En una època en la qual moltes persones passen pel quiròfan per modificar alguna part dels seu cos, del que us en parlaré no us estranyarà gaire. Ho faig però perquè la veritat és que em va cridar l’atenció.
Hi ha persones que es canvien el nas, els glutis, el pit, les parpelles i tot allò que se’ns pugui acudir, que la cirurgia pugui intervenir i que qui s’ho fa pugui pagar.
A la televisió ens diuen que tal o qual clínica té la solució a tots els nostres complexos, que si ens “retoquem” tindrem més èxit social i ens estimarem més a nosaltres mateixos. Hi ha qui fins i tot demana un préstec per operar-se allò més insospitat.
Ara bé, el cas del que us parlaré no és un cas de modificació corporal aconseguida amb bisturí, sinó amb sacrifici, esforç, tenacitat, dolor i risc.
Tot va començar en veure un anunci a Internet que deia ¿A que mujer no le gustaría tener una cintura delgada como la de la foto?
Total, que estirant del fil del tema de la cintura, vaig anar a parar a una tal Cathie Jung, que és coneguda per tenir una cintura de 38,1cm de circumferència.
Sembla que actualment això significa el record mundial pel que fa a cintures petites, també conegudes com dones amb cintura de vespa.
Això no s’aconsegueix fent abdominals, ni fent règim, ni entrant panxa. En el seu cas ha estat al llarg d’un procés d’anar-se encotillant les 24 hores del dia des de 1983. De tal manera que anava passant d’una cotilla a una altra i cada vegada més petita.
De totes maneres, Cathie Jung no és la cintura més estreta de la història. Ethel Granger tenia una cintura de 33 cm de circumferència.
Aquesta pràctica està descrita en anglès com “tightlacing” i els que la practiquen són tightlacers.
Aquesta modificació extrema de la cintura comporta tot un seguit de d’efectes interns. A mesura que la cintura es fa petita, els ossos i els òrgans interns s’han d’anar acomodant a un espai cada cop menor.
La caixa toràcica perd amplitud, el que provoca que respiracions siguin més superficials al poder utilitzar solament la part altra dels pulmons. Una caixa toràcica menor, comporta també una sobrepressió sobre el cor.
L’estomac també es veu obligat a recol·locar-se. Hi ha problemes digestius provocats per una menor mobilitat i per la sensació de tenir l’estomac ple a poc que es mengi.
El fetge, per la seva posició natural, és dels òrgans que es veu més afectat per aquesta pràctica al resultar molt pressionat per les costelles i no són estranyes les fissures o l’aparició de lòbuls extres.
La musculatura del tronc i del pit es debilita a l’anar permanentment encotillat. Els i les que practiquen aquestes modificacions extremes, porten la cotilla tot el dia i solament se la treuen per banyar-se.
Conegudes les conseqüències, què fa que una persona passi per tot això per aconseguir una aparença diferent?
Quina imatge els transmet el mirall o què és el que el seu cervell veu en el mirall que els aboca a fer-ho?
Què és el que es persegueix amb això?
Un dia d’aquests en tindrem un o una que aconseguirà el “no va més”, arribar a partir-se per la meitat.
Serà el nou i definitiu record mundial.
Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com
Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.
Des de la Mediterrània 
Repugnant…
Realment. Tens raó, en el meu bloc una de les persones hi ha penjat un vídeo sobre la protagonista en el qual hi passen unes radiografies que ens fan entendre l’autèntic abast de la modificació interna.
L’impacte de l’esperit de l’època, de vegades, ens porta a perdre el criteri.
El cas que esmentes és poc freqüent, per contra, l’obsessió per l’esveltesa impera.
Avui, l’increment de les taxes de sobrepès i obesitat, començant en la població infantil i adolescent, té la base en un excés de pressió sobre el cos i una exigència desmesurada a complir els patrons de bellesa que proposen els mitjans de comunicació. La majoria de les adolescents fan dieta i, aquí, comencen a presentar-se els efectes secundaris de les dietes alimentaris hipocalòriques. El nostre cos té mecanismes sofisticats d’adaptació a la fam instintius, Ancel Benjamin Keys els va estudiar i va observar que, al reduir la quantitat de calories a la meitat de sobte, ens focalitzem en el menjar delerosament.
És recomanable estimar-nos com som, són únic i irrepetibles i, si considerem, revisar l’estil de vida per fer-lo més saludable, aprofito per recomanar, des d’aquí, l’article ‘Una dotzena d’habituds saludables’ el trobareu a: http://coachingpersonal.cat/2010/12/15/una-dotzena-dhabituds-saludables/
Malgrat, i com dius, siguem únics cadascun de nosaltres, hi ha persones que volen anar més enllà i destacar-ne determinades característiques fins convertir-se en una mena d’espectacle.
He anat a l’enllaç que ens has deixat i m’ha semblat molt interessant.
Conforme anava avançant en la lectura de l’article anava imaginant-me que sentia la pressió d’una hipotètica cotilla com la que devia fer servir aquesta senyora i m’ha començat a fer mal tot… Em sembla que, de moment, deixaré el meu cos com està.
Provar no està malament ni contraindicat. Ara bé, en aquest cas segur que és molt dur.
El que en a mi em sobte més, no és la cotilla en si mateixa, sinó el fet de portar-la al llarg d’anys i durant quasi bé totes les hores del dia.