Sol, solet vine’m a veure…. No vindrà per què és meu.

Es veu que allò de “demana i et serà concedit” funciona, si més no amb alguns notaris i en determinats països, o potser serà allò de “Registra’n la propietat i serà teu”

És possible que hagueu llegit la notícia de que una gallega, Ángeles Duran, va anar al notari i aquest va donar fe de que aquesta era la propietària del Sol.

No de la cançoneta del “Sol, solet, vine’m a veure que tinc fred”, no, no, sinó de l’altrament dit astre rei.

La Voz de Galicia, va explicar els fets. La senyora Ángeles Duran, a la foto, veïna de Salvaterra do Miño (Pontevedra), va anar al notari i es va proclamar com a legítima i única propietària del Sol. Segons diuen, el notari després de consultar-ho amb el seu col·legi professional, va procedir a donar-ne fe.

La nova propietària diu que “existeix un conveni internacional segons el qual cap país pot apropiar-se els planetes”, però aquest acord no vincula els particulars.

L’adquisició ha estat per usucapió (que ve a ser una manera d’adquirir la propietat d’un bé mitjançant la possessió continuada d’aquests drets durant el temps que marca la llei), la senyora Duran diu que es va fer propietària del Sol de bona fe, de forma pacífica i de manera  ininterrompuda durant més de 31 anys i que no es coneix en cinc mil milions d’anys cap altre propietari fins la data d’avui.

Aquesta dona és una crack. I si no em creieu, aquí no acaba tot. Resulta que també ha registrat la partitura musical del crit de Tarzan. Si, tal com sona!!!

Està en tractes per vendre els drets als hereus del creador de Tarzan, Edgard. R. Burroughs.

No penseu però que aquesta mena de fal·lera per apropiar-se de parts del Cosmos s’acaba aquí. No, ni parlar-ne.

El xilè, Jenaro Gajardo Vera, va inscriure la propietat de la Lluna el 1954. El tema és similar a l’anterior. El 1967 es va signar un Tractar a les Nacions Unides segons el qual els governs de la Terra no poden reclamar propietat alguna sobre la totalitat o parts de la Lluna. El que passa és que el senyor Gajardo ja l’havia inscrit uns anys abans.

Després del tractat, i argumentant que no diu res respecte d’empreses o de particulars, el nord-americà Dennis Hope, va registrar els planetes del sistema solar.

I encara ha anat més enllà, ja que des de 1980 es dedica a vendre parcel·les de la Lluna i de Mart. Per 19,99 dòlars s’obté un Acre (4..046m2) del nostre satèl·lit i per 22,49 un de Mart. Poca broma perquè viu com un milionari gràcies a aquest negoci.

Tornem però a la gallega propietària del Sol.

Ha declarat que la seva intenció es cobrar un cànon a tothom que utilitzi l’energia del Sol.

Fins aquí a la senyora Duran sembla que totes li ponen. Pensem però en tot el que podria arribar a passar si això anés més enllà del que ja li han permès.

Jo mateix la demandaré quan el seu Sol m’enlluerni, o em cremi la pell o em surti una taca. Potser en alguns països la denuncien perquè no hi ha prou llums solar, o en d’altres perquè els hi crema els conreus.

Per una banda, li ha sortit ja un problema i a la seva pròpia terra. Així el passat 6 de desembre, un veí d’Oleiros (Galicia), la va denunciar a la guàrdia civil en atenció a que ell era l’Administrador de l’Univers conegut, al·ludint per tant, que se sentia perjudicat per la pretensió de la senyora Duran.

Per acabar, hi ha un fil invisible que uneix a aquestes dues entrenyables persones del nostre món, la seva afició per la política.

Mentre la senyora Duran serà candidata per Ciudadanos en les pròximes autonòmiques, el senyor d’Oleiros va fundar el partit polític Pinol i Arrefino. Què macos, no? 

Per cert, demà registraré el somriure, l’olor del cafè i el sabor del xocolata. Posats a demanar, no?

Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com