Pels cingles de Mariola
vaig igual que un pelegrí.
Olc la ginesta, la sàlvia,
l’espígol i tot em diu
una rara melangia
de càntic esborradís
que grava en la pedra grisa
segles de calma. En el cim
l’àguila explora l’immens
amb son vol meditatiu.
Pels cingles de Mariola
vaig igual que un pelegrí.
Del meu gest de bruixot místic
s’ha burlat un teuladí.
(La cançó de Mariola, 1947)
JOAN VALLS I JORDÀ
(Alcoi, 1917-1989)
Teresa Seguí
Des de la Mediterrània 
Joan Valls era un poeta república en temps de guerra civil, acabada la guerra va estar tancat en la presó per escriure el que no volien que escrigué…..i a més en la nostra llengua ell mateix es definia així en el poema aludido:
….Mig boig i mig furó. No es fieu d’ell
Diuen que és llest en picardia i faula
I adoba en verí fosc vers i paraula….
Quan Joan Valls s’enamora de la que seria la seua dona escriu el llibre “Versos a Sara”
…Hem inventat un mon on l’amor obra
de cor a cor i lluminosament..
Aquesta tarda mateix me’n vaig a la biblioteca i miraré què hi trobo d’en Joan Valls.
Et costarà de trobar jo a Barna ho vaig intentar i no, és una llàstima perquè ha estat un poeta magnífic.
Jo tinc varis comprats ací a Alcoi i l’últim era una edició limitada que es deia poemes en temps de guerra mel varen regalar des de la associació de amics de Joan Valls i em va fer una il•lusió.
A la biblioteca a la que solc anar no en tenen cap, però consultant el catàleg veig que a d’altres biblioteques de Barcelona sí, miraré d’aconseguir-los.