeta no funcionava. Ara sé mil maneres de com no fer una bombeta.
Fer del fracàs una qüestió personal i entendre’l com un factor intrínsec a la nostra naturalesa ens culpabilitza i ens inhabilita per fer realitat els nostres somnis.
La interpretació dels fets i la percepció del fracàs van lligades, i com diu la dita “Nada és verdad ni mentira, todo es según el color del cristal con que se mira”, i ens interessa triar el color que més ens convingui.
Hi ha tres premisses que ens faciliten entendre el fracàs com una porta a l’èxit:
– Quan decidim una actuació, escollim la millor opció de les possibles conegudes per nosaltres en aquell moment. Triem considerant quina afavorirà més la consecució dels nostres interessos.
– Els resultats són una experiència que, si la mirem amb ulls científics (com Edison, Einstein i altres científics) i aplicant el mètode científic (assaig- error, assaig-error, … assaig-èxit) cas de no satisfer les nostres expectatives, ens proporcionarà la saviesa de com no aconseguir els objectius proposats.
– Entendre’ns separadament, d’una banda nosaltres, com artífexs, i d’altra la nostra obra, ens permetrà atribuir el fracàs a l’obra: al disseny, a la implementació, als factors imprevistos, etc. D’aquesta forma estarem en condicions de redissenyar el nou projecte incorporant l’aprenentatge de les experiències anteriors.
Abordar l’anàlisi de les experiències de fracàs, és a dir, d’aquelles que no han satisfet les nostres expectatives, des d’aquestes tres premisses, ens permetrà transformar-les en portes obertes cap a l’èxit.
Transforma en èxit el fracàs! Triomfa a la vida!
Què et sembla aquesta proposta?
Per compartir-lo, utilitza aquest enllaç: http://wp.me/p144V1-wJ

Una molt bona manera d’abordar la consecució dels nostres objectius i potser l’única que ens permetrà d’arribar-hi.
Oriol López
Gràcies pel comentar!
En la pràctica és on raó un dels principals criteris de verificació d’encert i d’errada, i on hi trobarem les oportunitats de millora.
És un error estigmatitzar el fracàs i fer-lo recaure sobre la persona.
Sophia
L’important és saber aprendre dels èxits i dels fracassos. I saber-ne atribuir bé les causes. No val a fer-se el “fatalista” davant del fracàs, i atribuir-se virtuts personals quan reeixim en quelcom.
Exactament, Didac!
L’experiència és una bona mestra si l’analitzem en concret.