La xenofòbia i el racisme, especialment en moments de crisi, resulten rendibles electoralment. Abans que acceptar que el nostre sistema econòmic no és perfecte, que hem estat víctimes de l’especulació més forassenyada, que els mateixos que ens han abocat a la crisi són els qui pretenen treure’ns, pagant nosaltres naturalment, que els esforços que ens exigeixen els poders fàctics i institucionals no van dirigits a combatre la crisi sinó a garantir-se el seu poder i la seva solvència, abans que admetre res d’això resulta més fàcil apuntar, com van fer els nazis en el seu moment, col•lectius específics que puguin assenyalar-se amb el dit pel seu color de la pell, per la confessió religiosa o per qualsevol altre tret característic.
A França preocupa l’extrema dreta del Front Nacional de Marine Le Pen, i a casa nostra és el PP el qui n’assumeix aquest rol. Les propostes del Partit Popular, en clara competència amb la Plataforma x Catalunya, són un exemple de la xenofòbia cada cop més desacomplexada que els estrategs del partit deuen haver valorat que els donarà prou rèdits electorals. Ara, al candidat municipal per Barcelona Alberto Fernández Díaz se li ha acudit proposar que la Guàrdia Urbana acudeixi a les pregàries de les mesquites per censurar el que hi puguin dir els imams. De fet, ni al mateix Alberto se li acut pensar que la Guàrdia Urbana hagi de fer un servei d’aquesta mena, que ja ha estat durament criticat per tots els partits democràtics. La seva estratègia no consisteix en fer una proposta per a ser aplicada, perquè ni ell mateix no aplicaria, sinó que la finalitat de la proposta s’acaba en ella mateixa: apuntar un determinat col•lectiu, tant li fa que siguin els musulmans, els llatinoamericans o els jueus, per tal de despertat els baixos instints de sectors de l’electorat que necessiten trobar un boc expiatori als seus mals.
A l’extrema dreta, ja li va bé la confrontació a camp obert: crear enfrontaments, segregacionisme, guetos, discriminacions lingüístiques o religioses, i, si pot ser, una bona dosi de violència al carrer. I no tant pel seu odi visceral contra determinats col•lectius, perquè si convé també presentaran en les seves llistes algun candidat que en forma part, sinó perquè és la millor manera d’evitar haver d’afrontar els problemes reals del país o de la ciutat i haver de reconèixer que són els interessos econòmics que ells defensen els que ens han abocat a la crisi. Un cop creat artificiosament el conflicte, amb els ànims encesos, ells apareixeran després, com les milícies hitlerianes, com els grans valedors de l’ordre i de la seguretat.
Josep Romeu
http://blocdejosepromeu.blogspot.com/
Des de la Mediterrània 
Hi ha molta gent nerviosa perquè la crisi està castigant més i al llarg de més temps del que molts col•lectius havien pressuposat.
La immigració ha estat també castigada per la crisi, a l’igual que molta de la població diguem-ne autòctona. En aquí hi ha crisi per tothom, per donar i per repartir.
La dreta olora poder. Saben que el tenen a tocar, en les municipals i en les generals. Ho saben i alguns en tenen tantes ganes que volen córrer més que el resultats de les eleccions.
Hi ha xenofòbia, sense cap mena de dubte. Hi serà utilitzada com a arma electoral, segur.
Atiar la xenofòbia i el racisme, a manca de cap projecte electoral seriós, és la seva estratègia habitual. No tenen perdó de Déu, cas que Déu existeixi, perquè de vegades penso que, si existís, no permetria coses com aquestes.
Déu, si és que existeix, jo no ho crec, fa massa que se’n va anar de vacances al paradís i s’ha oblidat del món; ha sucumbit al plaers i els humans només li donaven disgustos.
Home, sense voler-te posar aigua al vi ( a tots els radicalment oposats al PP tambe ens va be que es descari d’aquesta manera) el que es diu a les mesquites, sovint es forca preocupant. Perquè si el PP utilitza els immigrants per treure’n redit electoral (i els idependentistes, i el nacionalisme no espanyol, etc.)N els imams fan servir la ignorancia (voluntaria o innata) de la turba que els escolta, per cridar a guerres contra el sistema on aquesta turba, precisament, ha assolit la igualtat en estat del benestar i drets, que en l’entorn mes que cafre dels seus paisos no haurien aconseguit ni de broma. A tots aquests conservadors de les seves essencies, a centenars de quiometres de casa seva, els dic el mateix (andalusos, extremenys, castellans i gallecs inclosos): no volgueu matar la gallina dels ous d’or . Catalunya es un altre pais. Adapteu-vos, respecteu, i deixeu-vos de collonades demagogiques. I aixo de l’alarmisme no solament ho posa en practica el PP…, siguem clars.
Hi ha un discurs racista i xenòfob que pretén crear alarma respecte a les mesquites i al que diuen que s’hi diu. El pitjor és que aquest discurs s’escampa sense que ningú dels que contribueixen a escampar-lo hagin anat mai a una mesquita ni entenguin un borrall d’àrab per saber què hi diuen realment els imams, que és, si fa no fa, anàleg al que diuen els capellans catòlics a les seves esglésies. No caiguem en aquesta trampa xenòfoba i racista.