El tema de l’endeutament, el dèficit pressupostari de la Generalitat i els plans d’austeritat està prenent un aire entre grotesc, ridícul i demencial. El Govern espanyol, sabent que el seu nivell endeutament és el que sobrepassa els límits establerts per la Unió europea i que és molt superior al de les autonomies, intenta carregar-los el mort; més que res per obtenir el mateix objectiu que els populars: la recentralització de l’Estat, per la via de l’asfíxia econòmica.
Amb el dèficit fiscal que pateix Catalunya, xifrat en 21.000 milions, en tindríem de sobres per a cobrir totes les previsions financeres d’aquest any, que poden pujar a uns 11.000 milions, sense necessitat de cap mena de retallada i encara que en quedarien 10.000 més per a reduir l’endeutament de la Generalitat el doble del que ens exigeix el Govern espanyol. Però tenim un Govern que no s’acaba de creure ni el que diuen tots els estudis sobre el dèficit fiscal, ni els pronòstics més rigorosos sobre la viabilitat d’una Catalunya independent, ni tan sols el seu propi programa electoral i de govern que parla d’un hipotètic “Pacte fiscal”. Perquè resulta que amb qui s’hauria de fer el pacte és amb aquest Govern espanyol, tant se val que porti l’etiqueta de socialista o de popular, que es nega fins i tot a complir les seves mateixes lleis, fetes a mida dels seus interessos. L’Estat estrangula econòmicament Catalunya, quedant-se una part important dels nostres recursos, i després encara té la barra de venir amb exigències i de retreure’ns un endeutament excessiu. Per postres, el mateix Estat que no vol saber res ni del dèficit fiscal ni de pactes de cap mena. es nega a pagar el deute contret formalment i establert per llei, l’anomenat fons de competitivitat.
Ha de ser molt evident el tema que fins i tot el cap de l’oposició, el socialista Joaquim Nadal, hagi sortit dient que faran costat al Govern d’Artur Mas, en la reclamació d’aquests diners que ens corresponen. Ha estat un acte valent per part seva, potser perquè sap que també els socialistes catalans hauran de fer neteja i la seva carrera política pot haver arribat a la seva fi. Però ha anat més enllà i ha gosat aventurar que el paper dels 25 diputats del PSC a Madrid, ni que sigui per una sola vegada, aniran a favor de Catalunya, en contra dels interessos del PSOE. Ha estat un farol? Hi ha algú que es cregui que els diputats del PSC_PSOE es jugaran el seu escó per defensar els interessos catalans?
Josep Romeu
http://blocdejosepromeu.blogspot.com/
Des de la Mediterrània 
Tan de bo el PSC fos capaç d’avantposar els interessos dels catalans i les catalanes als interessos del PSOE, però fins ara no és el que ens estan demostrant.
Totalment d’acord.
Catalunya amb el domini i control dels seus propis recursos en tindria prou amb un parell o tres d’anys per abandonar no solament el dèficit anual, sinó també l’històric.
En tres anys podríem comprar i invertir a l’exterior i això fa tanta por que ho eviten amb l’estrangolament del que parles.
Això que volen fer del pacte fiscal al final serà un nou bunyol. Quatre duros per tenir-nos 25 anys més pidolant i tenint que recórrer als bons patriòtics. És que la cosa és insultant. Ara bé, els nostres polítics tampoc es planten, o sigui que també nosaltres ens ho hem de fer mirar!