La missió Kepler de la NASA ha confirmat el descobriment del seu primer planeta rocós, anomenat Kepler-10b. Mesura 1,4 vegades la grandària de la Terra i és el planeta més petit mai descobert fora del nostre sistema solar.
El descobriment d’aquest exoplaneta es basa en dades recollides de de maig de 2009 fins a principis de gener de 2010.
El fotòmetre d’ultra-precisió de Kepler mesura la disminució lleu en la brillantor d’una estrella que es produeix quan un planeta creua per davant d’ella. La mida del planeta es pot inferir d’aquestes immersions periòdiques en la brillantor de l’estel. La distància entre el planeta i l’estrella es calcula mesurant el temps entre immersions successives, quan el planeta orbita l’estrella. És l’anomenat mètode dels “trànsits”.
Kepler és la primera missió de la NASA capaç de trobar planetes de la grandària de la Terra en o a prop de la zona habitable, la regió en un sistema planetari on l’aigua líquida pot existir en la superfície del planeta. Però, ja que orbita una vegada cada 0,84 dies, Kepler-10b és més de 20 vegades més a prop de la seva estrella que Mercuri del nostre Sol i no a la zona d’habitabilitat.
Kepler-10 va ser la primera estrella identificada que podria albergar un planeta rocallós al observar trànsits petits, posant-la en la part superior de la llista d’observacions des de la Terra amb el telescopi Keck de 10 metres a Hawaii.
Els científics que esperaven un senyal per confirmar Kepler-10b com a un planeta, no es van sentir decebuts. Keck va ser capaç de mesurar petits canvis en l’espectre de l’estrella, a causa de l’efecte Doppler, causat per l’estirada gravitatòria exercida pel planeta en òrbita al voltant de l’estrella.
“El descobriment de Kepler 10-b, un planeta rocós de totes totes, és una fita important en la recerca de planetes similars al nostre”, va dir Douglas Hudgins, científic de Kepler, a la seu de la NASA a Washington. “Malgrat que aquest planeta no és a la zona habitable com Gliese 581-g, el més emocionant és la promesa de trobar nous móns”.
Kepler-10b, és un planeta rocós, amb una massa de 4,6 vegades la de la Terra i amb una densitat mitjana de 8,8 grams per centímetre cúbic – similar a la d’una pesa de ferro. El primer pas per a trobar noves Terres ja està fet!
Rafael Balaguer.
Prehistoriador i astrònom amateur, especialment interessat i compromès amb la divulgació científica, em centro en la tasca de comunicació de l'Astronomia i de la Paleoantropologia impartint cursos i conferències, en les què destaquen els suports audiovisuals, així com realitzant observacions astronòmiques públiques, especialment amb Astrogirona, Associació Astronòmica de Girona, de la què en sóc president. Fruit de la meva vocació integradora de l'Astronomia amb altres ciències, actualment estic realitzant una investigació totalment pionera en el camp de l'Arqueoastronomia que estudia la relació entre la ubicació i l'orientació dels monuments megalítics amb el camp magnètic de la Terra.
Des de la Mediterrània 
Si hi ha altres planetes amb vida i els seus habitants són com els humans que governen el nostre món, més val que no tinguin cap interès i/o possibilitat d’acostar-se a nosaltres.
Oriol López