La NEF (New Economics Foundation), ha editat un llibret que podeu baixar en forma de pdf o bé adquirir-lo com a llibre. Es titula ‘The Great Transition’ (La Gran Transició), de moment la primera ullada i els continguts en que es basa, crec que obriran els ulls a moltes persones que comencen a pensar que la crisi no és només econòmica, és també medi ambiental i energètica. I essent una mica sarcàstica us diria que la crisi som nosaltres, els humans, que ens hem begut l’enteniment. Consumint i consumint, llençant i cremant els nostres recursos. En els abocadors del món desenvolupat està tot allò que hem llençat, de vegades vell, però moltes vegades nou i en bon estat. Doncs, per què vam comprar aquell o altre objecte?.
Algunes cites del llibre ‘The Great Transition’. Són traduïdes amb el traductor automàtic, interpreteu la màquina.
‘Qualsevol persona que creu que el creixement exponencial pot anar per sempre en un mon finit o és un boig o un economista’, de Kenneth Boulgding (economista).
‘És la preocupació per les possessions, més que qualsevol altra cosa, que ens impedeix de viure amb llibertat i amb noblesa.’, d’Henry David Thoreau, escriptor (1817-1862).
També us deixo el principi del prefaci de Stewart Wallis, Director Executiu, a manera de resum de l’informe.
Prefaci.
La humanitat sembla atrapada en una trampa sense sortida. “Business as usual” ja no és una opció. No obstant això, aturar i revertir el consum de més i més ‘Coses’ sembla probable per desencadenar una depressió massiva amb greu situació de subocupació i la pobresa. Això és cert si tot el que fem és “aplicar els frens”, sense fonamentalment el redisseny de tot el sistema econòmic. Ens enfrontem a una sèrie de interrelacionats sistémica problemes – que consumeixen més enllà dels nostres límits planetaris, la desigualtat insostenible, cada vegada més gran inestabilitat econòmica i la ruptura de la relació entre «més» i «millor».
L’única manera de superar aquests problemes sistèmics és a través d’un conjunt de solucions que es dirigeixen al conjunt.
En aquest informe hem esbossat com, a la llum d’aquests reptes que enfrontem com un país i com un món, les coses podrien “convertir-se en dret” per a l’any 2050. Ens hem centrat especialment en el Regne Unit, però moltes de les solucions que esquema s’apliquen a nivell mundial. Hem anomenat el procés pel qual això podria succeir la Gran Transició com un deliberat ressò de la gran transformació, escrit per Karl Polanyi en la dècada de 1940. ….. Continua
Teresa
Des de la Mediterrània 
Més que interessant aquest post és absolutament vital, cal que ens en adonem de que la única manera de no estampar-nos contra la pared és decréixer de manera conscient i voluntària.
Em faré una mica “d’autobombo”, aquí tens un parell de links a posts sobre el tema, com veuràs també estic intentant conscienciar a la gent:
http://minosabe.discoversweb.com.ar/index.php/sostenibilidad-y-ecologia/40-la-gran-transicion/135-barcelona-en-transicion-y-el-problema-del-peak-oil.html
Molt interessant els articles de la Teresa i d’en Miki. Cal prendre consciència que no podem mantenir eternament el ritme actual de malbaratament de recursos, que ens estem cruspint el planeta.
Cada vegada parlo amb més gent que opina que ja no s’aconseguirà tornar a la situació que hi havia just abans de la gran espifiada. Per què això no ha estat un Crac, ni un Crash, ni un Big Bang, ha estat la gran Cagada (amb perdó).
Tenia solució i no s’ha actuat a temps. Tothom s’ha deixat embarcar pel consum fàcil, per “el más barato todavia”. Compri el seu pis ara, el ven d’aquí dos anys i pot guanyar 50.000 Euros…i en molts caos era veritat…, i així.
Els bancs et donaven el que demanaves i més. Cap problema.
Ara tot són plors. Bé, no per a tothom, la gran banca segueix guanyant milers de milions d’Euros, mentre Autonomies, Estats, particulars s’han endeutar, la gran Banca guanya.
Voleu dir que no és el mateix en versió cutre?
En el seu moment vaig llegir els post que en Miki adjunta i val la pena llegir-los.